dijous, 25 de juliol de 2013

Crònica local
Eco de Sitges, 26 de juliol


Seny

“Si vols que una cosa no se sàpiga, ni la pensis”

Atribuïda a Mn.Narcís Jubany.


Això és el que faré amb una notícia recent. No pensar-hi. Mossèn Pausas acostuma a pronunciar aquesta frase sensacional, que les circumstàncies m’han posat a mida. Millor no pensar-hi, fins que sigui l’hora. Què seria d’aquesta secció sense una mica de cripticisme? Guardo dins del calaix l'impacte, i guardo per la setmana que ve un espai per a les primeres notícies -bones, per descomptat- de la Festa Major, arran de la presentació del passat dimecres.

Divendres, 12 de juliol
Com era previsible, Altiare -el soci de Sitges Model XXI a Sitges Reference- s'ha enfadat molt arran del pacte entre l'Ajuntament i l'administrador concursal, pel qual la institució i l'actual responsable de la societat pactaren liquidar el contracte de lloguer entre ambdues per uns 600.000€. Una ganga al costat del 1.700.000€ que fins fa quatre dies demanava el senyor Galan a la casa gran. No calia ser cap honoris causa de l'estratègia, doncs, per a deduir que els advocats de la constructora es posarien en marxa per a cercar una solució més beneficiosa per a la seva representada, que ha quedat per a vestir sants després d'un acord que la deixa gairebé òrfana d'indemnització. D'aquí que, a la manera dels serials, s'obre un nou capítol, perquè, no ho dubtin, els bons lletrats no s'aturen fins haver esgotat totes les possibilitats d'esprémer la llimona del client a qui serveixen. Coses de l'ofici. En un escrit enviat al jutjat mercantil número 1 de Barcelona, on pren una especial consideració l'opinió contrària de la comissió jurídica assessora a la intenció de l'Ajuntament de declarar la nul.litat del contracte de lloguer de l'edifici de les Pruelles, Altiare es mostra radicalment contrària a l'acord formalitzat fa tres setmanes, i reitera els seus posicionaments de sempre, tot assenyalant a l'alcalde i a Jorge Carretero com a instigadors d'un procés concursal amb la clara intenció de liquidar la societat. No s'equivoquen perquè ningú mai no ho ha negat, i seria de ximples fer-ho vist el desenvolupament del procés. Altra cosa son els riscos que s'assumien amb aquesta operació, dels quals ja se n'ha parlat abastament i no hi tornaré. A diferència del passat recent, però, avui Altiare afegeix al sac de les crítiques l'administrador concursal, per entendre que no ha respost a les exigències que l'imposa la seva condició, al no haver vetllat prou pels interessos del soci que tenia el 50% de la societat, i que, a la vegada, lamenta no haver tingut coneixement d'aquesta negociació que ha acabat afavorint -amb els matisos que hi vulguin posar a l'utilització d'aquest verb- l'interès públic per davant del del company d’aventura empresarial de l’Ajuntament. Consumat el divorci entre Sitges model XXI i Altiare, ara només caldrà veure si aquesta nova circumstància afecta o no al que caldrà treure de la caixa comuna. I, per si no n’hi hagués prou, Bankia –molt callada fins avui- acaba de presentar al jutjat les seves cartes. Qui sap si, d’aquí uns anys, allò que s’ha acordat avui pot ser declarat nul… Algú no vol que aquesta història es tanqui, perquè no està d’acord en tancar-la d’aquesta manera. De seguir així, ens caldrà un ciri al Vinyet. I dels grans.

Dissabte, 20 de juliol
Definitivament, ja es pot multar per incivisme. O per determinades actituds incíviques. Gairebé podria assegurar-se que, si s'arriba a cobrar tot el que pot cobrar-se, no caldrà patir pel deute, perquè es pot fer un calaix de ca l'ample per poc esforç que s'hi posi. Bé, esforç i estoïcisme davant del rosari de situacions que poden posar a prova la flema de l'autoritat davant de la rauxa dels possibles infractors o infractores, quan se'ls digui que han d'obrir la cartera per primer cop o per conducta reincident. Tal i com havia promès el regidor de governació, Jorge Carretero, s’han desbloquejat els obstacles que impedien la tramitació administrativa de les sancions proposades per la popular –per no aplicada- ordenança, i s’han fet públiques les clatellades a les quals es podran veure exposats els infractors, sempre i quan es donin les condicions per a enxampar-los in fraganti . Des dels 120€ que pot suposar la col.locació d'anuncis o rètols a façanes (vagin comptant els que puguin tenir al costat de casa, i segur que farien caixa) fins als 750€ per als propietaris que portin els gossos sense corretja pel carrer, tot passant pels 600€ a qui grafitegi impunement l'espai públic, o als 200€ que els poden caure a manteros, compradors o encobridors de la venda il.legal. En la llista he trobat a faltar l'estarrossar-se a la gespa, o el fer pic-nic amb taules i neveres als espais verds del passeig, però vull creure que sempre s’estarà a temps d'afegir-hi males praxis susceptibles d'ésser censurades. A partir d’ara, doncs, cal creure que no hi podrà haver excuses oficials per a que no es compleixi allò que ja s’havia d’haver complert fa temps.

Dilluns, 22 de juliol
I mentre l'Ajuntament, en una operació prou valorable, ha rescatat d'un mal futur el casal d'avis de Caixa Penedès, condemnat al tancament arran de la dissolució de la matriu, l'home que ha de decidir quina de les dues oficines bancàries del Cap de la Vila se salvarà un cop consumada l'absorció del mite empresarial penedesenc per Banc Sabadell, fa balanç del seu primer mes com a administrador de l'hospital. A Fernando Herraiz, sitgetà de 42 anys educat a Can Culapi, i actual director de planificació comercial d’una de les entitats bancàries amb major projecció avui, només li mancaria una mica de català en la seva oratòria, per arrodonir la imatge d’home enraonat, de discurs pragmàtic i conciliador, que no cerca culpables ni apunta a males intencions, sinó que aposta per a la millora dels processos de gestió sense deixar de banda ningú, per bé que reconeix que durant les darreres setmanes hi ha hagut un rum rum intens sobre els qui podrien marxar i els qui podrien quedar-se. D’aquí que entre les prioritats immediates s’hi trobi la de realitzar una auditoria que permeti una anàlisi detallada de la situació actual de la institució assistencial, per a reconduïr-la vers on convingui. L’hospital té un deute bancari de 3,4 milions d’euros, un actiu comptable de 13 milions, i tancà el 2012 amb un balanç de resultats positiu, en el qual, probablement, hi va tenir a veure la venda de patrimoni. Herraiz va amb peus de plom al referir-se a una de les controvèrsies obertes en la recent crisi al patronat de l’hospital. Abans no acabi l’any, i d’acord amb el que reclama el protectorat de fundacions de la Generalitat, s’haurà de saber si els immobles que es varen vendre el 2010 es valoraren segons els paràmetres de mercat. Ningú no demanarà responsabilitats si els números de la taxació que es farà corresponen als que es varen moure en l’operació immobiliària d’aleshores. Això és el que espera el nou administrador que, hores d’ara, no vol contemplar un escenari que no sigui aquest. De la mateixa manera, Herraiz no exclou la possibilitat de vendre patrimoni per a controlar el deute.