Un exemple brillant de quan la televisió comercial apostava sense embuts per la música en majúscules. Entre el 1959 i el 1968, la programació de la NBC nordamericana incorporà un espai musical patrocinat, que ja triomfava a la ràdio des de feia anys: The Bell Telephone hour. La companyia telefònica més important dels Estats Units aconseguí portar als estudis de televisió un planter de músics que, encara avui, resulta envejable d'escoltar i de veure. L'empresa VAIMusic està editant en DVD algunes d'aquestes joies de la prehistòria televisiva. Imatges en color desnaturalitzat, pròpies d'una època en la qual la tècnica encara estava a les beceroles, són testimoni de brillantíssimes interpretacions, acompanyades, la majoria, per la orquestra de la companyia, dirigida per un eficaç Donald Voorhees.
Un dels habituals en els programes de The Bell Telephone hour fou el pianista francès Robert Casadesus. Casadesus actuà als Estats Units en nombrosíssimes ocasions, i, en algunes d'elles, ho va fer en companyia de la seva esposa Gaby, i del seu fill Jean. Aquesta interpretació del tercer moviment del concert per a 3 pianos de Bach, acompanyada d'una realització televisiva prou agosarada, però molt explícita amb els instrumentistes, és plena d'elegància i sensibilitat. És del 1964.
Un dels habituals en els programes de The Bell Telephone hour fou el pianista francès Robert Casadesus. Casadesus actuà als Estats Units en nombrosíssimes ocasions, i, en algunes d'elles, ho va fer en companyia de la seva esposa Gaby, i del seu fill Jean. Aquesta interpretació del tercer moviment del concert per a 3 pianos de Bach, acompanyada d'una realització televisiva prou agosarada, però molt explícita amb els instrumentistes, és plena d'elegància i sensibilitat. És del 1964.
