dijous, 18 d’octubre de 2012

Crònica local
Eco de Sitges, 19 d'octubre


El nostre elefant blanc (II)


Benvinguts a la segona part. En queda una tercera, a manera de conclusió opinativa. Un cop superada, ja podré enfilar la crònica de la combustió del regidor d'hisenda durant l’audiència pública del cadastre. Segueixo. Amb bona part de les dependències municipals instal.lades al nou edifici de les Pruelles, s'enceta un any electoral que portarà canvis en la vida política sitgetana, coneguts per tothom. Val la pena fer memòria de dos aspectes del contracte de lloguer que signà l'Ajuntament amb la societat Sitges Reference el juliol del 2010, pel que tenen de clarificador sobre les responsabilitats de cadascuna de les parts. Primer: l'arrendadora executarà les obres de condicionament dels locals, però el cost de les mateixes serà a càrrec exclusiu de l'arrendatària. Segon, conseqüència del primer: serà la societat Sitges Reference qui signarà el crèdit hipotecari d'1,5 milions d'euros per a pagar el cost del trasllat, però les quotes mensuals es repercutiran de forma íntegra a l'Ajuntament. La institució esdevindrà doncs, en part propietària, en part inquilina, i en part, malauradament, deutora d'ella mateixa. Un triple paper delicat de mantenir.

Vist que s'acostava la data del 22 de maig -i que els canvis de legislatura no acostumen a agilitzar les tramitacions pendents- les empreses apretaren l'accelerador de les reunions i se'n sortiren. Quatre dies abans del ple de constitució de l'actual Ajuntament, quan Baijet i Prat ja eren conscients que no continuarien en els seus càrrecs, es negocià un compromís entre Sitges Reference i la UTE sitgetana encarregada de les obres del trasllat, a través del qual es reconeixia el deute contret, i s'establien uns terminis per a eixugar-lo, marcant com a data límit de venciment el 31 de desembre del 2011. Els esdeveniments posteriors convertirien aquest nou document en paper mullat. El mes de setembre s'incorporaren al consell d'administració l’alcalde Miquel Forns i el regidor Jorge Carretero. A partir d'aquí, els nous gestors cercaran assessorament legal extern i encarregaran a una empresa auditora un informe detallat sobre la història de la societat des dels seus inicis, que exposa una cronologia de fets -en part relatada aquí- que cremarà a les mans del govern municipal acabat d’arribar, i que, ben aviat, reflectirà en part la premsa. A mitjans de desembre, s'encadenà un pim-pam-pum de posicionaments durant els dies posteriors al pont de la Puríssima. L'interventor accidental de l'Ajuntament exposà els seus dubtes sobre la viabilitat de la societat propietària del Reference, tenint en compte l'impacte de la crisi en les perspectives de rendibilitzar els espais, les dificultats de liquiditat de la casa gran -únic client del negoci- i el seguit de problemes existents relacionats amb factures no conformades ni cobertes pel pressupost municipal, pel que plantejà la necessitat de consultar amb especialistes la hipòtesi d'iniciar un procés d'administració concursal. Forns i Carretero trigaren ben poc a anunciar al consell d'administració de la societat la seva intenció de sol.licitar el concurs de creditors, enfrontant-se al criteri d'Altiare (l'antiga Proinosa) que apostava per l'ampliació de capital, i amb aquesta intenció forçà, gairebé d'immediat i per conducte notarial, una junta general d'accionistes amb l'objectiu d'ampliar capital social, pagar creditors i interposar accions judicials contra l'Ajuntament per a que pagués els lloguers que aleshores ja devia. La junta d'accionistes no es faria fins el març següent, i tampoc no serví per acostar posicions. Mentrestant, la informació de l'auditoria de processos encarregada començà a filtrar-se, i els empresaris de la UTE sitgetana que signaren el compromís del juny trucaven amb patidora insistència per a que es complís sense obtenir resposta positiva. Una vegada, i una altra, i una altra... en debades. Havia passat un any des de la finalització dels treballs i les campanes de l'any nou dringarien sense acabar-se de cobrar del tot, malgrat que se n’assegurà el finançament des del primer dia, i el pagament amb posterioritat. El País va publicar, el 21 de desembre del 2011, que l'Ajuntament sospitava que Proinosa va rebre tracte de favor per part de l'antic consistori, i un mes després, el mateix diari es referí a l'obertura de diligències per part de l'oficina antifrau. El 2012 començarà amb activitat frenètica als despatxos, per a elaborar una nova estratègia basada en la sol.licitud del concurs de creditors de Sitges Reference, i en l'obertura de l'expedient de lesivitat de l'acord de ple municipal que aprovà el trasllat de les dependències de l'Ajuntament a l'immoble. Sense entrar en disquisicions jurídiques que no corresponen a un ignorant, hi ha un fil comú que uneix ambdós plantejaments, que poden interpretar-se des de la necessitat de desvincular responsabilitats del present, respecte decisions del passat. Per un costat, l’alcalde i el regidor dibuixen un model de futur que es distancia i desautoritza implícitament el del seus predecessors, i, per l'altre -més important encara- es vol evitar que els diners de tots hagin de cobrir el resultat d'un acord de ple que, en cas de certificar-se lesiu per a l'interès públic, dirigiria les responsabilitats originals cap a les persones que l'impulsaren, i no cap a la institució, que quedaria exonerada en virtut, precisament, de l'acord anul.lat. Dues decisions no exemptes de riscos que s'hauran d'assumir. N'apunto quatre. Primer: Apostar per una separació no amistosa comportarà conviure amb un soci indignat i obertament hostil a qualsevol negociació futura, per haver-se hagut d'empassar una decisió no compartida a la qual s'hi enfrontarà amb tots els mitjans i arguments defensables al seu abast. Segon: l'administrador concursal, com a garant dels interessos de la societat a la qual serveix, pot exigir el pagament immediat dels deutes de l'Ajuntament, afegint més tensió a la caixa comuna. Tercer: És probable que el procés impliqui la pèrdua definitiva de patrimoni públic, tot i que, atesa la situació, tampoc ningú pot garantir cap solució miraculosa per a no perdre’l. I quart: tampoc ningú pot assegurar que els proveïdors cobrin immediatament el que ja haurien d'haver cobrat fa temps... Abans de seguir, s'imposa una reflexió bàsica de tercera. Quan una institució no té una pela, i no pot declarar-se en fallida ni tampoc insolvent -perquè no és ni una empresa ni un subjecte passiu- pot ser tan complicat intentar recapitalitzar la societat on participa, com afrontar les conseqüències d'un concurs de creditors que, de ben segur, la posarà de cara a la paret quan li exigeixi que pagui els seus deutes. Tot és mal que mata, i en aquests casos, només un bon acord pot aconseguir la sortida menys dolorosa al conflicte.

