dijous, 28 de novembre de 2013

Crònica local
Eco de Sitges, 29 de novembre





Les set vides de l’autòdrom


Ribes li va donar el terreny, d’Utrillo va prendre el nom, i Sitges el projectà a l’exterior. No és el primer cop que la secció s’acosta a aquesta insigne peça patrimonial de l’arquitectura i l’enginyeria, nascuda del talent de Jaume Mestres i Josep Maria Martino, i l’embranzida desbocada i il.lusionant de Francesc Armengol, que topà amb la vida real arruïnant l'invent. Tampoc no és la primera vegada que ronda sobre l’autòdrom el mantra d’un projecte integral de recuperació, per bé que ara tot dóna a entendre que estem davant de quelcom que, almenys sobre el paper, respon a una idea prou elaborada com per a considerar-la amb major interès que les seves predecessores. Vagi per endavant que el millor punt de partida per a contextualitzar l'assumpte continua essent Autòdrom nacional, vida efímera d'una gran obra, el llibre de referència que el 1999 va escriure Antoni Mirabent, i que en l'actualitat és peça cercadíssima pels afeccionats del motor. Situem-nos. L'autòdrom acaba de complir 90 anys, dels quals en porta 60 en desús, i és un dels cinc circuits que, amb matisos, comparteixen morfologia i interès històric arreu del món. Des de l'òval que Fiat construí el 1923 a la teulada del Lingotto -la primera gran fàbrica de la companyia a Torí- i que no tenia caràcter competitiu ja que servia com a pista de proves per a els models que sortien de la cadena de muntatge, fins al veterà i escapçat circuit de Brooklands a 40 quilòmetres de Londres, passant per la pista sopraelevata de Monza o el traçat d'Indianàpolis, Terramar és un cas singular, en el sentit que, d'entre tots, és l'únic que manté la seva configuració intacta sense cap mena de modificació respecte l'estat original. I, en la mesura que han anat passant els anys, aquest valor intrínsec ha adquirit un pes específic evident. Es pot rendibilitzar l'autòdrom? El passat 21 de novembre la societat VIP Terramar, nova propietària de l'equipament, presentà el que, sens dubte, és, amb diferència, la visió més ambiciosa de les seves potencialitats de futur, consultable en el document accessible disponible al web Autòdrom Terramar.

El que s'explica en les 10 pàgines d'aquest document té molts punts de contacte amb les experiències italiana i britànica. A Torí, l'antiga fàbrica Fiat, una sensacional i monumental construcció deguda a Giacomo Matté-Truco, va ser motiu d'una reforma encarregada a l'arquitecte Renzo Piano qui repensà els 300.000 metres quadrats disponibles plantejant un complex multiusos, on hi conviuen un hotel, una sala de concerts, un centre de congressos i un altre de comercial. A Brooklands, l'exemple més proper a l'autòdrom per bé que construït quinze anys abans, s'ha conservat el que s'ha pogut del circuit que va ser objectiu de les bombes alemanyes durant la segona guerra mundial, tot incorporant al recinte, que en el seu dia fou també fàbrica d'avions militars i important aeròdrom, un museu del motor i de l'aviació -amb un exemplar del Concorde inclòs- a l'entorn del qual s'apleguen multitud d'activitats vinculades a ambdues disciplines. Corona el pastís una cirereta de luxe, el Mercedes-Benz world. Un complex on la prestigiosa marca alemanya invertí un munt de recursos amb l'objectiu de proposar un recorregut pels models més representatius de la seva història i experiències de conducció en un circuit especialment dissenyat per a qui vulgui emocions fortes o, simplement, divertir-se o millorar la destresa. Molt d'això, repeteixo, crec que és present en els fonaments del projecte que es va presentar fa dies. Dibuixat per els arquitectes Antoni Poch, Estanislau Roca -no s'equivoquen, l'home del nostre pla general- i Ramon Artigas, i amb un pressupost estimat de 230 milions d’euros que han de venir del capital privat, l’autòdrom del segle XXI renovaria, restauraria i insonoritzaria l’òval històric, recuperant-ne la tribuna –una de les mostres primigènies de l’ús del formigó armat a Espanya- i hi afegiria un seguit de serveis d’atractiu indiscutible, situats a l’entorn o en l’extensa superfície interior. Una pista de karting professional, zones lúdiques i comercials, un museu del motor -que incorporarà la posada en marxa d’una empresa dedicada a la restauració de vehicles clàssics- un parc temàtic, un aparcament soterrani, un hotel de 110 habitacions, 24 suites i 24 apartaments, i la reforma de la torre del Clot dels Frares, situada davant mateix de la tribuna, per a convertir-la en la seu d’un club social. Allò que els deia, una aventura d’alta volada que cerca capital, i que deu donar per fetes totes aquelles modificacions, canvis o tramitacions urbanístiques relacionades amb la construcció de les infraestructures que es contemplen, i les que seran necessàries per a facilitar l’accés a la zona i l’assumpció de la quantitat de visitants que poden arribar atrets per la iniciativa. En els darrers temps, Carlos Sainz i Fernando Lorenzo han situat Terramar al mapa de les xarxes socials. El primer, batent el rècord de velocitat del circuit amb un Audi R8. El segon fa quatre dies al volant d’un Porsche reconvertit a la causa dels inefables Hot Wheels. I el degoteig de trobades organitzades per clubs atrets pel magnetisme inherent a aquest gegant adormit no ha deixat de ser constant. És un indicador de la capacitat de l’indret per a esdevenir un pol turístic-econòmic-cultural? Vull creure que un equipament únic al món en el seu gènere ha de poder tenir la segona oportunitat que la història li ha negat repetides vegades.

Dimecres, 27 de novembre. Hotel Calípolis.
T’han donat un titular, eh? No anava desencaminat qui m’ho digué amb un somriure còmplice d’orella a orella. Amb l’argument de la rebaixa de la pressió fiscal sota el braç, i l’acord de la sociovergència controlada que beneí les ordenances fiscals i els pressupostos del 2014, l’alcalde es dirigí als associats del Gremi d’Hostaleria així: “Hem complert amb la paraula donada. I és per això que aquesta nit us demano, públicament, que vosaltres us replantegeu la vostra permanència a la plataforma per uns impostos i serveis justos”. La petició sonà a exhortació forçada, a ordre implícita, a contraprestació induïda, a subjacent estratègia política de desactivació d’un contrapoder molest, mal que sigui perquè poden donar per segur que mai no s’hagués produït un pronunciament d’aquesta mena davant del sector econòmicament més potent de Sitges, sense tenir una raó que vagi més enllà de l’estricte pragmatisme. De la mateixa manera, dues setmanes després que els membres de la societat de taxació aterressin al Miramar per a presentar aquell informe que fou especialment ben rebut per la municipalitat, ahir, i davant l’evidentíssim problema creixent de les denúncies ciutadanes motivades pel soroll derivat de l’activitat lúdica nocturna, l’alcalde apuntà la possibilitat de reconsiderar el planejament urbanístic que fins avui ha prioritzat l’àmbit residencial, per a retrobar un escenari que posi les coses més fàcils a la conciliació entre el dret al descans i a la necessitat que la vila continuï essent un referent de nit. Tot plegat en el marc d’una vetllada on el president del Gremi enfilà una llista de reivindicacions –algunes amb més motius que d’altres- que apuntaven a qüestions de concepte bàsiques per a que pugui desencallar-se l'evolució d'una destinació turística referencial que està perdent pistonada en alguns àmbits, segons confessa més d’un professional del sector. La por guarda la vinya, resa l’aforisme popular. Encara que no en tinguem pagarà la pena parar atenció.