dijous, 1 d’agost de 2013

Crònica local
Eco de Sitges, 2 d'agost



Esqueixada

Us he mirat Santa Tecla, i veig un alcalde fent equilibris a la corda fluixa. Si mira a la dreta té una decisió acabada de prendre i de conseqüències incòmodes. Si mira a l'esquerra té alguns companys de govern que li erosionen el lideratge. I si mira al centre té..... un Sitges esgotat de tants esforços. Fa dues setmanes la secció avisava d'un futurible evident. Passés el que passés en el ple de la recuperació dels topònims antics del carrer i de la plaça d'Espanya, hi hauria emprenyada segura. Més difícil de preveure era el foc creuat entre companys de la nova majoria, que ha eclosionat entre dilluns i dimarts d'aquesta setmana i que deu respondre a una mar de fons pretèrita i somorta. Vaig per parts. D'entrada, un consell per a ànimes sensibles. No s'acostin a les xarxes socials. No s'acostin al hashtag #Sitges fins d’aquí uns dies. Al costat d'opinions lliures, educades, i contraposades des d’uns raonaments lícits, n'hi ha d'altres, i no son poques, que arrosseguen el nom de la vila i del batlle pel fangal injustificable i reprobable del ressentiment, la intolerància, l’amenaça i l'insult, per mor de l’assumpte de l’adéu a Espanya. D'aquí que, per poc sentiment de pertinença que es tingui, l'internauta pot acabar ferit en el seu fur intern sense compassió. Twitter bull. I no només twitter. Davant d'una pressió mediàtica molt polaritzada, Sitges no podrà donar, malauradament, una resposta política contundent i unitària, perquè aquesta no ha existit al saló de plens. Només un terç dels vint-i-un regidors ha votat decididament a favor del canvi. I, molt probablement, davant del mon qui més l'haurà de justificar serà l'alcalde, sigui des del punt de vista propi -com a batlle del municipi que ha donat un pas ple de significat- o sigui per explicar les divergències amb la resta de grups polítics de l'equip de govern, que han votat pel no sense embuts. D'aquesta qüestió, considerada per alguns menor davant d'altres temes essencials, qui n'ha sortit enfortida ha estat la CUP. La formació liderada per Òscar Ortiz va recollir la proposta de l'ANC i l'ha sabuda encarrilar fins al final, marcant un gol per l'escaire. Ha aconseguit el que volia, i, de passada, la remor ha esquerdat l'equip de govern per altres bandes. Una jugada rodona. S'ha vestit, amb un dictamen indiscutible des del punt de vista històric, una petició que, desenganyem-nos, tenia un objectiu marcadament ideològic. D'aquí que, lluny de referir-se a la recuperació dels topònims antics, els titulars periodístics que han monopolitzat la notícia han apostat per el d'impacte extramurs. Un: Sitges elimina Espanya dels seus carrers, amb totes les variants disponibles que s'hi puguin afegir, destinat a sacsejar l'ànima del personal, estigui a favor o en contra. Des de fora, al Partit Popular ja li qüestionen com pot anar de bracet amb un alcalde separatista. Des de fora, al PSC li qüestionen com la seva abstenció estratègica li ha donat suport implícit. I segur que algú de la secció local de CiU deu pensar que la federació s'ha complicat la vida ficant-se en un embolic innecessari a mitja legislatura, amb quelcom que no estava escrit en el programa electoral. Que ningú no dubti que el que s'ha viscut respon a un procés democràtic, legal i respectable, es pugui discutir o no la seva representativitat real amb el risc de caure en argumentacions perverses. Potser el govern no va mesurar el ressò de començar l'aposta per els processos participatius, amb un que posés sobre la taula un afer de sensibilitat, de sentiments, d'intangibles emocionals... I ara administrar-los des d'una mínima postura d’autoritat serà difícil. Us he mirat Santa Tecla i m'ha semblat veure el plafó del Madrigal de Carner.... Blanc d'Espanya que enlluerna les espurnes de l'estiu...

