Eco de Sitges, 24 d'Octubre
No s’equivocava Carmen Prat quan, en el ple del Maig del 2006, digué que l’obra del mercat no costaria un euro al municipi. Tampoc no s’ha equivocat ara Marc Quero quan, escapolint-se hàbilment de qualsevol referència a compromeses declaracions del passat -que no eren seves, i si eren dels seus- ha confirmat que la quantitat global del projecte se situa entre els 11 i els 12 milions d’euros. L’explicació és simple. Fa tres anys es convertí en titular quelcom que només es referia a una part del tot. Una sinècdoque vaja. Una mitja veritat, o una mitja mentida, segons com es miri. Li deia al regidor que, pel que sigui, han trigat molt -massa- a fer-se públics, i em refereixo a arribar a l’àmbit d’allò públic i no a que no hagin pogut consultar-se, els números d’un dels projectes més complexos dels darrers temps. A un mes i mig del primer aniversari de la seva inauguració, i immersos com estem en un oceà de xifres, els números del mercat han pres protagonisme. El tema s’ha mogut, sobretot, arran d’una roda de premsa de Convergència i Unió, celebrada dimarts 13 d'Octubre, que obrí dos fronts de debat. Per un costat, Jordi Mas exposà les dades de l'informe redactat pel secretari i l’interventor municipals, prèvia sol.licitud de la federació, on, a inicis de Setembre, es deixava constància, amb claredat meridiana, que restaven pendents d’ingressar 5,7 milions d’euros per part de Mercadona, tot i que, en un paràgraf anterior del text, la mateixa quantitat quedava inclosa en l’epígraf en fase de compromís d’ingrès. Ha ferit més l'argument relacionat amb la negociació entre Ajuntament i paradistes, per a establir l’import de les compensacions per al cessament temporal de l’activitat, que, segons CiU, s’ha acostat als tres milions d’euros. Per la resta, l'exposició es basà en aspectes ja prou coneguts pel debat que generaren aleshores.
Amb aquesta documentació sobre la taula, dos dies després Marc Quero estirà del fil, tot considerant que el principal grup de l’oposició no havia entès l’informe, malgrat que, en el sentit literal del terme, les conclusions semblaven clares. Mercadona ha pagat 900.000 euros en efectiu, i la resta, uns 5,6 milions, l'ha satisfeta a través de les certificacions per obra realitzada, de les quals en queda una per signar, a més d’uns quants serrells per polir. Mercadona, doncs, ha complert, perquè és qui més clar tenia l'assumpte des del principi. Sense comptar la patologia de la carbonatació sobrevinguda, ni el resultat final del litigi que continua obert amb l’empresa del pàrquing, per la propietat de les places noves nascudes del trasllat de la rampa d’accès a la part posterior de l’immoble, els 11-12 milions d’euros poden repartir-se, segons el regidor, en aquests percentatges. Un 55% se l’ha endut el cost de l’obra, que, llevat de l’imponderable ja exposat, ha respost a les previsions pressupostàries. Un 30% ha servit per a pagar les indemnitzacions i/o compensacions sorgides a conseqüència del projecte. Els prop de 3 milions d’euros d’aquesta partida inclouen als 33 paradistes, als 12 galeristes, als 90 propietaris privats de plaça de pàrquing d'una de les plantes, i a l’empresa propietària del pàrquing situat a les altres. Finalment, amb el 15% restant, l’Ajuntament ha adquirit patrimoni, aconseguint augmentar la seva quota de propietat en l’edifici.
Visiblement dolgut per les declaracions de Jordi Mas, Joan Carles Silo, paradista i secretari de l'associació de paradistes del mercat, ha lamentat que es parli de compensacions milionàries que no responen a la realitat, i que han perjudicat al col.lectiu. De mitjana, els paradistes han rebut 2500 euros mensuals que, fet i fet, s'han quedat en prop de 1200 nets, després de deduïr-se tributs, assegurances, autònoms, etc etc. Si féssim comptes a partir d'aquesta xifra, el montant total de les indemnitzacions per al cessament temporal de l'activitat dels paradistes durant catorze mesos vindria a sumar un milió dos-cents mil euros. Aquesta quantitat no l'ha assumida directament Mercadona, sinó el propi Ajuntament, que deu haver aprofitat en part els 900.000 euros en cash aportats per l'empresa. Silo reconeix que a Mercadona li han sortit molt bé les coses, però també creu que, després de temps molt durs pels paradistes, el mercat comença a treure el cap per damunt de l'aigua, i la nova superfície comercial ha acostat clientela jove fins avui no tan present. No se jo si a Convergència li ha sortit a compte questionar el procés que ha intentat posar ordre a aquesta herència enverinada, atès el grau de tensió al que varen arribar les coses en el seu moment. Els paradistes no poden evitar, ni volen, parlar d'un passat molt recent, que va estar a punt d'obligar-los a presentar una demanda judicial contra la casa gran, pel fet que sobre l'antic edifici pesava una ordre de tancament immediat, basada en el decrèpit estat d'una infraestructura fora de tota normativa. Davant d'aquest contrapès és difícil fer valer qualsevol argument sobre l'elevat cost final del projecte, malgrat sigui lògic i lícit exposar-lo, i més si és té en compte que en el seu dia l'equip de govern no va ensenyar totes les cartes, quan era la seva obligació fer-ho. Sigui com sigui, segur que hi deu haver una forma de parlar de la gestió del mercat sense ferir als paradistes, i hi deu haver una forma de defensar-la sense que pugui identificar-se amb un color polític determinat.
El que, definitivament, li costarà de vindicar a l’equip de govern és el ja popular pla de modernització de l’organització directiva pública professional i de comandament de la corporació. Després de dos anys de no trobar-se, l’oposició ha aparegut conjuntament davant dels mitjans de comunicació per a fer pública la presentació d’un recurs de reposició a l’acord de ple –quelcom semblant a sol.licitar que es faci marxa enrera en la decisió- i una denúncia a la direcció general de l’administració local, depenent de la Generalitat. Els posicionaments són clars des del punt de vista legal. En una banda es troben els qui consideren que l’Ajuntament s’ha extralimitat en les seves funcions, assumint la redacció d’un document que ha de basar-se en un marc legal que la Generalitat no ha definit encara. En l’altra, es troben els qui defensen el pla a partir del criteri exposat en els informes emesos pel secretari de la corporació, que enten que la institució pot apelar a l’autonomia municipal per a justificar-lo. En el fons no cal enganyar-se: el debat moral depassa el legal, i és aquí on els ànims s’alteren davant els diferents escenaris i hipòtesis plantejables, siguin o no reals o veritables. Dues reflexions per acabar. Primera: Entre remunerar adequadament una feina de responsabilitat, i recompensar l’exercici de la responsabilitat a la feina, existeix un bescanvi en l’ordre de factors que pot donar resultats perversos. Segona: m’expliquen –i no puc confirmar-ho perquè no he tingut ocasió de veure’l- que l’informe del secretari municipal usa molt sovint els condicionals en el seu redactat, quelcom paradoxal en un document al qual cal presuposar-li conclusions poc interpretables, per no dir gens. Alguns exemples simples: entre podria conduir i condueixo, o entre podria treballar i treballo, o entre podria cobrar i cobro, hi ha, de nou, diferències massa substancials.
Sort a la Jove!
