Eco de Sitges, 2 d'Octubre
Divendres, 17
Santa Tecla ha pres una volada com mai no havia pres fins avui. Presentada amb un magnífic cartell de Pilar Mena -carregat de simbologia-, un programa prou digne en forma i fons, i un bonic conte per a infants degut a la col.laboració sempre eficaç de Roland Sierra i Francesc Roviera, un any més, ha estat molt fàcil evidenciar la magnitud que ha assolit la celebració i, a la vegada, poder copsar l’evolució de la Festa Major petita, tot fent un cop d’ull a l’exposició commemorativa del 30è aniversari de la matinal infantil. Un muntatge modest, però molt acuradament disposat tenint en compte les limitacions de l’espai, que ha estat aprofitat al màxim amb l’objectiu de proposar una capbussada per la memòria dels qui, havent deixat enrera la trentena, poden recordar amb fidelitat com varen viure aquells inicis que impulsaren Salvador Mirabent, Jordi Rossell o Josep Capdet entre d'altres. En aquesta revisió històrica, Miquel Marzal, Marc Martínez, Lolín Rocha i Pere Sella hi han encabit des de documentació oficial fins a un grapat de filmacions impagables, tot passant per la recuperació d'alguns dels gegants o cabeçuts artesanals que sortiren aleshores. Llàstima que la mostra s’hagi plantejat com el vist i no vist d'una setmana, perquè hagués merescut una major flexibilitat de calendari, i l'edició d'algún llibret o petit catàleg per a conservar
Dissabte, 18
Calia una nit de foc? Home... A aquestes alçades es fa difícil afirmar allò que cal o no cal, tot i que l'èxit de qualsevol proposta que inclogui foc i timbals/percussió estigui assegurat d'entrada, perquè si alguna cosa ha anat a més en les darreres tres dècades ha estat aquesta. Oficialment, darrera la iniciativa hi ha, per un costat, el desig perseguit de fa molt de temps, per part dels qui creien, i creuen, que Sitges havia de tenir un correfoc com el tenen la majoria de les grans festes majors de Catalunya. I, per altra banda, el vessant educatiu que, sobretot de cara als joves, pot oferir un esdeveniment destinat a palesar la necessitat de diferenciar les actituds que l’espectador ha de demostrar, segons participi dins d’un correfoc, o contempli una cercavila tradicional. Caldrà esperar una mica per a poder constatar si el balanç d'aquesta segona intenció ha estat positiu. Altra cosa, obviament, és l’impacte estètic indiscutible de la espectacular combinació Espetegafoc-mostra d’enceses-correfoc, que, per altra banda, ha sabut conciliar eficaçment els interessos dels qui tenen ganes de cremar-se, amb els dels que no volen fer-ho. Una de les claus per a garantir-ne el futur.
Diumenge, 19
Coincidint, amb el final de la dissortada verema -no hi insistiré- al parc de Can Bóta l'animació és màxima. Així ha estat durant tot el dia. La cantera promet, i molt. Les colles de diables infantils declamen de memòria els versos i les contestes amb decisió, seguretat i gràcia. Tanta, que molts pares i mares no poden evitar establir comparacions amb els seus referents immediats, que, paradoxalment, són els mateixos que els han ensenyat a desenvolupar-se així de bé. En l'àmbit de l'estadística la xifra és clara: la Casa Bacardí s'ha endut, de carrer, el premi al fet més referenciat -que no elogiat- en els versos dels diables del 2010, siguin els dels grans o els dels petits.
Dimecres, 22
Fins al darrer moment hi ha hagut gent a la porta de casa seva, per admirar la Santa, prou ben guarnida com d'habitud. La Ramona és a punt. I la Vinyet, la Mònica i els Eduards. La més veterana pendonista en la història de Santa Tecla té un petit gran repte al davant, que superarà amb la benzina de la il.lusió, i l'ajut de la família que ha estat pendent d'ella en tot moment. Travessada la primera prova de la vigília -amb mínima presència d'autoritats al seguici- a la nit, l'Agrupació de Balls Populars -que ha estrenat renovada web- presentà el ball de gitanes d'antes, d'antes de la recuperació és clar. O sia, un ball de gitanes fet per homes, i amb textos deguts a la inspiració irònica dels seus components, que brodaren les diferents intervencions, a cavall entre la tradició i l'sketch còmic. Una proposta sui generis feta per una colla creada ad hoc per a l'ocasió, i a la qual el públic del ball de gralles va respondre amb emfàtics aplaudiments, malgrat els problemes de megafonia que condicionaren en excès l'espectacle. M'insinuen que l'any que ve repetiran. Seria bó.
Dijous, 23
Agafant per les banyes la matinal infantil, la comissió s'enfrontava a un problema que calia resoldre, perquè corria el risc de cronificar-se en el petit gran caos anual. És cert que entre els balladors i els qui s'ho miren amb delit des del cotxet hi hauria planter per a organitzar tres o quatre processons. Les xifres són prou explícites en aquest sentit i parlen de prop de 1200 nens i nenes que es lleven per la Matinal. Bones notícies també aquí, perquè el balanç general ha estat prou bó com per a considerar efectiva la divisió per edats i recorreguts. I enmig de l'enrenou general Torna la Malva.... Vatua l’olla, un flaix dels temps gloriosos dels grallers Malvasia, amb els germans Sella i els germans Martí participant de la recuperació d’uns gegants amb història. No passa res, ha estat un fet circumstancial encara que hagi despertat alguna suspicàcia d'aquelles incontrolables. O potser no ha estat circumstancial?
Mentrestant, el rector en particular, que no el clero en general, continua guanyant punts a base de tenir sempre una resposta a la recambra, i de saber alliçonar als representants institucionals tot combinant polsims de sucre i de sal en el sermó. Darrere seu, la corrúa de capellans és prou àmplia com per a no envejar la que envoltava Anthony Quinn a Las sandalias del pescador. Potser tampoc cal, però ja saben que, en aquests casos, el criteri de mossèn Pausas fa petita la dita de la casa per la finestra. En aquest context, la colla de noies de bastons protagonitzà una magnífica ofrena on no hi mancaren les referències als qui trencaren el gel fa trenta anys per a que les bastoneres poguéssin obrir un encaix en un moment de canvi.
A les escales de la Punta, minuts abans d'assistir al pilar pujat i baixat de la Jove -que sortirà l'any que ve, perquè aquesta vegada ha vingut de 10 metres- el president Rossell espera la pluja. No hi ha, ni hi haurà, president de comissió que no l'hagi esperada o patida, i en Siscu no en serà pas l'excepció. El tram final de la processó esdevé un cúmul de corredisses, que les senyores i les seves permanents aguanten amb estoicisme filosòfic. L'sprint ha valgut la pena. Santa Tecla la tronera està contenta, i el poble feliç. Una precipitada ballada final reblà la darrera Santa Tecla en actiu d'en Blai i d'en Genís.
