dimarts, 21 d’octubre del 2008

La memòria històrica de Nüremberg


















La Luitpoldarena, un dels escenaris de les celebracions nazis a Nüremberg, concebut per Albert Speer, l'arquitecte de referència de Hitler.
A l'esquerra, el Luitpoldhalle on se celebraven els congressos del NSDAP, i que fou destruït, com bona part de l'arena, per les bombes aliades.

Mentre durà el nazisme, la ciutat de Nüremberg fou la segona capital alemanya. Allí on Adolf Hitler reunia multituds, allí on els ideòlegs del règim plantejaven les estratègies. Allí, en definitiva, on es manifestava sense restriccions una convicció perversa, però immaculada en la seva faraònica posada en escena, deguda en bona part a l'arquitecte Albert Speer. Arran de la nostra llei de memòria històrica he pensat, sovint, en el trauma pel qual deuen haver passat molts alemanys a l'hora d'enfrontar-se a una de les tragèdies més enormes del segle XX. Com és obvi, a Nüremberg encara poden passejar-se pels mateixos escenaris per on es passejà Hitler. I n'hi ha un munt. Les Reichsparteitag (convencions nacionals del partit) se celebraren del 1927 al 1938. De totes elles, la història recordarà especialment la del 1934, gràcies a la pel.lícula de la cèlebre cineasta Leni Riefenstahl: El triomf de la voluntat. Riefenstahl, que sempre va voler defensar el seu ofici, malgrat la inquestionable relació que mantení amb els nazis, serví a Hitler el millor testimoni propagandístic possible. Des del punt de vista estrictament cinematogràfic, el treball de la directora esdevé, encara avui, una referència absoluta. Com molts investigadors assenyalen, l'art, en majúscules, es posà al servei del dimoni.

Que no s'espanti l'internauta. La seqüència que es presenta sota aquest paràgraf fa respecte, per no dir quelcom més gruixut. Joseph Goebbels -el tan sinistre com intel.ligent ministre de propaganda nazi- deia que més important que la força per a véncer, era aconseguir convéncer els cors, les ànimes dels ciutadans. La pel.lícula de Riefenstahl és, en aquest sentit, l'exemple suprem de l'ideari nacionalsocialista. A la Luitpoldarena, la jerarquia del partit honorà al general Hindenburg, en companyia de prop de 200.000 soldats fidels... La planificació, el muntatge, l'ús dels travellings en horitzontal i en alçada, demostren fins a quin punt el règim tenia molt clar el potencial enorme i alienant de la imatge, en totes les seves disciplines artístiques.


Triumph des willens (Leni Riefenstahl, 1934)
DVD Synapse films


















El camp Zeppelin de nit. La catedral de llum.
Font: Nürnberg Kultur


Finalitzad
a la guerra, mentre la ciutat malvivia entre les runes, Nüremberg centrà de nou l'atenció mundial arran de la celebració dels judicis que condemnaren vint-i-quatre jerarques nazis. El 1961, el productor i director nordamericà Stanley Kramer, reuní un repartiment coral per al rodatge de Judgment at Nuremberg, la crònica cinematogràfica dels fets, protagonitzada, entre d'altres, per Spencer Tracy, Burt Lancaster, Maximilian Schell, Richard Widmark i Marlene Dietrich, i amb dues memorables interpretacions secundàries de Judy Garland i Montgomery Clift. L'escena inicial del film recull la destrucció, el 25 d'Abril del 1945, de la gran esvàstica que presidia un altre dels indrets més concorreguts pels nazis: el camp Zeppelin, amb la seva enorme tribuna, dissenyada també per Speer, qui, a la vegada, va pensar en una il.luminació espectacular, destinada a les celebracions nocturnes. La catedral de llum consistia en l'ús de 120 projectors que, dirigits al cel, envoltaven l'indret tot creant una imatge wagneriana...
Tornant a la pel.lícula, vet aquí els crèdits d'entrada i la seqüència final, amb l'alegat del jutge Dan Haywood, encarnat per un Spencer Tracy a les acaballes de la seva carrera professional.


Judgment at Nuremberg (Stanley Kramer, 1961)
Distribuïda en DVD per MGM


Entre les persones que testificaren en els judicis de Nüremberg s'hi trobà el fotògraf Francesc Boix. Deportat a Mauthausen, Boix s'encarregà del laboratori fotogràfic del camp de concentració, i aconseguí amagar més de 2000 negatius que es convertiren en una de les proves més concluents del procés. El documental Francisco Boix, un fotógrafo en el infierno (Llorenç Soler, 2002) segueix, d'una forma planera i rigorosa, la vida d'aquest Barceloní, i ofereix algunes imatges reals de la seva declaració davant del tribunal, on també eren asseguts Goering, Speer o Hess.


Francisco Boix, un fotógrafo en el infierno (Llorenç Soler, 2000)
Producció: AreaTV i Canal+. Distribució en DVD Planeta Historia


El Novembre del 2001, obrí les portes el museu dedicat a recordar perennement les celebracions nazis a Nüremberg. Situat a l'ala Nord del mai acabat edifici del congrès -monumental construcció també dissenyada per Speer- el
Dokumentationszentrum Reichsparteitagsgelände (Centre de documentació de les celebracions del Reich) acull l'exposició permanent Fascinació i terror, guanyadora de diversos premis internacionals per la concepció dels seus continguts. Una revisitació de la història de la qual potser n'hauriem d'aprendre.