dijous, 6 de setembre del 2012

Crònica local
Eco de Sitges, 7 de setembre



Devaluació

Quan vostès llegeixin aquestes línies ja s'haurà oficialitzat la reorganització del cartipàs municipal, que és probable que afecti especialment a les competències dels tres regidors del PP, que se les repartiran d'una manera que pot atorgar al tercer un paper que fins avui tenia el primer. A la vegada, també és probable que el primer assumeixi el rol del segon, i que el segon es quedi amb les engrunes del pastís inicial. Els timings de la política no sempre coincideixen amb els de l'Eco i, un cop feta i refeta la capçalera d'avui, caldrà deixar per a la setmana que ve l'anàlisi que acostumo a proposar-los, entre d'altres coses perquè és bo poder afegir matisos als titulars. El cert, però, és que s'han viscut uns dies de tensió latent embolicada dins d'un silenci hermètic, que ha blindat l’equip de govern de les especulacions sobre quelcom que s'intuïa de fa temps, en major o menor mesura. He recordat el pregó satíric de Jordi Cubillos. Al Cèsar el que és del Cèsar i al rapsoda críptic, que ho féu públic per primer cop, el que és del rapsoda críptic. Han passat gairebé tres setmanes des que, entre ji-ji-jis i ja-ja-jas al pati del palau del rei moro, Cubillos deixà anar un paràgraf que ha esdevingut premonitori, quan establí l’analogia entre l’Ajuntament i una casa de barrets, proposant des de la ironia un model específic de capell per a cadascun dels 21 regidors, d’acord amb el seu tarannà. Digué el pregoner aleshores: "I al Paco (Castillo)... al Paco està clar que el que li escau és una gorra de plat, tipus militar, com de general oi? I, mira, si a la tardor hi ha crisi de govern... Ai! vull dir remodelació i millora de govern, i el canvien d'ocupació, la mateixa gorra la pot fer servir per a ordenança de museus, per exemple." Ho deixo aquí.

Dijous, 30 d’agost
Sabut, a partir d'una informació publicada per El Periódico, que l’equip de delictes econòmics i urbanístics de la Guàrdia Civil ha sol.licitat a l’Ajuntament la totalitat de l’expedient de l’hotel de l’Avinguda Sofia -incloent-hi la documentació relacionada amb la modificació de la classificació del sòl, aprovada arran de la negociació dels terrenys de Can Vinyals per a convertir-los en públics, a canvi de poder augmentar l’edificabilitat a l’antic hotel Veracruz- La Vanguardia entrevista a Fabián Sánchez, portaveu de la propietat, i n’extreu una declaració que contradiu obertament la expressada per ell mateix fa setmanes de manera categòrica, i que la secció va transcriure de forma literal. Si el 24 de juliol s'afirmava que els balcons anirien a terra si el jutge així ho sentenciava, ara sembla que enderrocar-los comprometria l’estabilitat de l’edifici, perquè se subjecten amb un sistema de tirants, que, pel que sigui, deuen aguantar gust i ganes…. Hom ja no sap quina part d'aquesta rocambolesca història cal creure i quina cal pair amb dues cullerades de bicarbonat, mentre s'espera el desenllaç que va per llarg. Tampoc serà de fàcil solució l’afer del Sitges Reference. Tampoc ningú no ho havia dit. Un fidel seguidor de la secció m’apunta, des del coneixement del cas i des d’una confiança que li agraeixo, que el devenir del projecte fallit d'edifici d'oficines només pot acabar de dues maneres, malament, o molt malament. Vatua l'olla. Me l’escolto i me l’escoltaré amb atenció, amb la vista posada a poder deixar noves reflexions sobre l’assumpte. Per a reblar el dijous, m'ensenyen un document de la fiscalia de delictes urbanístics de Barcelona, pel qual es presenta querella contra un pressumpte delicte contra la preservació del territori i prevaricació urbanística, relacionat amb aquelles obres de reforma que es varen fer a l’Atlàntida, que es denunciaren en el seu dia, i que s'obligaren a enderrocar d'acord amb els excessos respecte a la llicència aprovada. Veurem què passa, i si és cert, en paral.lel, que sobre la taula hi ha un projecte de futur que contempla la reconversió de l'actual equipament en un de nou que, dissenyat per un arquitecte de renom internacional, combinaria restaurant, amb una oferta relacionada amb els esports de lleure, una sala de festes de superfície considerable i, finalment, la construcció d'un centre d'interpretació dels Colls-Mirapeix.... 

