Eco de Sitges, 19 d'octubre
El
nostre elefant blanc (II)
Benvinguts a la
segona part. En queda una tercera, a manera de conclusió opinativa. Un cop
superada, ja podré enfilar la crònica de
la combustió del regidor d'hisenda durant l’audiència pública del cadastre. Segueixo.
Amb bona part de les dependències municipals instal.lades al nou edifici de les
Pruelles, s'enceta un any electoral que portarà canvis en la vida política
sitgetana, coneguts per tothom. Val la pena fer memòria de dos aspectes del
contracte de lloguer que signà l'Ajuntament amb la societat Sitges Reference el
juliol del 2010, pel que tenen de clarificador sobre les responsabilitats de
cadascuna de les parts. Primer: l'arrendadora executarà les obres de
condicionament dels locals, però el cost de les mateixes serà a càrrec exclusiu
de l'arrendatària. Segon, conseqüència del primer: serà la societat Sitges
Reference qui signarà el crèdit hipotecari d'1,5 milions d'euros per a pagar el
cost del trasllat, però les quotes mensuals es repercutiran de forma íntegra a
l'Ajuntament. La institució esdevindrà doncs, en part propietària, en part
inquilina, i en part, malauradament, deutora d'ella mateixa. Un triple paper
delicat de mantenir.
Vist que s'acostava
la data del 22 de maig -i que els canvis de legislatura no acostumen a
agilitzar les tramitacions pendents- les empreses apretaren l'accelerador de
les reunions i se'n sortiren. Quatre dies abans del ple de constitució de
l'actual Ajuntament, quan Baijet i Prat ja eren conscients que no continuarien
en els seus càrrecs, es negocià un compromís entre Sitges Reference i la UTE sitgetana encarregada de les obres del
trasllat, a través del qual es reconeixia el deute contret, i s'establien uns
terminis per a eixugar-lo, marcant com a data límit de venciment el 31 de
desembre del 2011. Els esdeveniments posteriors convertirien aquest nou document
en paper mullat. El mes de setembre s'incorporaren al consell d'administració l’alcalde
Miquel Forns i el regidor Jorge Carretero. A partir d'aquí, els nous gestors
cercaran assessorament legal extern i encarregaran a una empresa auditora un
informe detallat sobre la història de la societat des dels seus inicis, que exposa
una cronologia de fets -en part relatada aquí- que cremarà a les mans del
govern municipal acabat d’arribar, i que, ben aviat, reflectirà en part la
premsa. A mitjans de desembre, s'encadenà un pim-pam-pum de posicionaments
durant els dies posteriors al pont de la Puríssima. L'interventor accidental de
l'Ajuntament exposà els seus dubtes sobre la viabilitat de la societat propietària
del Reference, tenint en compte
l'impacte de la crisi en les perspectives de rendibilitzar els espais, les
dificultats de liquiditat de la casa gran -únic client del negoci- i el seguit
de problemes existents relacionats amb factures no conformades ni cobertes pel
pressupost municipal, pel que plantejà la necessitat de consultar amb especialistes
la hipòtesi d'iniciar un procés d'administració concursal. Forns i Carretero trigaren
ben poc a anunciar al consell d'administració de la societat la seva intenció
de sol.licitar el concurs de creditors, enfrontant-se al criteri d'Altiare
(l'antiga Proinosa) que apostava per l'ampliació de capital, i amb aquesta
intenció forçà, gairebé d'immediat i per conducte notarial, una junta general
d'accionistes amb l'objectiu d'ampliar capital social, pagar creditors i
interposar accions judicials contra l'Ajuntament per a que pagués els lloguers
que aleshores ja devia. La junta d'accionistes no es faria fins el març
següent, i tampoc no serví per acostar posicions. Mentrestant, la informació de
l'auditoria de processos encarregada començà a filtrar-se, i els empresaris de
la UTE sitgetana que signaren el compromís del juny trucaven amb patidora
insistència per a que es complís sense obtenir resposta positiva. Una vegada, i
una altra, i una altra... en debades. Havia passat un any des de la
finalització dels treballs i les campanes de l'any nou dringarien sense acabar-se
de cobrar del tot, malgrat que se n’assegurà el finançament des del primer dia,
i el pagament amb posterioritat. El País va
publicar, el 21 de desembre del 2011, que l'Ajuntament sospitava que Proinosa
va rebre tracte de favor per part de l'antic consistori, i un mes després, el
mateix diari es referí a l'obertura de diligències per part de l'oficina antifrau.
