dijous, 5 de febrer de 2009

Crònica local
Dissabte, 7 de Febrer


La nit en crisi?


Matinada de Diumenge a dilluns

El malson em fica dins d'una fictícia consulta de metge. I doncs? pregunta l'especialista. Doctor, he tingut un somni, li responc. Luther King una altra vegada, o potser les llambordes del Cap de la Vila? m'interpela amb sornagueria. No no, per l'amor de Déu, es tracta d'una tanca. Em persegueix una tanca. Què? Si doctor, és una cosa fatal, no ho hagués dit mai. Una tanca horrorosa. Veurà, somio que vaig caminant tranquil.lament per la penombra del passeig als vespres, xino xano com la majoria, i, de sobte, allí està ella esperant-me. Enorme, de ferro gris i autoil.luminada. Perdó? Si, si, autoil.luminada doctor, de dins seu brolla una intensa llum blava tornasolada que destaca per entre la foscor, a la manera d'aquells rètols de neó a peu de carretera dels motels de les pel.lícules americanes. Fatal repeteixo, creguim. I aleshores què passa? Jo suposava que, un cop superat el mal tràngol, podria seguir caminant fins Terramar, però vaig poder. Somio que la tanca es va fent gran, i gran i gran. Intento escapolir-me pels carrers del Vinyet, i el malson segueix atribolant-me fins que la tanca m'atrapa, tot caient-me al damunt amb la il.luminació decorativa inclosa. Final del malson, una esgarrifança m'aixeca de cop, i ja no retrobo la pau. És el primer cop que sento parlar d'una tanca assetjadora, contesta el metge, I fa dies que li passa això? Unes dues setmanes doctor, que no l'ha vist vostè? Què vol dir si no la he vist, que existeix? Es clar que existeix! I a primera linia de mar. Creu que tinc solució, o hauré d'anar a passejar als vespres amb ulleres de sol i una til.la? Per cert, ja us heu mirat l'oferta de la casa de 12.400.000 euros?


Fora ja de la fictícia consulta del metge, l'oferta -com la tanca- és real. De tot l'extens llistat de cases i pisos que formen part del catàleg del portal immobiliari www.idealista.com, els responsables del mateix n'han fet la classificació dels mes cars d'Espanya. En el número 7, a continuació d'unes quantes bagatel.les construïdes a Ses Illes i Marbella, hi ha una torre sitgetana, situada a.... endevina endevinalla. 1200 metres quadrats, 970 dels quals útils, jardí de 2500 metres quadrats, 6 dormitoris i 8 lavabos -tremola Preysler- formen el que passa per ser la joia de la corona del nostre paisatge urbà. L'import total pot finançar-se a través d'una meravellosa hipoteca de 69.243 euros al mes, o, si es vol apostar pel lloguer, cal desembutxacar 15.000 euros mensuals. La humanitat és plena de contrastos. Malgrat tot, si els serveix de consol, puc assegurar-los que, vistes les fotografies que acompanyen la milionaria proposta, m'esperava una altra cosa més.... bé, deixem-ho córrer.


Dilluns, 2 de Febrer

Finalment, el ral.li es farà. Si, ja ho sé, estaven vostès patint tan per la decisió definitiva sobre la questió, com per saber si, finalment, es transmetran les dues grans rúes del Carnaval en directe per televisió, o només una de sola. És broma, of course. El dinar de gala està assegurat, i l’envelat no perquè val un capital, i no està l’assumpte per a grans extraordinaris. Finalment, Audi, seguirà aportant un pessic important a la prova. Antoni Marin, president del Foment del Turisme, reconeix que l’any passat es llençà la casa per la finestra. Sempre hi ha el consol de pensar que no varen ser els únics a llençar-la…..


Dimarts, 3 de Febrer

A pocs dies vista de la celebració del ple dels pressupostos, i en espera que els números certifiquin la validesa de les paraules, l’alcalde creu que pot arribar-se a una certa conciliació entre totes les forces polítiques municipals, a l’entorn dels objectius ineludibles que han de regir els números d’enguany, i que podrien resumir-se en dos: invertir en propostes destinades a ajudar a les persones desafavorides per la crisi, i passar pel sedàs l’estructura de gestió de la maquinària municipal. Veurem fins on s’arriba en cada cas. Baijet afirma que el 2009 serà pitjor que el 2008, seguint la tendència creixent de la majoria de governants, economistes, especialistes, analistes i assessors, que no s’atreveixen a albirar la sortida del túnel.


Dimecres, 4 de Febrer

Sitges li deu molt a l'oci nocturn. Bé, que els haig d'explicar a aquestes alçades que tots vostès no sàpiguen. De fa un munt d'anys, el sector ha estat -i segurament és encara- un dels motors de la nostra economia, quan no de la nostra imatge internacional. D'un temps ençà, però, crec ésser testimoni de canvis que estan generant preocupació. Des del nou marc legal que limita, ara més que mai, les noves llicències de locals, i les possibles molèsties que els establiments puguin generar, per mor de la necessària convivència amb els veïns, fins a les reflexions sobre l'oferta nocturna que la vila ofereix entrat el segle XXI. A servidor, que sempre ha estat au diurna, li vaticinaren, fa uns dos anys, quelcom que encara avui pot ser vist com una exageració, tot i que m'asseguren que, de no renovar-se la nostra oferta d'oci nocturn, hi ha força probabilitats que el futurible es compleixi. Em digueren que el carrer primer de Maig pot acabar essent un bulevard de botigues, cafès, bars o restaurants, encarat a un turisme de butxaca i vida més ociosa i esperit menys esbojarrat.


Seguint un model que al Prado li ha donat molt bons resultats les nits de Carnaval, El Retiro s'apunta, enguany, a la gestió externa (fins a un cert punt) de les vetllades de divendres, dissabte, Diumenge i dimarts al saló teatre de la societat. Els responsables de la iniciativa són un petit grup d'emprenedors -ara tampoc sabria com definir-ho amb exactitud- anomenat Sóm de Sitges. El cas és que, més enllà de la febrada carnavalera, i dels maldecaps propis d’organitzar una complicació d’aquesta mena, la conversa amb ells derivà vers allò que crec de veritable importància. M'expliquen que Vilafranca, i sobretot Vilanova, estan fent encaix en un mercat fins avui molt monopolitzat per Sitges. La gent jove, i no tan jove, és mou més que mai a la recerca de propostes suggerents, i, en aquest sentit, sembla que els nostres veïns de la capital del Garraf han trobat la fòrmula. Així, no és difícil trobar sitgetans i vilafranquins a la nit vilanovina, atrets per locals molt ben plantejats des del punt de vista de la decoració i l'ambientació de l'espai, als quals cal afegir-hi una varietat de propostes musicals, que inclouen la presència de DJ's coneguts setmana rere setmana, per a, finalment, arrodonir el conjunt amb un preu més econòmic, o ajustat a les possibilitats de la clientela.


Mentrestant, és cert que la nostra nit està adormida? Que viu del rèdit d’un passat que col.locà la vila en el centre del glamour nocturn? El que m’han explicat pot tenir un veritable fonament o és excessiu? Estem a punt d’arribar a un perillós punt d’inflexió?