Diumenge, 2 de setembre
No es pot negar que els autors de la iniciativa han respectat de manera escrupolosa la fesomia original de la placa, fins al punt que, des d'una certa distància, costa distingir-la de l'original. Vaja, que ni feta expressament, encara que la reproducció del rectangle blanc emmarcat per la identificativa sanefa sigui feta a partir de quadres adhesius aplicats amb cura sobre la superfície de ceràmica. Poca polseguera pública ha despertat el rebateig simbòlic de la plaça d'Espanya per plaça de la independència, en una acció conjunta que Sitges ha compartit amb prop de quaranta municipis d'arreu de Catalunya. Potser perquè les plaques dels carrers no acostumen a ésser motiu d'atenció recorrent en la vida quotidiana dels veïns, molts poden no haver parat atenció a la novetat. El cas és que, conjuntament amb l'acció, la delegació sitgetana de l'Assemblea Nacional de Catalunya -el moviment popular que està al darrera de la previsible manifestació multitudinària per a la independència que tindrà lloc la tarda de la diada a Barcelona- ha proposat a l'Ajuntament la substitució del nom de l'indret i del carrer que hi mena. De moment, la patata calenta pot caure sobre la solvent experiència i criteri de la comissió de toponimia...

De debò que t’ha agradat la Festa Major ?. Si aquí tothom fa el que li dóna la gana sense respectar res!. La conversa amb un veterà sitgetà de soca-rel comença per la Festa Major, i acaba extrapolant el que passa en ella amb el que passa, o no passa, a Sitges. Em confessa una sensació de campi-qui-pugui a la qual hi podria afegir, per exemple, una fotografia del carrer Santa Tecla on les terrasses a banda i banda i una renglera de cossis central no deixen ni un pam pels vianants. Un campi-qui-pugui dels molts que ens envolten i que semblem empassar-nos entre renec i renec. Sí. M'ha agradat la Festa Major, i entenc que als aimants d'una certa ortodòxia els facin basarda determinades actituds. El de la convivència entre el respecte a l'essència, i la vivència de la festa és, i serà, un debat atemporal. Mentrestant, els petits que vulguin sortir per Santa Tecla hauran de conscienciar-se que participar a la matinal infantil amb una bèstia ferotge feta de caixes de cartró suposarà passar per un exercici de burocràcia administrativa digne d'estudi. Enrere queden les cercaviles innocents i ingènues plenes de piules i bombetes de fa trenta anys. Avui la legalitat i la pirotècnia obliguen, i és lògic, a normativitzar les coses. El que és questionable és si cal normativitzar-les fins a aquests extrems.

Dijous, 6 de setembre                                        
El regidor d'hisenda Jordi Mas anuncia una pujada mitjana d'entre un 15 i un 20% per a la majoria de rebuts de l'IBI del 2013. I posa com a exemple la casa pròpia. Un pis de 90m2 prop de la via pel qual en pagava 450€ i ara en pagarà uns 550. Tot plegat com a resultat del procés de revisió cadastral que s'ha efectuat enguany. A Mas no li agrada que li parlin que a aquest augment cal sumar-li els 140€ de la nova taxa d'escombraries. Creu que és barrejar conceptes quan, en el fons, ambdúes quantitats surten de les mateixes butxaques i estan destinades a pagar els serveis públics. O potser no tant. L'Ajuntament preveu ingressar 18 milions d'euros per les 28.000 liquidacions d'IBI que es tramitaran l'any vinent. I el 40% de la quantitat total estarà destinada a pagar deutes....De nou, deutes.