El 2012 començarà amb activitat frenètica als despatxos, per a elaborar una
nova estratègia basada en la sol.licitud del concurs de creditors de Sitges Reference, i en l'obertura de
l'expedient de lesivitat de l'acord de ple municipal que aprovà el trasllat de
les dependències de l'Ajuntament a l'immoble. Sense entrar en disquisicions jurídiques
que no corresponen a un ignorant, hi ha un fil comú que uneix ambdós
plantejaments, que poden interpretar-se des de la necessitat de desvincular
responsabilitats del present, respecte decisions del passat. Per un costat, l’alcalde
i el regidor dibuixen un model de futur que es distancia i desautoritza
implícitament el del seus predecessors, i, per l'altre -més important encara- es
vol evitar que els diners de tots hagin de cobrir el resultat d'un acord de ple
que, en cas de certificar-se lesiu per a l'interès públic, dirigiria les
responsabilitats originals cap a les persones que l'impulsaren, i no cap a la
institució, que quedaria exonerada en virtut, precisament, de l'acord anul.lat.
Dues decisions no exemptes de riscos que s'hauran d'assumir. N'apunto quatre.
Primer: Apostar per una separació no amistosa comportarà conviure amb un soci
indignat i obertament hostil a qualsevol negociació futura, per haver-se hagut
d'empassar una decisió no compartida a la qual s'hi enfrontarà amb tots els
mitjans i arguments defensables al seu abast. Segon: l'administrador concursal,
com a garant dels interessos de la societat a la qual serveix, pot exigir el
pagament immediat dels deutes de l'Ajuntament, afegint més tensió a la caixa
comuna. Tercer: És probable que el procés impliqui la pèrdua definitiva de
patrimoni públic, tot i que, atesa la situació, tampoc ningú pot garantir cap
solució miraculosa per a no perdre’l. I quart: tampoc ningú pot assegurar que
els proveïdors cobrin immediatament el que ja haurien d'haver cobrat fa temps...
Abans de seguir, s'imposa una reflexió bàsica de tercera. Quan una institució no
té una pela, i no pot declarar-se en fallida ni tampoc insolvent -perquè no és
ni una empresa ni un subjecte passiu- pot ser tan complicat intentar
recapitalitzar la societat on participa, com afrontar les conseqüències d'un
concurs de creditors que, de ben segur, la posarà de cara a la paret quan li
exigeixi que pagui els seus deutes. Tot és mal que mata, i en aquests casos,
només un bon acord pot aconseguir la sortida menys dolorosa al conflicte.
El 30 de gener del
2012, el ple municipal aprovà iniciar el procés per a declarar lesiu l'acord
del 19 d'abril del 2010 sobre el trasllat de les dependències municipals. Fou
un debat dur, on el PSC, que apostava per a la recapitalització de la societat,
ja apuntà l'amenaça d'una execució hipotecària que el banc no trigaria a
demanar, i que avui ja és una evidència als jutjats. Paradoxalment, va donar la
sensació aleshores que els causants del problema es presentaven com a avaladors
de la millor solució. A més dels arguments d’Altiare, Marc Quero n'incorporà al seu
discurs un altre que centra, avui, el debat jurídic. Amb la societat Sitges Reference immersa en un procés de
concurs de creditors, la doble condició de Miquel Forns, president del consell
d’administració de la mateixa, i alcalde d’un Ajuntament deutor d’un munt de
quotes de lloguer, i propietari al 100% de l’empresa que ostenta el 50% de la
societat de referència, pot esdevenir un obstacle en el procés que gestiona
l’administrador concursal, pel fet que no es pot ser art i part en un conflicte
on no tothom hi pot guanyar. Ans el contrari. Per Pasqua tornaran a coincidir
un seguit de fets destacables. L'equip de govern actual no podrà incorporar el
pagament a la UTE sitgetana dins del pla
Montoro, perquè el contracte de
serveis se signà amb la societat mixta Sitges
Reference. Fins i tot, es planteja la possibilitat de traslladar el deute a
Model XXI, íntegrament municipal, com
a última mesura per a liquidar-lo, però la iniciativa és desestimada. En aquest
estat de coses, les empreses, dolgudes per la esquiva resposta institucional, i
angoixades per la incertesa, tiren per la via de presentar una demanda de
judici ordinari contra Baijet, Prat, els consellers de la part privada de Sitges Reference i la societat Sitges Model XXI, per a reclamar els
351.000€ que se'ls deuen. Davant d’això, i agafant-se a un dels epígrafs del
reglament orgànic municipal, l’exalcalde i l’ex regidora sol.liciten a la
institució ajut econòmic per a la seva defensa jurídica, i l’Ajuntament aprova una
despesa màxima de 6000€ per a cadascun d’ells, amb la condició que, en cas que
la sentència els obligui a pagar, la institució iniciarà un expedient de
rescabalament contra tots dos per les despeses ocasionades. El 8 de juny del
2012, la societat Sitges Reference es
declara en concurs de creditors, i arriba a la vila el senyor Miguel Ángel
Galán. L’home que haurà d’arremangar-se de valent, per afrontar aquest
palangre. Continuarà.
