dijous, 11 de juliol de 2013

Crònica local
Eco de Sitges, 12 de juliol


593.625,49€


I vet aquí com en una xafogosa tarda dels primers dies de juliol, al saló de plens de l'Ajuntament s'aprovà quelcom prou important. Què pot ser tant important com per a aprovar-se amb caràcter d'urgència urgentíssima una xafogosa tarda de juliol? El vist i plau de la corporació a la signatura de l'acord transaccional pel qual es liquida el contracte de lloguer establert el 2010 entre l'Ajuntament i la societat Sitges Reference, ja saben aquella formada al 50% per Sitges model XXI i l'antiga Proinosa avui Altiare. Un pas fonamental, vaja, per a tancar la història d'un dels projectes empresarials més atzarosos mai viscuts a la vila. El cost d'aquesta liquidació s'eleva a la xifra exposada a la capçalera d'avui, no massa allunyada de la que l'alcalde expressà fa setmanes. L'Ajuntament haurà de pagar 593.625,49€. Si els treurà de la recaptació de l'IBI, o del que l'estat li permeti escapçar de la popular guardiola dels quatre milions estalviats, la secció ho desconeix. Ho haurà de pagar i punt. La quantitat és la suma, per un costat, del desbloqueig de  l’aportació de 326.735€ que la casa gran va aportar el novembre del 2012 com a fiança per a una possible indemnització que pogués donar-se arran del procediment de revisió d’ofici del contracte -que decidí interposar-se en el seu dia- i, per l’altre, del pagament de 266.890€ que s'aprovà divendres.Tornem a la frase inicial que em deixaren la vigília de Santa Tecla del 2012: 'Morando, això del Reference acabarà malament, o molt malament'. Vist el pacte assolit entre l'administrador concursal i la institució municipal em quedo amb l'opció de l'adverbi a seques, tenint en compte que es partia de l'exigència inicial d'abonar 1,7 milions d'euros , que ha pogut retallar-se fins arribar a aquesta rebaixa substancial superior al milió. Se li pot atorgar una part del mèrit als negociadors i pensar, a la vegada, que el senyor Galán, o bé ha estat condescendent amb la circumstància, o conscient, des del pragmatisme, que l'Ajuntament no arribaria mai a pagar la totalitat d'allò que deu, i que serviria de ben poca cosa picar aquesta pedra de manera indefinida.

L'aforisme popular diu que hi ha un temps per a parlar i un temps per a decidir. Qui sap si empès per el neguit del signem-ho ràpid no sigui cas que algú s'ho repensi i faci marxa enrere l'alcalde va convocar el ple a toc de pitu. Sense vulnerar la norma, però amb un punt de pistola al pit perquè dilluns passat se signava el paperam i era imprescindible el nihil obstat previ de la corporació. Només així s'explica aquesta precipitació si tenim en compte que, segons l'acord assolit, l'edifici Sitges Reference ha de quedar buit de dependències municipals d'aquí dos mesos, temps suficient per a parlar-ne. O per a parlar-ne una altra vegada. Malgrat tot, si s'escolta la sessió del ple hom pot percebre, sense necessitat d'aprofundir massa, que el debat retrobà els dos mantres argumentals ja escoltats reiterades vegades en anteriors ocasions, des d'opinions polaritzades que no s'han trobat en cap moment, perquè tampoc ningú no ha volgut baixar del burro. Més enllà de la cacera de bruixes i de totes les fílies i fòbies ideològiques o personals que condicionin l'administració d'aquest cas, sobre el paper el PSC diu la veritat quan es refereix al fet que el municipi perdrà patrimoni -com a mínim el terreny públic aportat en el seu dia- i en diu de més matisables quan emfatitza el discurs vers la poca voluntat de l'equip de govern per a lluitar pel futur d'un edifici que tenia, i té, un cost difícilment defensable en el context de l'època que ens ha tocat viure, o quan parla de l'oportunitat fulminada de centralitzar els serveis municipals en un únic indret, quelcom que, des del punt de vista conceptual, és una idea excel.lent si no fos perquè aleshores el plantejament general de la història del Reference ja hagués hagut d'ésser un altre de bon principi. No va servir intentar esmenar una errada amb una altra errada més gran. Amb un volantasso en tota regla que, sense dubtar de la bondat de la intenció, va tenir molt d'autoengany...

