dijous, 18 de juliol de 2013

Crònica local
Eco de Sitges, 19 de juliol

Curar-se en salut


P: Fins a quin punt us vincula una consulta no vinculant?
R: Si us referiu al procés participatiu de la toponímia del carrer Espanya i de la plaça d'Espanya, no hem d'oblidar que és una recollida d'opinió. És una enquesta que els grups municipals han volgut presentar a la ciutadania (...) perquè es tingui en compte la opinió de tots els veïns de Sitges, i en particular els del carrer Espanya i la plaça d'Espanya (....) És una recollida d'opinió, no és una consulta, no és cap referèndum. Per tant, no és vinculant la decisió, majoritàriament expressada en la recollida d'opinió, i voldria tenir en compte les dues vessants: quina ha estat la opinió dels veïns de la plaça d'Espanya en aquella reunió -contrària al canvi de nom per la majoria dels presents- i quin ha estat el resultat de la recollida d'opinió a tot el municipi, Garraf i Botigues inclòs.

(...) Sempre hem dit en aquest procés que la decisió de canviar els noms del carrer o la plaça d'Espanya no la prendria el govern -perquè si hagués volgut, utilitzant els vots de la majoria del plenari ja ho hagués fet- sinó que seria la opinió que expressarien individualment els grups municipals -deixant de banda si són govern o oposició- i que es tindrien en compte l'opinió dels veïns residents al carrer o la plaça i la del poble de Sitges.

Miquel Forns, 11 de juny

Si el casc urbà de Sitges tingués una ordenació ortogonal com bona part de Manhattan o Barcelona -o avinguda Sofia enllà- haguéssim tingut relativament fàcil batejar els carrers amb números. Per tant, si el carrer Espanya fos el carrer vint-i-cinc, i la plaça d'Espanya la plaça de la verdura, per a posar un altre exemple innocent, no estaríem parlant del que parlem avui. Passa el que passa perquè ens movem dins d'un tens context sociopolític que cavalca sobre coixins emocionals, a la vegada col.locats al damunt d'una realitat de crisi que ofega. El que pot assegurar-se hores d'ara és que, es decideixi el que es decideixi, algú s'emprenyarà. Res de nou per altra banda en un mon on és impossible acontentar tothom, malgrat que aquí el descontentament pot venir per decisions que el poden haver propiciat... Per fortuna, aquí el debat no es mou en el pragmatisme impersonal del nomenclàtor de Gotham, i la vila -ara en stand by després de la ciclotímica polseguera inicial- tornarà ben aviat a obligar-se a parlar en relació a aquest assumpte.

Quan davant d'una decisió res del que es pregunta no vincula prou, però totes les respostes es tenen en compte, hom pot caure en un parany difícil de resoldre sense perdre llençols en la bugada. Sigui una bugada justificada o no, davant d'altres problemes que vivim i que no deixarem de viure. Tenim quatre elements importants sobre la taula. Agafem-nos, per començar i sense ordre de prioritats, a aquest procés de participació viscut, que no es pot dir consulta -per mor d'evitar conflictes semàntics-legals- però que potser tampoc podríem definir-lo com a simple enquesta o recollida d'opinió, perquè totes dues accions es podrien posar en marxa sense necessitat de demanar el DNI ni la confirmació d'empadronament, ni dipositar les propostes en una urna, quelcom que ha donat un especial crèdit, o transcendència a la iniciativa. Vaja, que això tenia un valor afegit que va més enllà de la imatge tòpica de l'enquestador de carrer preguntant si tens internet a casa. Amb un eufemisme de primera, doncs, s'ha vestit el que, de facto, és més vinculant del que sembla. Està clar que si fem cas a les xifres absolutes i objectives, és evident que la participació ciutadana en el procés sobre el carrer i la plaça d'Espanya no ha estat, precisament, per a tirar coets ni ventar-se de l'interès de la ciutadania en el mateix, la qual cosa no deslegitima el posicionament dels qui han respost a una crida que, en cap moment, va establir cap mena de regulació sobre si es prendria més o menys en consideració segons els resultats obtinguts o el percentatge de respostes en un o altre sentit... En conseqüència, l'Ajuntament pot haver demanat als sitgetans que es posicionin vers una opció, i acabar prenent l'opció contrària a la que la majoria, amb tots els matisos exposats, ha dipositat a l'urna... Estaríem, aleshores, davant d'una circumstància que es podria viure des d'una certa, legítima i comprensible, frustració de les que deixen petjada.

Els veïns de la zona també han tingut l'oportunitat de pronunciar-se, i la seva opinió ha pres especial rellevància en el discurs de l'alcalde. Segons afirma Forns, fent balanç de la reunió que mantingueren a l'Ajuntament, una bona majoria expressà la seva negativa al canvi, en base a raons lícites, lògiques i també fins a cert punt comprensibles, que poc tenen de polítiques i si molt d'afectació en la vida quotidiana. Escriptures, documentació per anar pel mon, adreces comercials, papers timbrats... ja saben, les coses del dia a dia que esdevenen un veritable maldecap burocràtic i econòmic quan és hora de refer-les. No és menys cert que hi ha precedents que poden contrapesar aquest argument. La reordenació de la numeració en els carrers també deu haver provocat trasbalsos semblants en el passat, que han hagut d'assumir-se si o si, com ara caldria assumir-se una decisió fonamentada en un inqüestionable suport legal i democràtic. En qualsevol cas, la postura veïnal -o la dels veïns que es reuniren convocats per a la ocasió, que tampoc deuen ser tots òbviament- és la que mostra de manera més evident una postura refractària sense contemplacions a la possibilitat de recuperar els noms tradicionals dels indrets motiu de controvèrsia.

En tercer lloc hi ficaríem el dictamen de la comissió de toponímia, sol.licitat pel ple municipal, que volia una opinió de referència sobre el moll de l'ós de l'assumpte. Un criteri acreditat i desvinculat de qualsevol militància ideològica, o de resultat mesurable. I, com ja és sabut, els experts certificaren que, des del punt de vista històric, la recuperació dels noms de carrer de la Bassa Rodona i de la plaça del pou Vedre és justificable sense escletxes. D'aquí que, de nou, si la decisió final del ple va per un altre camí, l'opinió dels especialistes tindrà exactament el mateix valor que ja tenia, malgrat que el seu paper haurà quedat devaluat per altres circumstàncies que concorren en el còmput global. Valdrà per aleshores formular-se la mateixa paradoxa: perquè preguntar a una comissió si després les seves conclusions irrefutables acaben al calaix?

Finalment, qualsevol hipòtesi de futur no serveix per a res fins que no es conegui el veredicte del ple municipal. La pilota arribarà ben aviat a l'arena política, d'on va sortir d'una puntada la passada tardor arran de la moció presentada per la CUP a partir del cop de cap de l'ANC local. Serà la que ens ocupa una decisió política? De la mateixa manera que pot justificar-se des de l'estricte estudi de la història, es pot assegurar que és gairebé impossible destriar-la d'una connotació o interpretació ideològica. L'alcalde parla d'una majoria que hagués permès executar per la via directa, tot i que servidor no la veu tan clara...I una pregunta més encara: Què és allò moralment vinculant? Allò que pot coincidir, o no, amb el que és legalment vinculant... Ai làs!