dimecres, 10 d’octubre de 2012

Crònica local
Eco de Sitges, 12 d'octubre


El nostre elefant blanc (I)


Amigues i amics, m'ho poso difícil. Potser massa. Podria parlar-los de l'impacte d'un festival que genera cues quilomètriques mentre omplena les xarxes socials, o de la històrica i sensacional torre de set de la jove sota el cel de Ferrer Pino, repetida el passat dissabte a la Tarraco Arena. Podria, però dilluns aterrà a la meva taula un plec de dos quilos de documentació vinguda de fonts diverses, que m'han esperonat a construir una crònica pura i dura, amb apunts al marge, del que podria considerar-se com un dels exemples emblemàtics de les ambicions d'una època on semblava que tot era possible. Amb l'esperança de sobreviure a l'esforçat intent de sistematitzar una casuística ciclotímica, vet aquí la història d'una aventura política-empresarial, que començà en un despatx, i que avui exposa unes xifres que fan mal de llegir, i es resumirien així. Ens trobem davant del cas d'una societat pública-privada, Sitges Reference, propietària de l'edifici del mateix nom, que genera uns costos mensuals de gairebé 65.000€, i que no han pogut arribar a compensar-se amb els ingressos del lloguer del fins avui únic client, arrendatari -i en el fons en part propietari de la mateixa societat- perquè el client, que ha estat l'Ajuntament, no ha pagat. I si ho hagués fet -que ho ha de fer pels mesos vençuts- tampoc no haguéssin sortit els números. Ara tampoc no sortiran perquè ja ha marxat de l'edifici. Per si no n'hi hagués prou en el fet que la societat s'hagués autollogat part del seu patrimoni, hores d'ara sobreviu sotmesa a les directrius d'un concurs de creditors - forçat per la part pública que continua sense poder pagar- i s'enfronta a quatre processos judicials per factures que deu. A la vegada, també el procés concursal viu moments de crisi. Fa quinze dies, l'administrador que el gestiona elevà un suplicatori a la jutgessa del mercantil núm.1 de Barcelona, on li demana que suspengui les facultats sobre el seu patrimoni que té Sitges Reference, i el consell d'administració que la regeix, per entendre que el desenvolupament del concurs de creditors s'està veient perjudicat per la incompatibilitat de càrrecs que l'alcalde ostenta dins de l'organisme... Ja els deia que m'ho posava difícil. Començo pel principi. És un relat eixut de literatura, però entenc que necessari per a la reflexió.

El 30 de setembre del 2004, i per un import de 492.000€, la constructora Proinosa encomana a l'estudi d'arquitectura Alonso Balaguer, la redacció del projecte d'un edifici d'oficines en un terreny a les Pruelles. Set mesos després, el 2 de maig del 2005, l'Ajuntament de Sitges encarrega a la societat municipal Sitges Model XXI -que no es constituirà fins el 15 de juny- la redacció del projecte per a la creació d'un centre d'oficines a la zona, i li dóna el terreny per a fer-ho, valorat aleshores en 1.790.000€. El 25 de juliol del 2005 coincideixen els dos relats, quan Sitges Model XXI i Proinosa signen un protocol per a establir les bases de la iniciativa que, com es veurà a posteriori, els unirà en una causa comuna.

