dijous, 23 d’octubre de 2008

Crònica local
Eco de Sitges, 25 d'Octubre



















L'alcalde, Jordi Baijet, col.locant la primera pedra de l'edifici "Sitges Reference"
23 de Novembre del 2006
Foto: Web Sitges Reference



En remull….


“Ara, el problema són les mares que venen a buscar feina pels seus fills. Et venen demanant: alcalde, me’ls podries posar dins de l’Ajuntament?”


Jordi Baijet, 17 d’Octubre



Dijous, 16 d'Octubre. Migdia

Vet aquí una nova mostra de granit Quintana que em conviden a veure. La definitiva? M’agradaria que així fos. És d’un gris marengo elegant, i bastant més fosc que el de la pedra que ensenyava el regidor Marc Quero a la fotografia apareguda al Diari de Vilanova de fa unes setmanes. Fins avui, i amb diferència d'entre totes les rajoles que he vist, aquesta és la millor. La vianalització avança i, llevat del trist espectacle que, cada cap de setmana, protagonitzen les ànimes beneïdes que arrabassen les tanques metàliques i malmeten els tubs de l'aigua, sembla que es manté un bon ritme de treball. El tema paviment fa patir una mica, perquè haver d'imaginar-lo en la seva totalitat, a partir d'una única rajola de quaranta per quaranta centímetres també té nassos. Malgrat tot, sempre serà millor pecar de fosc que no de clar. Només cal veure les llambordes de blanco cristal del carrer Àngel Vidal. Havent constatat opinions desfavorables a la despesa, per part d’alguns dels regidors de la oposició que creuen que s’hagués pogut trobar una solució menys onerosa i barcelonina, servidor creu que pot quedar bonic, si la cosa no es torça…






















L'edifici "Sitges Reference" Diumenge, 26 d'Octubre



Divendres, 17 d’Octubre. Nit. Hotel Estela

Aparco Roosevelt, tot i que la referència al president nordamericà ha despertat curiositat en més d’un lector d’aquesta secció, que no esperava una arenga anticapitalista –és un parlar- com la de la setmana passada….. O sia, que dec desprendre una àurea burgesa que no tenia controlada. Deixem-ho així. Qui sap si un dels objectius del nostre particular New Deal municipal consistirà en traslladar totes les dependències de l’Ajuntament a l’edifici Sitges Reference - presentat en el seu dia com a centre d’oficines d’arquitectura singular, que havia d’esdevenir pol d’atracció per a empreses forànies, i que ha fet figa en la seva ambició al no haver-ne atret cap- o en la congelació de determinats salaris que ja venien inflats per aquells criteris basats en… vostès ja m'entenen. El cas és que la declaració de capçalera, extreta del discurs de l’alcalde durant el sopar dels socialistes, resulta definitòria, en certa mesura, de la situació angoixant que poden viure força families en l’actual context de crisi, però potser també pot extrapolar-se a allò que hem viscut fins avui. No és difícil: Quantes vegades, durant els seus primers cinc anys de mandat, li deuen haver formulat a Baijet, sinó la mateixa pregunta, sí algun suggeriment amb la mateixa intenció? Quantes d’aquestes intencions s’han arribat a complir? I, de les complertes, quantes han pogut fonamentar-se en raons objectives? Posem la mà al foc o no cal? El millor que he escoltat fins avui, sens dubte, és la intenció ferma d’apostar per l’augment de les dotacions pressupostàries destinades als serveis a les persones, i als programes de recerca de feina.


Dissabte, 18 d’Octubre. Vespre. Espai cultural Pere Stämpfli

La Jove ja té llibre, i és un molt bon llibre, perquè, a més d'explicar la petita/gran història de la colla, ofereix una documentada aproximació al fet casteller a Sitges des dels seus inicis, escrita amb concepció periodística -fins i tot amb una mica de prosòdia un pèl arrauxada- sense deixar de banda les destacables aportacions documentals, sistematitzades amb la mateixa metodologia que els estudiosos cerquen i valoren en els llibres d'història a seques. Jordi Dólera i Santi Terraza han merescut el premi Folklore de Sitges d'enguany gràcies a aquest exercici obert a l'interès general, més enllà del món casteller. Anècdota. El president Benach s'ha aprimat. O, almenys, ja no te aquell aspecte de polític-engreixat-per-les-obligacions/devocions-del-càrrec. A diferència d'altres ocasions, en les quals s'havia acostat a Sitges per actes de partit, tot despatxant als mitjans de comunicació amb certa displicència, aquesta vegada la segona autoritat catalana arribà amb els deures fets. Una conferència treballada, entenedora, plena de propostes per a la reflexió, i de titulars que s'arrengleraren en la defensa de la consideració dels castells com a realitat cultural en majúscules, i de la seva manifestació al carrer com a expressió de la catalanitat més positiva, en la qual es palesa la capacitat de superar els entrebancs a través de l'esforç col.lectiu. Tot fent seu l'aforisme popular de la unió que fa la força, Benach establí una analogia metafòrica a l'hora de lamentar que la classe política catalana no sigui capaç d'emmirallar-se en quelcom tan exemplaritzant com és l'esperit dels castells, a l'hora de defensar els interessos el país. Massa galls en un mateix parlament potser?


Diumenge, 19 d’Octubre. Migdia. Parròquia

“Per a mi ha estat un honor haver estat el rector de Sitges”. Mossèn Nicolau ja és fora. Discret, reservat -massa?- es va acomiadar dels feligresos durant la missa de 12, i davant de les autoritats municipals. Potser si que molts sitgetans no han acabat de percebre el caràcter de l'home que no ha volgut mai ésser protagonista de res, malgrat li encoloméssin la responsabilitat absoluta d'aquella remullada processó de Santa Tecla d'infeliç memòria. Al cronista li costa de creure que el sacerdot que no ha fallat a cap processó, fos curta, llarga, amb pluja o sense, i que ha tingut en el Vinyet una expressió d'estimació pròpia dels sitgetans de més soca-rel, hagués estat capaç de plantejar aquesta estratègia de la qual l'acusaren en el seu dia. El sermó del rector va tenir sensibles paraules vers el poble que l'ha acollit els darrers dinou anys, i un encaix per a reconéixer el mea culpa per aquelles actuacions que poden no haver estat del tot encertades. Cadascú se sap les seves. En qualsevol cas, no deixa d’ésser alliçonador -ara que sovint ni tan sols la jerarquia eclesiàstica acostuma a admetre les errades- que el dia dels elogis l'homenatjat no perdés el món de vista i deixés anar una bona mostra d'humilitat. La celebració finalitzà amb un sentit comiat de la comunitat parroquial, al qual s’hi afegiren unes improvisades, i encertades, paraules de l’alcalde. Hores d’ara, els tres-cents quadres de mossèn Pausas ja són aquí. I demà pren posessió el seu propietari.