Eco de Sitges, 6 de Març
Sí, bemoll
Mentre uns quants abnegats operaris d’Arian continuen embetumant sense descans l’assedegat vorat del Cap de la Vila, vull creure que amb l’esperança de veure les llambordes deixar de ballar -ara que han complert el seu primer aniversari- i uns altres s’han de dedicar a refer el tram comprès entre el carrer de la Palma i el torrent d’en Llopart, perquè a la resta li ha tocat la rifa de l’Àngel Vidal, el món continua donant voltes, i, abans no arribi el tercer capítol de VentdelCau, vet aquí un resum dels darrers esdeveniments. Fins avui, segueix sense resposta la pregunta bàsica que, entenc, podria fonamentar la rèplica més contundent i legalment inquestionable vers el projecte actual, i que té a veure amb els criteris que han regit la decisió dels professionals que han validat una proposta, sobre la qual pesa l’existència de les fitxes del catàleg dels immobles, que semblen prou explícites en el seu enunciat com per a deixar un mínim dubte pels qui no practiquen la confiança cega, i creuen, com un servidor, que quan una fitxa diu manteniment estricte només pot interpretar-se d’una sola manera.
Telegràficament, el millor que he llegit aquests dies ha estat la reflexió de l’arquitecte Oriol Pascual, acompanyada d’una solució raonada des del coneixement de l’ofici. Ha estat, en el fons, un dels pocs professionals sitgetans que s’ha pronunciat públicament, i al qual aquesta secció té en gran consideració per algunes feines magnífiques, conegudes i reconegudes per tothom, i ara per haver-se posicionat des de la seva proverbial discreció respectuosa. A l’altre plat de la balança, haig de ficar-hi una embarbussada roda de premsa de Convergència i Unió, on, més enllà de l’objectiu d’exposar la sol.licitud que el grup ha fet al conseller Tresserras per a que tingui en consideració l’altra proposta per els museus, i de refermar el suport a la plataforma, i als processos de participació ciutadana, es va palesar una indefinició excessiva, per algú que vol exercir un contrapès o oposició veritable en l’àmbit polític. A les preguntes dels periodistes, Jordi Mas va respondre amb massa inconcrecions sobre l’estat actual del desenvolupament de l’alternativa i del nombre i identitat de les persones que hi han intervingut, quelcom que no ajudà, precisament, a enfortir una sensació de confiança en el coneixement de l’assumpte, per no parlar de l’argument que es féu valer per a defensar el fet que la formació no es posicionà en el seu dia perquè, confiava en el criteri de l’equip de govern, i que sonà a excusa pueril d’estudiant que no ha fet els deures…. En fi, d’aquí poc està prevista una presentació pública de la segona opinió, i està per veure si farem bona la dita del Quan fou mort el combregaren. Espero, també abans del tercer capítol, haver-me pogut llegir els famosos informes dels especialistes, dels quals ja n’he sentit a parlar. Hi ha, per a resumir-ho, un debat legal i un debat conceptual que conflueixen, dialoguen i topen vàries vegades.
Diumenge, 28 de Febrer. 12h.
No anava allí on l’Estanis havia matat un munt de porcs davant dels meus ulls, des que obrí les portes com a incipient -i al final frustrat- Casal de Festa Major. La planta baixa de l'edifici s'ha convertit en una, diguem-ne, sala polivalent, o, si volen, en una sala de conferències multiusos. Seguint l'estela de molts municipis catalans, també en el nostre s'ha constituït una plataforma ciutadana per a la realització d'una consulta popular sobre la independència de Catalunya. La iniciativa pel dret a decidir neix de l'anomenada societat civil, però pecariem d'il.lusos si no penséssim en la vinculació, no explícita i si subjacent, de determinats partits, militants, o simpatitzants en l'assumpte, per raons òbvies i fàcilment explicables. Hi ha un inevitable component ideològic, que no polític, en la pregunta que es formularà als ciutadans. En conseqüència, com que no s'està interpelant sobre si es vol el Corpus dijous o Diumenge, o sobre si preferim els mitjons de rombes o llisos -per a posar dos exemples que no farien pessigolles als jutges- era fins a cert punt previsible que l'auditori de l'escorxador es veiés bastant concorregut de bastants ciutadans situables en l'òrbita del si, i partíceps d’altres moments de l’any on la catalanitat es manifesta. La reunió, que com totes les assemblees constitutives esdevingué, en alguns moments, un petit caos ordenat, acabà amb l’aprovació dels estatuts i d’un grapat de taules de treball, destinades a organitzar les diferents àrees d’actuació. L'operatiu que cal posar en marxa per a poder realitzar la consulta és important. Prou com per a valorar, s'estigui a favor o no de la intenció i el resultat, l'esforç que faran aquest seguit de voluntaris per a possibilitar el desenvolupament del referèndum del 20 de Juny, mal que sigui perquè en el context actual de desafecció generalitzada poques coses aconsegueixen captivar els interessos dels ciutadans. En confiança els diré que dubto que a Sitges la participació superi la d’altres municipis, però encara creia menys possible que sorgís un grup de ciutadans amb voluntat de posar en marxa un procés que, repeteixo, implica importants esforços. De moment, i qui sap si perquè a algú se li va escapar la mà a l’hora d’enviar el correu electrònic, se sap ja que la secció local d’ERC ha donat 500 euros per la causa i que s’apela als representants d’altres forces polítiques que hi donen suport, a fer un cop de cap, atès que d’algun lloc han de sortir les misses. Dit això, a continuació s’hi pot ficar la resta de la vida real, on poden escoltar-se tota mena d’opinions, no tant positives, sobre la hipotètica representativitat de la mostra, i la questionable cerca còmplice de la rauxa pròpia dels joves de 16 anys, que poden exercir el dret a vot, com també poden fer-ho aquells immigrants sovint exclosos d’altres processos electorals, en el que sembla una mostra fefaent de l’aplicació d’un criteri destinat a inflar resultats. El temps ho confirmarà, o no. En qualsevol cas, preguntant es va a Roma, i, de fet, en una democràcia moderna, s’hauria de poder preguntar el que sigui, sense necessitat d’esquinçar la sensibilitat de ningú. Després, que cadascú faci allò que cregui.
Dimarts, 2 de Març. Matí
Serà cert aquest somni? Que diria el benvolgut Herodes de El primer Nadal dels pastors. Gabi Serrano, regidor de cultura i protagonista, al costat del diputat Joan Herrera, d’una roda de premsa de balanç elogiós i estratègia pre-campanyera on Iniciativa per Catalunya valorà els 1000 dies de govern de progrés a la casa gran, ha donat un dels titulars que esperava de fa temps. Massa temps. Pel 2011 està prevista la rehabilitació integral de la biblioteca popular Santiago Rusiñol, la que conserva el mobiliari del 36, la de les terrasses absolutament desballestades, la de les goteres escandaloses, la que hem deixat llanguir fins al lamentable estat en el qual es troba, només salvat per la impagable tasca de les i dels professionals que hi treballen en condicions indignes. Espero que ningú no faci marxa enrera.
