dijous, 2 d’agost de 2012

Crònica local
Eco de Sitges, 3 d'agost



Stand by

“El que nosaltres demanem, és que l’alcalde i la regidora deixin treballar a la justícia independentment, i que, mentrestant, ens deixin obrir. Que retirin els precintes.
Fem un futurible?
Vinga
Ens imaginem que l’hotel es pot obrir sense precinte, sense treure les baranes, amb els balcons tal com estan, etc etc. L’hotel obre, i arriba el moment en el qual la justícia diu: ‘aquests balcons han d’anar a terra’
Doncs ho tirarem a terra. Així de clar. Nosaltres farem el que digui la justícia. Si s’han de tirar a terra els tirarem a terra, però nosaltres estem convençuts, i els advocats ens han dit, que això és totalment legal”

Fabián Sánchez, 24 de juliol


Amigues i amics, ho havia deixat en la hipòtesi que l'alcalde arribi a viure la síndrome de la solitud del qui mana i avui potser serà bo tirar de l'enciclopèdia d'aforismes atemporals. Más vale un mal arreglo que un buen pleito, acostumen a dir els advocats a l'hora de palesar la importància del concepte de la mediació. Assumint, com ja he dit en moltes ocasions, que els Sants son al cel i a la terra ha quedat el que ha quedat, vet aquí un conflicte encallat que, hores d'ara, només sembla poder desencallar una resolució judicial que arribarà quan arribi. Vagi per endavant que no hi ha res pitjor que una obra polèmica viscuda a cavall de dues legislatures, amb diferents responsables polítics al capdavant de la gestió pública. Bàsicament perquè, més enllà de la legalitat que ha de prevaldre, s'hi afegeix aquell component de punt d'honor que obliga als d'abans i als d'ara a no baixar del burro de les raons o plantejaments polítics de torn, per mor de no ser questionats en les seves decisions. Si la sentència final de l'Avenida Sofia Hotel & Spa és favorable a l'Ajuntament -que defensa, almenys ara més que abans, la il.legalitat dels inefables balcons- la propietat estarà obligada a enderrocar-los. Si és favorable als amos de l'hotel, impulsors dels diferents processos oberts, la casa gran haurà d'arremangar-se de valent per aconseguir els fons necessaris que puguin satisfer tots els danys i perjudicis que s'exigeixin per la part contrària. Vaja, que en el cas que la institució no se'n surti, podem acabar pagant entre tots la suposada inoperància dels qui en el seu dia havien de vetllar per a que aquest procés es desenvolupés des de l'ortodòxia. La regidora Redondo certifica que l'establiment no ha sol.licitat llicència d'obertura, i els germans Sánchez argumenten que no la poden sol.licitar sense finalitzar l'obra, i que, per a fer-ho, necessiten utilitzar els balcons, i que, per a utilitzar-los, els caldria trencar el precinte, i que si trenquen el precinte s'exposen a un palangre..... Tot plegat un pas de comèdia en el qual s'hi barregen converses feridores, percepcions negatives, i tàctiques de defensa i atac on cadascú exposa la seva veritat dins d'un marc on se suposa que hi ha la veritat de debò que haurà d'escatir el jutge. És lògic interpelar-se sobre quant de temps pot estar aquest procés en marxa i, en conseqüència, l'hotel sense obrir. Des del pragmatisme, fent abstracció de tots aquells referents que puguin utilitzar-se per a comparar processos no sempre comparables, i tenint en compte l'actual context econòmic i social extraordinàriament difícil, seria possible una solució com la que planteja el paràgraf de la capçalera d'avui? Si ho fos, potser seria bo aprofitar la cojuntura, sense que això exoneri ningú de la responsabilitat que la justícia estableixi en el futur. Si no ho fos, que cadascú aguanti el pal que li correspongui….

Divendres, 27 de juliol
Bones notícies. Primera. L'Ajuntament està pagant una segona tongada de factures, que han inflat més el deute es clar. No s'enganyin, fins que no hi hagi algú que faci una truita sense trencar ous, no els servirà de res als qui arrufen el nas davant de la decisió mentre plantegen l'oximoron contradictori del em-sembla-bé-però-em-queixo. Segona. Després d'una maratoniana reunió, la direcció i els treballadors de CESPA han fet les paus, i, a compte d'un sacrifici salarial dels segons, la primera es compromet a mantenir la plantilla en 74 treballadors, sempre i quan no hi hagi un daltabaix dels grossos. Bernardo Sanchez, representant sindical, es tensa quan se li pregunta sobre si hi ha hagut una vaga encoberta els darrers dies, i ho nega de forma categòrica, reblant la declaració amb un "se creen que somos máquinas. Esto no está firmado y ya me estoy mosqueando". A partir d'aquí, creuem els dits i, posats a visitar a la Mare de tots, que el Vinyet ens dongui paciència per a superar el mal moment, exigència per a fiscalitzar-lo, i fortuna per a pagar-lo. Tornarà el volem Sitges net?

Diumenge, 29 de juliol
Estant en total desacord amb les imposicions d'Ajuntament i Comissió, l'Escola de Grallers de Sitges sortirà a tocar per la Festa Major. Per Sitges i pels Sitgetans. M'agafo a aquesta part final de la piulada a twitter que publicà l'entitat perquè té un petit aire d'emfàtica i èpico-patriòtica. No reproduiré l'atzarosa història de la negociació comissió-Ajuntament-Escola de Grallers, ni tan sols em referiré a l'assumpte dels diners que ha monopolitzat, tristament, les converses d'enguany, perquè prefereixo exposar una reflexió final, a partir del que m'han explicat. Les noves generacions ja no recorden l'episodi del boicot del 1984, i qui sap si tampoc els fa falta o esdevé fonamental a l'hora de vincular-lo amb la realitat immediata. Me n'estaré, tot i que el que ve a continuació podria extrapolar-se a ambdós casos. Ni als músics els servirà de massa amenaçar amb no sortir, perquè la condició de graller -a la qual s'hi accedeix lliurement com a la de ballador- imposa un compromís amb la festa que depassa la naturalesa econòmica, ni tampoc la comissió ha de caure en la temptació d'utilitzar aquests mateixos valors intangibles per a forçar una estratègia que pot acabar, ras i curt, menystenint una tasca que no seria just quantificar des del zero absolut, perquè ningú no neix ensenyat i perquè cal tenir consideració vers qui es passa l'any fent docència grallera de franc des de l'endemà de Santa Tecla, sigui qui sigui i on sigui.

Dilluns, 30 de juliol
Ho vaig dir el 2010. Bacardí va fer amb el mercat vell allò que Sitges va ser incapaç de posar en marxa des que cessà l’activitat i es traslladà al nou: pensar en un projecte seriós i desenvolupar-lo. Així de simple. Per tant, qualsevol exhortació pública a la recuperació d’un edifici del poble pel mateix poble que el va cedir, passa per un plantejament a l’alçada de les circumstàncies. Si la vila hagués apostat per un museu etnogràfic, per exemple, ara no estariem parlant d’aquest assumpte... Malgrat tot, la moció de la CUP cavalca sobre una punyent evidència indiscutible. Bacardí, que no és l’Auxili social precisament, gaudeix de l’ús d’un loft patrimonial de 376m2 per, segons s'afirma, 851€ mensuals, aplicats tots els descomptes i bonificacions a la tarifa original del contracte. A 7€ l’entrada, doncs, només calen 130 visitants per a pagar el lloguer. Per tant, fins que Sitges no s’espavili l’únic que pot plantejar-se és una revisió, a l’alça per descomptat, d’aquest lloguer miserable.