dilluns, 11 d’agost de 2008

Una piràmide, lluny d'Egipte



























No és un edifici qualsevol. A finals dels anys 60, la companyia d'assegurances Transamerica estava en ple procés d'expansió, i per a la seva nova seu corporativa cercava l'impacte d'un edifici singular. El trobà en el projecte de l'arquitecte William Pereira. Nascut i format a Chicago, Pereira es traslladà de ben jove a l'Oest dels Estats Units, i fou allí on despertà un concepte agosarat, del qual la piràmide Transamerica n'és el màxim exponent. L'edifici, inaugurat el 1972 i situat en el casc antic de San Francisco, fou motiu d'enceses crítiques en el seu moment, però, amb el pas del temps, s'ha convertit en un senyal d'identitat de la ciutat tan poderós com el propi Golden Gate. Pereira pensà en una piràmide de 48 pisos i 260 metres d'alçada, amb l'objectiu que l'immoble no provoqués una ombra immensa al seu voltant, i, a la vegada, garantís l'estabilitat davant del risc que suposa el fet d'ésser construït en zona sísmica. Les dues "ales" laterals hostatgen els ascensors i la ventilació de l'immoble.

La piràmide no és visitable, però aquest petit reportatge del canal local de la CBS us despertarà la curiositat. Pugem amb el periodista al pis 48 i a l'indret més inaccessible: el pinacle de la piràmide. Una estructura de làmines d'alumini, de 65 metres d'alçada, oberta als elements atmosfèrics, i coronada per una balisa de 6.000 wats, anomenada la joia de la corona. Actualment, Transamerica ja no és la propietaria de l'edifici, que pertany a l'asseguradora Aegon.