dijous, 2 d’octubre de 2008

Crònica local
Eco de Sitges, 4 d'Octubre

























Paviment gris Quintana (Font: Canal Flickr de Manuel Conde)


“Más madera!”


Dimecres, 24 de Setembre

Quan encara és fresc el quadre plàstic de l’arribada d’uns quants bastoners a la plaça de l’Ajuntament, a punt de començar la processó de Santa Tecla amb els ulls vidriosos, i l’ànima transportada, la vida real saluda el nou dia a cop de martell pneumàtic. Trrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr.......Trrrrrrrrrrrrrrrrrr......Cuidado, que hay gas, paraaaaaaa, paraaaaaaa! I resulta que es tractava de la tapadora que cobria el forat on, durant tants anys, s'encaixà l'enyorat arbre de Nadal del Cap de la Vila, abans no fos víctima de la sostenibilitat excessivament militant. Més enllà de la fuita d'aigua, i de l'ensurt momentani del gas, al cor de Sitges s'hi fa cirurgia sense massa anestèsia, perquè no és possible, i amb el neguit que suposa el fet de desconéixer què amaga el malalt sota la seva pell. No són les obres més cares de la legislatura -la medalla d'honor correspon al mercat- però, sens dubte, difícil serà trobar-ne unes que generin o concentrin més curiositat, interès, sorpreses amagades, i qui sap si soroll. Un veritable parc d'atraccions per als practicants de l’habitual passatemps dels jubilats. Llàstima que l'aforament sigui limitat, i que la concurrència hagi de transitar a la manera d'un Corpus sense clavells. Un dels grans poetes de l'infern, que viu en excedència, m'adverteix de l'impacte visual i estètic que ofereix el conjunt de plaques de quitrà esqueixades, que s'amunteguen com si haguéssim viscut un terratrèmol. Té raó. És una imatge mai vista, pròpia de qualsevol performance teatral. Amb tot, ben aviat esdevindrà fugissera. A la plaça de capçalera, a la nostra zona zero intencionada i particular, s'hi podria posar el pessebre més bonic del món. No hi haurà temps. El 20 de Desembre ja ha d'estar formigonada. Déu nos en guard que no ho estigui, perquè l'endemà de Reis ha d'iniciar-se l'enrajolat, amb l'objectiu d'enllestir-lo per Carnaval.....i ningú no deu voler enviar la rúa baix a mar, per mor d'un calendari no complert. Total, un tour de force en tota regla, en el qual no hi ha massa lloc pels imponderables.


Per cert, creuen que el Cap de la Vila és una plaça o, simplement, una cruïlla de carrers? La pregunta pot semblar banal, i, en canvi, està centrant el debat de la comissió de vianalització, que ha de decidir el tamany final de les rajoles que s'han de col.locar a l'indret, d’acord amb el criteri que s’imposi per consens. De moment, el regidor Marc Quero -que sempre podrà afirmar que ha viscut un màster en resolució de conflictes, durant la seva primera incursió en l'àmbit de la gestió pública- assegura que, per un costat, ningú de l'equip que va realitzar i supervisar l'obra del carrer del Retiro participa de la que acaba d'iniciar-se -la qual cosa és un consol- i, per l'altre, que tampoc se seguirà ni el model de color ni el del desguàs d'aigua, a través de la canaleta central -la qual cosa és un altre consol-. Parin atenció a la denominació gris quintana, perquè l'escoltaran sovint a partir d'ara. Defineix el tipus de pedra, que s'extreu de la cantera de Quintana de la Serena, la Ciudad del granito, situada a la província de Badajoz, i que s'assentarà a la nova vianalització en peces de vuit centímetres de gruix. Si algú de vostès ha viatjat a Pamplona els darrers anys, és probable que hagi trepitjat paviment construït amb aquest material, perquè també allí, com aquí, s’encarregà l’obra a Arian Construcción y Gestión de Infraestructuras. Si els pica la curiositat, poden passejar-se per www.grisquintana.com i se’n faran el càrrec. M'asseguren que és de tonalitat fosqueta, soferta, discreta, i que no cal patir per una hipotètica manca d’existències, en cas que sigui necessària la reposició de les llambordes. El precedent del carrer Àngel Vidal –que caldrà tocar de nou, aprofitant l’avinantesa de la piconadora- demana que, ara, els invents cedeixin el pas al sentit comú, perquè, tal i com estan les coses, no val a badar.


Dissabte, 27 de Setembre

Han passat dos anys des del primer, i memorable, quatre de vuit descarregat, i l’allargada ombra de la consecució segueix planant en la història recent de la Jove de Sitges. Envoltat de veterans i experimentats coneixedors del fet casteller, paro la meva ignorant orella i escolto: “Com no facin més torres no aconseguiran la tècnica suficient per a continuar progressant. No hi ha millor escola que una torre.” Tenen raó els qui així s’expressen? He escoltat un grapat d’opinions coincidents, de les quals me’n refio plenament.


Dilluns, 29 de Setembre

Confessa Tomàs Gracia, president del Gremi de Constructors de la Comarca del Garraf, que aquesta és la crisi més profunda que recorda en tota la seva trajectòria professional. El crec, malgrat que l'afirmació deixi en safata una reflexió òbvia, relacionada amb si la inflació escandalosa de preus que ha viscut el sector immobiliari a Sitges la darrera dècada, tampoc no s'havia vist mai. I l’interlocutor respon amb la mateixa convicció. Els preus de la vivenda al municipi tampoc no s’havien vist mai. Estem empatats, doncs. Passem el que passem, perquè hem passat el que hem passat, i, amb els peus a terra, el que hem passat ha donat molts diners, un gabadal d’ingressos. Avui, pocs volen reconéixer l’evidència del benefici aconseguit a cop de plànol i de metre quadrat a preu inassumible. Es parla de les constructores de fora, dels bancs que han tancat l’aixeta, de les administracions que havien de controlar la desmesura… Tinc la sensació que es llencen pilotes fora. Davant l’òbvia repercussió social que la crisi ha deixat en el sector de la construcció, i en les petites o grans indústries que en depenen, el Gremi proposa parlar amb els Ajuntaments del Garraf, per a que pensin en les empreses de la comarca, a l’hora d’abordar projectes d’obra pública. Si no és així, poques alternatives hi ha per a salvar la petacada.


Dijous, 2 d'Octubre

No. El Foment del Turisme no desapareixerà, malgrat que la delicada situació per la qual passa hagi estat motiu de rumorologia continuada, i especialment intensa des del passat Corpus. L'alcalde ho assegura, mentre continuen les reunions amb l'objectiu de redefinir el futur de l'ens, que organitza el ral.li, el Corpus i la verema.