Les seves xifres fan riure si les comparem amb les de qualsevol cotxe actual: Un motor de dos cilindres, refrigerat per aire, de 375cm cúbics, 9cv a 3500 rpm, un consum de 4,5 litres als 100 quilòmetres, i una velocitat màxima que, amb prou feines, arribava als 90 km/h. S'hi afegí una carrosseria lleugeríssima de 4 portes, una suspensió tan elàstica que era capaç d'empassar-s'ho tot, i del còctel va néixer el dos cavalls de Citroën. Una obra d'enginyeria, de la qual se'n varen arribar a vendre gairebé 4 milions d'exemplars, durant els seus quaranta anys de producció. No són grans vendes, i menys si les comparem amb els gairebé 20 milions de l'escarabat de Volkswagen, però el petit Citroën exemplifica, amb el Traction i el DS, una filosofia de marca insuperable encara avui, i una referència pel que fa a l'aplicació del concepte de sostenibilitat, quan ni tan sols se'n coneixia l'existència.
El 8 d'Octubre del 1948 es presentà al saló de París un automòbil difícil de vendre. De planxa ondulada i amb només un far, el nou Citroën oferia un aspecte veritablement desangelat, com el de qualsevol carretó de recader de tercera. Ben aviat, però, l'escultor Flaminio Bertoni polí amb celeritat les imperfeccions del seu disseny original, que romandria gairebé inalterat, llevat d'alguns retocs estètics -als quals se n'hi afegiren de mecànics- fins al final de la seva llarga carrera comercial.En la història del 2CV intervingueren 3 personatges fonamentals per a la marca francesa: Pierre Boulanger, l'home de Michelin que va succeir André Citroën, que morí carregat de deutes, l'enginyer André Lefèbvre, un dels grans tècnics que va tenir l'empresa, i, finalment, l'escultor/dissenyador Flaminio Bertoni, a qui Citroën li deu els seus tres cotxes de capçalera ja referenciats. La idea d'un cotxe petit ja era al cap del fundador de Citroën l'any 1929, però no es va poder materialitzar de debò fins acabar la segona guerra mundial. Sota l'acrònim de TPV (Très Petite Voiture, o sia cotxe molt petit) les instruccions de Boulanger al seu equip varen ser molt clares: Construir un vehicle que pogués conduïr-se pels camins de pagès, amb capacitat per a carregar 50kg de patates, capaç d'anar a 60km/h i que consumís poc més de 3 litres de benzina. L'enginyer Alphonse Forceau s'encarregà de dissenyar la característica i personalíssima suspensió del 2cv. El resultat fou una de les mostres més enginyoses de l'esperit d'innovació que sempre diferencià Citroën de la resta, i que els més ortodoxes pensen que va començar a esvaïr-se amb la berlina CX.
En ple segle del canvi climàtic, resulta difícil trobar una mostra millor d'aprofitament dels recursos. Seguirem la història de Citroën, perquè el Traction i el DS també mereixen una entrada apart.
