dijous, 10 de maig de 2012

Crònica local
Eco de Sitges, 11 de maig




Pecado..... venial

Bones notícies: l’estat ha donat el vist-i-plau al pla d’ajust de l’Ajuntament i, per fi, es pagaran un munt de factures encallades. I estem de sort. A 16 corporacions locals catalanes no els han aprovat les previsions i no saben com se’n sortiran. Per altra banda, el secretari d’estat d’administracions públiques, Antonio Beteta, conegut per allò del cafelito dels funcionaris, afirma que hi ha un ajuntament de la provincia de Guadalajara que trigarà –dades en mà, i si Déu no hi actua decididament- 7058 anys en tornar els pagaments a proveïdors. Per a que se’n facin una idea, fa uns 4500 que s’acabà la gran piràmide de Keops, que ja deu estar pagada. I un altre ajuntament de la provincia de Teruel no podrà satisfer als seus deutors fins d’aquí 452 anys.... Quatre segles i mig... Un veritable deliri surrealista. Esbufego. Males notícies: les educadores de El Cercolet afirmen en un comunicat que l’empresa no els ha abonat el mes d’abril i que només cobraran si l’Ajuntament paga a la concessionària, en un nou capítol ple de tensió. Bones notícies: Sitges viu, malgrat tot, una activitat lúdico-festiva-cultural-esportiva inesgotable, i això ha de ser, per força, més bo que dolent en el context actual. Males notícies: la venda ambulant segueix força descontrolada amb Segways o sense, i això que l’aparell té el seu què, malgrat la imatge fins a cert punt còmica que ofereixen les parelles d’urbanos hieràtics com un Sant de guix sobre l’artefacte. Bones notícies: el músic Xavier Pagès estrenarà demà a Lleida una suite per a orquestra i cobla, inspirada en la cercavila de la processó de Sant Bartomeu. Males notícies: els ascensors i les escales mecàniques del pas sota la via segueixen essent protagonistes de moltes queixes. Bones notícies: la periodista sitgetana Rita Marzoa ha rebut una de les mencions de qualitat dels premis als millors programes de ràdio que atorga Ràdio Associació pel seu Solidaris de Catalunya Ràdio. Males notícies: el Diari de Vilanova planteja un ERO per acomiadar el 50% de la plantilla, i tot penja d’un fil en l’àmbit comunicacional de la comarca. Bones noticies: Campanades de boda de La Cubana està essent un èxit com una casa i algunes activitats han trobat en el micro-mecenatge a traves d’internet una sortida a la minva de subvencions. I els funciona. Bones notícies: August Bover va en camí de convertir-se, aquest cap de setmana, en el president de la recuperada Òmnium Cultural al Garraf, i Motor Combo, el duet format per Eli Gras i Florenci Salesas, ha enregistrat pel Canal 33 un programa sencer de la sèrie De prop, que es començarà a emetre la tardor. Bones notícies: la reforma de la casa d’en Rafel Marcet és, almenys fins ara, un exemple de sensibilitat i bon gust, i el cartell de l’edició d’enguany del festival internacional de cinema fantàstic és, simplement, excel.lent. És, per el públic més irònic, una veritable metàfora del present, que serveix a un esdeveniment que proposarà com a tema central la fi del mon. La que anuncien les profecies maies, o la que ha abordat el setè art manta vegades. Hi veig en l’obra presentada aquesta setmana una inspiració en la mítica escena final de El planeta de los simios, on l’habitualment sobreactuat Charlton Heston acabava en una platja desolada presidida pel que quedava de Lady Liberty després del cataclisme. L’estudi de diseny Inocuo està al darrere d’aquesta magnifica recreació que ha destruït La Punta a imatge i semblança del clàssic del 68, però embolicada de foscor tètrica. Opinió unànim i impacte immediat entre els seguidors de les xarxes socials que, en la seva majoria, han coincidit en qualificar el cartell de brutal. Ho és.

