dijous, 30 de maig de 2013

Crònica local
Eco de Sitges, 30 de maig

El meló per obrir

Guardo per la setmana que ve algunes reflexions sobre l'atropellat final del ple de dilluns, i la crònica d’una audiència pública no menys atropellada a estones. Deixin-m'ho pair.

Divendres, 24 de maig
S'acosta Corpus. I era previsible que la circumstància portés a un cafè, a una conversa i a l'inefable protocol sobre la taula. Assaboreixo el primer, molt ben servit amb un got d'aigua ad hoc que la marca ofereix per a prendre'l abans com feien els avis, agraeixo i aprenc de la segona, i del tercer.... del tercer me n'agafen dos paràgrafs. El primer fa referència a les sortides dels balls a Sitges, assenyalant les festes de Sant Bartomeu, les festes de Santa Tecla, i, per Corpus, els gegants. En casos puntuals i excepcionals serà la regidoria de cultura que decideixi la sortida o que se celebri una trobada. I el segon a les músiques: Tots els balls i grups participants en les processons i cercaviles van acompanyats per grups de grallers o acompanyaments musicals tradicionals, i les colles de diables, l'àliga i el drac només per timbals, evitant qualsevol so que els sigui aliè. Els meus interlocutors m'ensenyen el document brandant-lo amb la vehemència del qui creu que el raser no és igual per a tothom, i assumeix a desgrat una decisió on no ha pogut influir-hi en excès. I el protocol és com els ulls del Guadiana. Apareix i desapareix segons convé a qui li convingui ensenyar-lo. I sí, no s'equivoquen, parlem del Drac i l'Àliga i de la seva presència a la processó, diguem-ne que induïda per la pressió jeràrquica més que no pas per l'empatia dels components de les colles amb una proposta que, vatua l'olla, originalment va venir d'un ex component del Drac, segons assegura la presidenta de la comissió, que li va prendre la paraula fa tres anys enrere. Des d'aleshores, la pilota ha anat saltant de terrat en terrat, valorant l'assumpte amb experts folkloristes o esperant una restauració minuciosa que deixà en el dic sec a la ferafoguera, fins que enguany l'adreçador no ha deixat escapatòria als recelosos, que han hagut d'aguantar amb estoïcisme alguns comentaris irònics sobre la històrica mansuetud que demostraran les bèsties el proper diumenge.

No és un pas fàcil renunciar al foc, als timbals, a les actituds desafiants que rauen en l'esperit dels qui fan respecte i marquen territori, perquè ho han fet tota la vida, i bescanviar-ho per un vestit simbòlic trascendental, però sense motivació especial en la pràctica. Despullats d'agressivitat i orfes de maldat, el Drac i l'Àliga seran els figurants d'un seguici en el qual desenvoluparan un paper inèdit fins avui. D'aquí que no sigui especialment complicat ficar-se en la pell dels portants que assumiran aquest nou rol per decisió imperativa, d’aquelles mogudes una mica per l’ordeno y mando de torn, sense massa possibilitat de contrapesar posicions o conciliar sensibilitats. Això no exclou que el resultat final a peu de carrer sigui, a més d’històric, bonic de veure, però, hores d’ara, a ningú no se li escapa que, si faig cas al que em diuen amb sinceritat, i a les sensacions que desprenen els portaveus, les colles sortiran perquè han de sortir. I no se jo si això és el millor incentiu… Ves per on, i en un altre registre, l’endemà del ple vaig intuir quelcom semblant en relació a la renovació de la comissió de Carnaval. Hi ha gent ferida. I, deixant de banda filies i fòbies, m’exposen motius raonables per a estar-ho, que tenen de nou relació amb el desenvolupament de les converses en relació a aquest procés. Veurem.

Dilluns, 3 de juny
Hi ha una certa expectació a l'entorn de la consulta que, responent a l'acord de ple arran de la moció presentada en el seu dia per la CUP, l'Ajuntament posarà en marxa per a copsar l'opinió ciutadana sobre la recuperació dels noms de la plaça del Pou Vedre i del carrer de la Bassa Rodona. Travessat l'objectiu oficialment establert, la proposta amaga un morbo indefugible com és el de pensar que, d'una tacada, les denominacions de plaça d'Espanya i de carrer Espanya poden evaporar-se del nostre nomenclàtor, amb el ressò ciutadà i sobretot mediàtic que la decisió pot comportar, si tenim en compte, sense anar més lluny, els nervis que es varen viure arran de la difusió del veredicte de la comissió de toponímia a favor dels topònims històrics d’acord amb les raons ja exposades en aquesta secció. En un context especialment sensible a les questions relacionades amb la sobirania, l'enquesta, que s'anuncia amb molt bon criteri anònima i no vinculant, deixarà sobre la taula de la corporació municipal una patata calenta perquè, d'entrada, no es podrà complaure tothom. D'aquí que el primer procés de participació ciutadana que el municipi afronta en dècades tindrà, s'agafi per on s'agafi, una trascendència interessant. Els sitgetans i les sitgetanes empadronats i majors de 18 anys podran respondre a dues questions molt bàsiques assenyalant quatre respostes possibles, que vostès ja coneixen. I encara s'hi podria afegir una variable no contemplada a la llista, i que potser interessaria a més d'un. La tercera opció proposa mantenir el nom de la plaça Espanya/carrer Espanya, amb una referència al topònim antic, i, en canvi, no s'ha plantejat l'alternativa que suggereixi la versió contrària. O sia,  retolar les plaques amb la denominació plaça del Pou Vedre i carrer de la Bassa Rodona, amb una referència als topònims de plaça d'Espanya i carrer Espanya.

Passat el 10 de juny, data en la qual es farà el recompte d'aquesta enquesta que no és una consulta, sinó només una enquesta orientativa segons declaracions de l'alcalde, el ple de la corporació haurà de decidir a partir de dos elements fonamentals. Per un costat, l'informe concloent de la comissió de toponímia. Pot agradar o no, però la justificació històrica de la recuperació de les denominacions és d'una contundència inapel.lable, que, per si sola, justificaria una decisió, si no fos perquè el veredicte dels experts no es pot valorar fent abstracció del context social i polític en el qual haurà de produïr-se el posicionament dels regidors de l'Ajuntament. I per altra banda, caldrà ponderar el que els resultats de la consulta certifiquin, d'acord amb la participació ciutadana i, evidentment, al percentatge de vot per a cadascuna de les opcions disponibles, entre les quals hi ha el no posicionament. I aquest és un tema delicat perquè una consulta no vinculant pot donar un resultat que vinculi enormement, es decanti vers un costat, vers l'altre, o vers un empat de vots que pot posar la decisió final en un terreny delicat. I El tercer element no és menor. El debat polític, o la voluntat política, d'acord amb el rerefons ideològic de cada formació, serà, en definitiva, la base sobre la qual s’hi afegiran, o no, el dictamen dels especialistes i l’opinió del poble. Han passat set mesos des que la CUP presentà la moció, que incorporà la consulta arran d'un suggeriment del PSC. A final de mes sabrem si tot queda igual, o si l’única referència pública que quedarà al nom Espanya serà la que apareix al plafó de ceràmica que immortalitza el madrigal a Sitges de Carner.

I un apunt final. Tendenciós. Pel preu que ha costat Neymar, milió amunt milió avall, l'Ajuntament eixugaria el seu deute de cop, i la vida seria una altra. El brasiler deu ser bo per força, doncs. Bon Corpus!