Amb aquesta frase publicitària es promociona la edició en DVD de The China syndrome (El síndrome de China), pel.lícula que s'estrenà als cinemes nordamericans un 6 de Març del 1979. 3 setmanes més tard, la central nuclear de Harrisburg patia el que, fins avui, ha estat l'accident més important esdevingut en un equipament d'aquest tipus als Estats Units. Degut a la pèrdua de líquid refrigerant, el nucli d'urani del reactor augmentà de temperatura d'una forma perillosa, tot començant a fondre's i, en conseqüència, a crear un perillós núvol d'hidrògen dins la central, que, d'haver explosionat, hagués provocat una veritable catàstrofe. En aquells moments, els experts decidiren alliberar una quantitat indeterminada de gas radioactiu, amb l'objectiu d'evitar-ho. I ho aconseguiren, al preu d'haver d'assumir unes conseqüències que, encara avui, no poden arribar a concretar-se.
Els experts anomenen "síndrome de Xina" al desastre més gran associat a la producció d'energia, a través de la fusió/fisió nuclear. Pren el nom de la teoria que explica que, de fondre's el nucli d'una central nuclear als Estats Units, aquest travessaria la terra i arribaria al país asiàtic, en un procés que els teòrics consideren del tot impossible. En qualsevol cas, la pel.lícula explica allò que no va arribar a succeir a Harrisburg, tot posant sobre la taula la incertesa, en un context especialment sensible als riscos de l'energia atòmica. The China syndrome és convertí , així, en una premonició fílmica que, amb l'accident de Harrisburg, aconseguí una popularitat immensa. Jane Fonda i Michael Douglas, que exercí de productor del film, interpreten a una parella de periodistes que, de visita a la central de Ventana, són testimonis d'un succès greu, que intentarà ocultar-se a la opinió pública, tan per part dels màxims responsables del canal de televisió pel qual treballen, com per part dels gestors de la central nuclear. Per la seva banda, Jack Lemmon recrea, d'una forma magistral, el paper del màxim responsable tècnic, que viurà un problema moral, mentre intenta suportar les pressions de l'empresa i dels propis periodistes que l'esperonen a explicar tota la veritat.
La pel.lícula, una veritable reflexió sobre l'ètica professional, fou dirigida per James Bridges, i distribuïda per Columbia.