A l'altre costat, també l'equip de govern diu la veritat, i en presenta d'altres de matisables. És innegable que fa mal a l'ànima comprovar que s'han abocat recursos públics a desdir per mor de mantenir viva la flama d'una inversió fracassada, i que l'administració d'alguns dels processos de la mateixa no passaria per un mínim exàmen d'ortodòxia, però no és menys cert que bona part de la ciutadania té la sensació enraonada que els governants d'avui no vetllaren prou -més enllà de les intervencions públiques- per a barrar el desenvolupament del palangre que avui es critica amb vehement contundència. A la vegada, tampoc queda massa clar si l'haver forçat la convocatòria d'un concurs de creditors -que en alguns moments va posar contra les cordes la casa gran i els seus responsables- ha acabat esdevenint la millor opció d'entre les que podien contemplar-se a l'hora de trobar una sortida més negociada, o menys traumàtica si volen, entre les parts en conflicte.

Assumint que tothom ha perdut llençols en aquesta bugada, la casa gran encara pot donar gràcies. En el fons, aquests 600.000 euros que haurà de pagar, afegits als que pugui pagar Altiare dels 540.000 que li reclama la justicia, serviran, en bona part, per a que la societat pagui deutes a proveïdors, abans de tancar la persiana definitivament. De facto, doncs, els socis de Sitges Reference en veuran ben pocs dels diners del lloguer pendent i reclamat, la qual cosa perjudica més a Altiare que no a l'Ajuntament, ja que, en el fons, la institució s'havia de cobrar a ella mateixa a través de Sitges model XXI i, en conseqüència, li és ara molt més fàcil menjar-se la quitança d'un pagament que tampoc va arribar a produïr-se mai. Així, la constructora -que semblava espavilada- n'haurà sortit escaldada de la pel.lícula, a no ser que pugui jugar a la carta judicial del concurs de creditors amb intenció d'arruinar-la. No vull pensar-ho. I queda Bankia, antiga Bancaja, a qui li tocarà menjar-se un actiu tòxic d'impagada hipoteca milionària, que pot acabar venut a preu de saldo, si mai s'arriba a vendre....  I, si no hi ha cap daltabaix afegit, la història és probable que acabi definitivament aquí.

Divendres, 12 de juliol
Era cert. L'Atlàntida ha obert....... a Barcelona. Bé, a Sant Adrià de Besòs per a situar-ho amb exactitud. Just abans d'arribar a les tres xemeneies històriques de l'antiga tèrmica. S'anuncia per aquest divendres la gran festa d'inauguració. Mentrestant, aquí ha quedat el testimoni d'un passat que és capaç de generar malenconia a les xarxes socials.. El temps dirà si l'Atlàntida sitgetana torna reformulada.

I dos records, des de l'apreci. Ella anava sempre arreglada. Impecable. De diumenge en dia feiner. Permanentada a la perfecció. De camí cap a casa sovint coincidíem i, després d'un somriure, ens arrencàvem amb un Por el humo se sabe donde está el fueeeeeeeego, del humo del cariño nacen los ceeeeelos, entonat amb discreció per part meva, i de manera brillant per la seva. Aquest és el meu record d'Isabel Magán. M'agrada conservar-lo així. Han passat set dies, i aquest petit poblet on vivim i morim torna a estar colpit per un altre injust cop de la vida, d'aquells que, com més s'hi pensa, més incomprensible sembla. Una abraçada a la família Carbonell.