En paral.lel al debat del ple, o a conseqüència del debat del ple, o envoltant el debat del ple, s'han exposat opinions que sorprenen per explícites i, òbviament, per venir de qui venen. Tot plegat ha aparegut de cop i volta, extemporàniament. A ple estiu, una petita o gran caixa de pandora oberta, de les que permeten fer volar les hipòtesis sobre allò que no s'ha escrit i potser es pensa. O sobre si allò que s'ha escrit pot ser, només, un petit bocí del que queda per a escriure. Casa de molts se la mengen els cargols resa l'aforisme recorrent. Ara, qui sap si perquè estem al segon any de legislatura, qui sap si perquè algú ho tenia al pap de fa temps i ho havia de treure, o qui sap si per un cúmul de circumstàncies difícilment controlables, enmig del foc creuat de les darreres hores, el Partit Popular i Nou Horitzó han escrit uns quants paràgrafs que, des de fora, no donen peu a cap altra interpretació que ni sigui una i unívoca. Entre alguns membres de l'equip de govern no es pot parlar, precisament, d'una empatia manifesta. S'ha dit el que s'ha dit i sense cataplasmes. Qui sap, doncs, si aquella confiança que Miquel Forns demanava a l'antiga junta de l'hospital l’hagués hagut d’exigir ben a prop del despatx d’alcaldia…. Perquè serà que tinc la sensació d'un dejà vu, de trobar-me davant d'un episodi poc edificant ja viscut, convertit avui  en una mena de globus-sonda o de torpede en la línia de flotació de la fotografia del saló d'or de fa dos anys. L'article de Nou Horitzó, publicat a facebook el mateix dilluns del ple de referència, és d'una contundència marca de la casa quan apunta a una CiU molt parladora i poc pencaire: "Els companys de govern, potser dins de la mala maror que tenen a casa seva, on existeix una lluita amagada per a ocupar el lloc del senyor batlle, des d'una regidoria important....." I tampoc no estalvia munició al dirigir-se al Partit Popular afirmant que "haurien de tenir clar on son i amb qui estan al govern. No poden anar tirant pedres als seus companys de govern, però, es clar, estan acostumats a fer-ho, ja que entre ells ho fan a diari. Que es pot dir d'un partit que entre els seus regidors no es parlen, i entre ells els insults vagin a dreta i esquerra. La roba bruta es renta a casa Srs. del PP." El cas és que, paradoxalment, el text deixa en evidència que les pedres i la roba bruta no només es llencen o s'estenen des d'una de les bandes... I a través d’una nota oficial enviada als mitjans, l'ubiquu Ferran Ignasi Llombart crida l’atenció amb unes declaracions que plantegen, sense embuts, el que esdevindria un punt d'inflexió. Des del convenciment que CiU està allunyada de les necessitats reals del municipi, i amb la promesa que faran el possible per a que la plaça i el carrer d'Espanya no deixin de ser-ho en el futur, el regidor afirma que: "Hem acordat amb la direcció del partit obrir un període de reflexió per a valorar la nostra permanència en l'equip de govern (...) CiU utilitza aquest tema com a una cortina de fum per a tapar la mala gestió que està duent a terme en les seves àrees de govern". És aquesta afirmació la torna de la decisió que apartà Francisco Castillo de governació i Jorge Carretero de turisme, o hi ha quelcom més?

Amb tot això, que té mal arreglo, i un polsim -o dos, o tres- de confiança traïda, de ferida oberta i de llindar de no retorn que deu tenir responsabilitats compartides, l'alcalde té sobre la taula a l'equador de la legislatura una patata bastant més calenta que la de la plaça d'Espanya. Es fa molt difícil pensar en un treball conjunt de l'equip de govern des d'una rebotiga tan alterada, d'aquelles que permetrà que l'oposició ompli el plat de la seva balança sense massa esforç, perquè s'han deixat prou motius per a collar des de l'evidència del testimoni escrit. Valdrà de nou la reflexió lapidària que afirma que en política no guanya l'oposició sinó que sempre perd qui governa? El PSC, cansat de ser l'ase dels cops, demana que l'alcalde presenti una moció de confiança, i mentrestant, els regidors del Sitges Grup Independent -travessat un rum rum intern que els critica l'actitud- ja han fet saber -per a evitar el que pugui evitar-se- que treballen i continuaran treballant per Sitges. És dimecres a la nit i es viuen hores d'incertesa.... Socorreu-nos nit i dia, Verge Santa del Vinyet......