Passa el temps i el col.legi oficial d'arquitectes segella la modificació del projecte bàsic d'Alonso Balaguer, el 8 de març del 2006, vint dies abans que la societat Sitges Model XXI aprovi l'inici del concurs públic per a la constitució de la societat pública-privada que ha de posar en marxa la proposta de l'Ajuntament i gestionar la construcció de l'edifici de les Pruelles. El capital inicial del nou ens serà de 4.320.000€, la meitat dels quals els aportarà la pròpia societat municipal a través del terreny que li donà la casa gran -valorat ara en 2.160.000€- i la resta l'empresa guanyadora del concurs. El concurs l'aconsegueix Proinosa, convertint-se, així, en sòcia al 50% de la nova societat Sitges Reference, que tindrà com a president del consell d'administració a l'alcalde Jordi Baijet, acompanyat de Carmen Prat com a consellera delegada, i els altres consellers de la part privada. El temps confirmarà que es pot ser alcalde i president del consell d'administració d'una empresa participada per una societat municipal, sempre i quan no vagin maldades..... En aquell moment, la constructora pressupostà l'obra de l'edifici d'oficines en 6.901.660€. Quatre mesos després, coincidint amb la col.locació de la primera pedra, el 23 de novembre del 2006, la previsió pressupostària ja s'elevà a 7.835.000€. Fou també aquell novembre, quan se signà un crèdit hipotecari amb Bancaja per al finançament dels treballs, valorat en 6.875.000€, a pagar en 20 anys. Malhauradament, el pressupost de la construcció, dirigida per una empresa externa que cobrà 265.000€ per la feina, continuaria pujant. El novembre del 2007, la xifra assoliria els 8.259.712€ i el novembre de l'any següent, per la recepció provisional de l'obra, el cost total es quantificà en 8.732.547€, un 26,5%, o 1.830.000€ més si volen, de la xifra inicial que guanyà el concurs. I això que no s'instal.là la façana de leds, que havia d'atorgar una personalitat pròpia a l'immoble. En qualsevol cas, i vist que les probabilitats d'assolir els objectius de llogar els espais s'esvaïen per la poca demanda del sector al qual anava destinada la proposta, l'octubre del 2008 ja començà a insinuar-se el possible trasllat de les dependències municipals al popularment anomenat Reference, però no serà fins el gener del 2010 que l'Ajuntament s'ho plantejarà en ferm, amb un pressupost per a l'operació d'un milió i mig d'euros. Entre ambdúes dates, la principal notícia vindrà des de fora de Sitges. A finals d'octubre del 2009, el jutge Baltasar Garzón imputa Josep Singla, el propietari de Proinosa, per suposat tràfic d'influències en l'adjudicació d'obra pública a Santa Coloma, en el marc de l'operació del Cas Pretòria. La rumorologia sobre la possible, probable o hipotètica afectació que l'assumpte pot tenir a Sitges serà moneda corrent durant uns dies, fins que la ventada passi.

Durant la primavera i l'estiu del 2010 s'encavalquen molts esdeveniments d'especial rellevància. El 8 d'abril, l'interventor de l'Ajuntament dóna el vist-i-plau al contracte de lloguer amb Sitges Reference, condicionant-lo al pla de sanejament de la institució, i el 19 d'abril, el ple municipal aprova el trasllat i les modificacions per adaptar la documentació legal a les noves circumstàncies. El 3 de maig l'interventor redacta un nou informe on afirma que la institució no podrà assumir aquest contracte si s'hi afegeixen les quotes del nou préstec hipotecari d'un milió i mig d'euros, que es preveu signar per a pagar el trasllat de les dependències municipals i les obres d'adequació, perquè la despesa no està prevista al pla de sanejament. Malgrat l'advertència meridiana, l'alcalde tira pel dret -sense que, incomprensiblement, ningú no l'aturi- i, el 22 de juliol, la societat Sitges Reference lloga a l'Ajuntament les plantes 2 i 3 de l'edifici de les Pruelles per a 10 anys, prorrogables fins a 30. S'estipula que la institució pagarà una quota mensual de 33.574€ el 2011, i de 36.931€ el 2012, en base a una valoració d'entre 10 i 11€/m2, que mai podrà superar els 12€. En el mateix contracte s'especifica clarament l'altra quota mensual suplementària que l'Ajuntament haurà de pagar pel nou préstec hipotecari d'1,5 milions d'euros, protagonista del preocupant informe de la intervenció general, i que es formalitzarà amb Bancaja sis dies després...

Abans de començar les obres d'adequació, contractades per Sitges Reference a l'UTE sitgetana formada per les empreses Levante i Reixach per un valor final de 850.000€ aproximadament -que corresponen a una part del pressupost total que incorpora les despeses relacionades amb les instal.lacions d'equipaments necessaris realitzades per altres firmes- el setembre del 2010 Proinosa tornarà a ser notícia, arran d'una suspensió de pagaments que afecta a 1236 proveïdors. El fet no sembla esquitxar la quotidianeitat de la societat que gestiona el desèrtic centre d'oficines i, a finals del 2010, els operaris s'hi fiquen a fons amb l'objectiu que tot estigui a punt per a que les dependències municipals siguin traslladades. La sorpresa vindrà després. Malgrat la contractació del crèdit hipotecari per a pagar els treballs, bona part del milió i mig d'euros de la partida prevista serviran per a resoldre necessitats de tresoreria prèvies, i no aniran cap als proveïdors. Han passat dos anys i avui, encara es deuen, per exemple, 360.000€ a Levante, o 250.000€ a Telefònica, entre d'altres imports del trasllat. El 2011 comença amb els treballadors municipals a les noves oficines, i amb un procés electoral a la cantonada... Continuarà....