El 30 de gener del 2012, el ple municipal aprovà iniciar el procés per a declarar lesiu l'acord del 19 d'abril del 2010 sobre el trasllat de les dependències municipals. Fou un debat dur, on el PSC, que apostava per a la recapitalització de la societat, ja apuntà l'amenaça d'una execució hipotecària que el banc no trigaria a demanar, i que avui ja és una evidència als jutjats. Paradoxalment, va donar la sensació aleshores que els causants del problema es presentaven com a avaladors de la millor solució. A més dels arguments d’Altiare, Marc Quero n'incorporà al seu discurs un altre que centra, avui, el debat jurídic. Amb la societat Sitges Reference immersa en un procés de concurs de creditors, la doble condició de Miquel Forns, president del consell d’administració de la mateixa, i alcalde d’un Ajuntament deutor d’un munt de quotes de lloguer, i propietari al 100% de l’empresa que ostenta el 50% de la societat de referència, pot esdevenir un obstacle en el procés que gestiona l’administrador concursal, pel fet que no es pot ser art i part en un conflicte on no tothom hi pot guanyar. Ans el contrari. Per Pasqua tornaran a coincidir un seguit de fets destacables. L'equip de govern actual no podrà incorporar el pagament a la UTE sitgetana dins del pla Montoro,  perquè el contracte de serveis se signà amb la societat mixta Sitges Reference. Fins i tot, es planteja la possibilitat de traslladar el deute a Model XXI, íntegrament municipal, com a última mesura per a liquidar-lo, però la iniciativa és desestimada. En aquest estat de coses, les empreses, dolgudes per la esquiva resposta institucional, i angoixades per la incertesa, tiren per la via de presentar una demanda de judici ordinari contra Baijet, Prat, els consellers de la part privada de Sitges Reference i la societat Sitges Model XXI, per a reclamar els 351.000€ que se'ls deuen. Davant d’això, i agafant-se a un dels epígrafs del reglament orgànic municipal, l’exalcalde i l’ex regidora sol.liciten a la institució ajut econòmic per a la seva defensa jurídica, i l’Ajuntament aprova una despesa màxima de 6000€ per a cadascun d’ells, amb la condició que, en cas que la sentència els obligui a pagar, la institució iniciarà un expedient de rescabalament contra tots dos per les despeses ocasionades. El 8 de juny del 2012, la societat Sitges Reference es declara en concurs de creditors, i arriba a la vila el senyor Miguel Ángel Galán. L’home que haurà d’arremangar-se de valent, per afrontar aquest palangre. Continuarà.