Sí, ho repeteixo de nou. Hi ha un bosc de bones notícies –i les que hem deixo- darrere els arbres de Bankia, dels cuyongs del president d’Extremadura, del disbarat dels peatges, les retallades necessàries i insensibles, les malaurades xifres de l’atur, o de tantes i tantes coses que demostren fins a quin punt hem viscut, i alguns encara hi viuen, dins d’una escala de valors que s’ha desmanegat com un castell de cartes arrossegant-ho tot sense compassió. Entre tantes petites i grans misèries de l’ahir i de l’avui, que haurien de tenir responsables, i no dirigents exonerats a cop d’indemnització o jubilació milionària, hi ha gent que fa coses exemplars, valuoses i enriquidores per a la comunitat, tot i que sovint passin injustament desapercebudes perquè no fan soroll. En els que no fan soroll, des d’aquesta convicció del valor de treballar pel bé comú, hi ha el veritable camí a seguir. Lluís Mirabent també va fer de la discreció virtut. El record que li dedicà el Centre excursionista en la primera de les projeccions del cicle de muntanya, celebrada en un Prado ple de gom a gom, palesà els trets que varen definir la personalitat d’un home capaç d’aglutinar caràcters i interessos molt diversos a l’entorn de la seva passió muntanyenca. Fou una vetllada emotiva, i plena d’esperit positiu.

Divendres, 4 de maig
7000 raccions de tapes s’han venut durant els primers dies del segon any de la iniciativa Sitges, tapa a tapa. És tendència en un moment on molts cerquen creativitat i qualitat sense descapitalitzar-se, i els restauradors/emprenedors més joves estan protagonitzant una revifalla generacional que permet tenir fermes esperances en el futur. El plantejament de la ruta, l’incentiu dels premis, i l’encertada imatge publicitària han ajudat a potenciar, sens dubte, els atractius d’una proposta que camina ferma cap a la consolidació. Més complicades estan les coses en un dels indrets emblemàtics de la nit sitgetana, necessitat de fa temps d’un revulsiu que arriba ara sota el paraigües del Gremi d’Hostaleria i el suport de l’Ajuntament. Els establiments d’oci del carrer Primer de maig s’han unit per a donar un nou impuls a la marca carrer del pecat/calle del pecado amb l’objectiu de dinamitzar la zona, i recuperar-ne la vitalitat.  Vet aquí un tema sensible on conflueixen dues consideracions difícils de complementar. La mateixa marca nascuda de la juguesca entre Antoni Morató i Utrillo genera sensacions contraposades. Des del punt de vista pragmàtic, la pregunta perdoni, el carrer del pecat on és? demostra la pervivència de la denominació cinquanta anys després, i fins a quin punt segueix essent un reclam eficaç. El més eficaç. A l’altre costat hi ficariem les opinions de molts sitgetans cansats, precisament, de la cantarella que respon a un tòpic que consideren caduc, i més quan s’agafa en la versió castellana. En qualsevol cas, en el plat positiu de la balança hi ha, sens dubte, la unió dels locals a favor d’una causa comuna. En el plat negatiu, un web promocional que, ni de lluny, està a l’alçada de les expectatives, per no parlar de la impossibilitat, gairebé absoluta, de trobar-hi una frase en català, que no sigui la generada per un traductor automàtic que es permet unes llicències gramaticals que posen els pèls de punta. Un pecat... un pecado.... a sin.

Dijous, 10 de maig
Pels qui dubtin que l’autòdrom de Terramar podria esdevenir un veritable pol d’atracció turística de qualitat, a partir de la restauració i rendibilització d’un patrimoni arquitectònic únic al món, els convido a veure l’adrenalínic video que l’empresa Red Bull ha publicat a internet. La marca de begudes va convidar als pilots Carlos Sainz i Miguel Molina al circuit, per a aconseguir superar el rècord de la volta en l’òval de 2km. I Sainz ho aconseguí. 42,6 segons amb un Audi R8 que volà sobre la clivellada pista. La filmació de 8 minuts barreja història i sensacions, incorporant els testimonis de Salvador Mora, Marcel Ricart, Sainz i Molina en un muntatge sensacional fet amb mitjans i criteri de primera, que difondrà la imatge d’aquesta gran obra al mon...