dissabte, 13 de setembre de 2008

100 anys de la Costa Brava, i 78 de la Platja d'Or




















Tossa de Mar (Fotografia de Jens Petersen, a Flickr.com)

Dues denominacions turístiques amb fortuna desigual. Llegeixo, a La Vanguardia d'ahir, que el 12 de Setembre del 1908, a les pàgines de La veu de Catalunya, el periodista Ferran Agulló, en l'article titulat Per la Costa Brava, es va referir a la nostra Costa Brava, per a diferenciar-la de la de Mallorca, que ja havia inspirat a l'escriptor Gabriel Alomar i al poeta Miquel Costa i Llobera, en sengles obres presentades als Jocs Florals de Barcelona del 1903. Malgrat tot, a Agulló li escau ser el protagonista d'una de les tantes llegendes apòcrifes que situen l'escenari de la seva inspiració a Sant Feliu de Guíxols, on existeix un monòlit que certifica allò que, sense proves concluents, tothom ja dóna per fet: Des d'aquesta trona de Sant Elm, Ferran Agulló intuí la idea de batejar la Costa Brava.

Avui, la denominació Costa Brava segueix essent una de les marques turístiques amb més anomenada i projecció arreu del món, prova fefaent de l'encert d'aquells que varen saber definir amb tant d'encert una paisatge esqueixat de contundent bellesa, d'orografia feréstega i cantelluda, i de naturalesa mediterrània per excel.lència.



















El monòlit de Sant Feliu de Guíxols, on es proclama la inspiració del periodista Ferran Agulló (Fotografia de Fotos turístiques, a Flickr.com)


A l'altre costat, Sitges continua a la recerca d'un eslògan turístic de referència. Durant prop de 60 anys, la denominació Platja d'Or féu furor arreu. A inicis dels anys 90, l'Ajuntament, en un primer intent per a renovar la imatge publicitària de la vila, encarregà el projecte que culminaria amb la frase promocional Això és vida. A finals dels 90, en un nou intent de la corporació per a trobar un lema que redefinís l'anterior, picà l'ullet al passat, tot promocionant la marca Sitges, joia de la Mediterrània. Finalment, travessat el segle XXI, l'actual corporació municipal ho ha tornat a intentar, amb una nova frase publicitària, Sitges, l'art de viure, que tampoc no sembla haver suscitat l'entusiasme general, ni la difusió popular que antuvi va tenir el celebèrrim Sitges, platja d'Or.


En poc més d'una dècada, doncs, Sitges ha canviat en tres ocasions el seu eslògan publicitari, a la recerca de substitut per una fòrmula que entenia esgotada. La història del Sitges platja d'Or es remunta a l'any 1930, quan, el 26 de Gener, a partir d'un concurs públic impulsat per la Societat d'Atracció de Forasters, i difòs a través de les pàgines de L'Eco de Sitges, 480 persones pugnaren per guanyar una convocatòria que, finalment, el 23 de Febrer posterior, va raure a mans del barceloní Enric Sala, qui s'endugué les 200 pessetes de l'època, amb les quals estava dotat el premi. El reconeixement oficial de l'eslògan Sitges, platja d'Or, fou atorgat per la Dirección General de Turismo el 24 de Març del 1966, després d'haver superat el recurs que el municipi de Platja d'Aro va presentar per entendre que hi havia una similitud fonètica molt evident entre les dues denominacions.

Han passat 78 anys i, malgrat el seu aire kitsch, l'eslògan d'Enric Sala és, encara, recordat per molts sitgetans que desconeixen amb quina frase es promociona la vila en l'actualitat. Per alguna raó serà.





















Sitges
(Fotografia de Santi MB, a Flickr.com)