diumenge, 17 d’agost de 2008

The Proms, o la festa musical de l'estiu a Londres





















Un concert dels Proms de la temporada 2004. Fotografia de Michael Reeve (Wikimedia Commons)

És un dels festivals de música més gran i popular d'Europa. Degut a la iniciativa de l'empresari Robert Newman, qui volia popularitzar els concerts de música clàssica, el 1895 varen néixer els Promenade concerts, popularment coneguts com a Proms i els seus fidels seguidors com a Prommers. Malgrat tot, pocs recorden al senyor Newman, perquè el veritable impulsor dels Proms fou el músic Henry Joseph Wood, qui aconseguí conciliar un repertori familiar, amb la presentació d'obres d'autors contemporanis. El 1927, la nounascuda BBC va prendre les regnes de l'esdeveniment. Només les deixaria durant els anys més difícils de la segona guerra mundial, quan les bombes alemanyes destruiren el Queens Hall, la seu dels concerts fins aleshores. Acabada la guerra, la BBC recuperà la seva vinculació amb el festival, i es traslladà a l'immens Royal Albert Hall, des del qual encara es fa avui, amb assistències multitudinàries que s'escampen pels parcs públics de la capital britànica, i d'altres repartits per tot el país, en una celebració col.lectiva que s'encomana de veure.

La culminació dels Proms s'escau en la seva vetllada final. La coneguda amb el renom de The last night és, per als britànics, quelcom semblant al que el concert d'any nou és per als austríacs: una manera de refermar el seu sentiment de país, a través d'un repertori que no pot acabar sense alguns temes clàssics de la música popular, com el celebèrrim Pompa i circumstància, d'Edward Elgar, el Rule Britannia! de Thomas Arne, o l'himne nacional God save the Queen. Enguany The last night of the Proms s'escaurà el 18 de Setembre.

Vet aquí una petita mostra de l'ambient d'una last night. La de l'any 2000, que va veure el comiat de Sir Andrew Davis com a director titular de l'orquestra simfònica de la BBC. El fragment correspon a un dels moments més intensos de l'interpretació de la Fantasia de cançons marineres de Henry Wood.