dijous, 5 de juny de 2014


Res publica


Dijous, 22 de maig
Despenjo el telèfon, i això que veig un número d'aquells que em fa malfiar.
- Digui'm?
- Bona tarda, el truquem de l'Ajuntament de Sitges per si vol participar en una enquesta de mobilitat. Només seran cinc minuts.
- De l'Ajuntament? Treballa vostè a l'Ajuntament o truca de part de l'Ajuntament? inquireixo una mica per si de cas...
- No no, el truquem de Gesop per encàrrec de l'Ajuntament...
I, davant d'una certa perplexitat incrèdula, pel fet que no recordo que s'hagi fet difusió d'aquesta iniciativa municipal, l'interrogatori de l’operadora arrenca i, per fortuna, no incorpora cap pregunta directa del tipus: Creu que l'Ajuntament ha fet bé augmentant el servei de bus urbà? que podria induir a respostes amb intenció demoscòpica pre-electoral. Res d'això. El qüestionari és simple i directe: on visc, si tinc cotxe, moto o bicicleta, amb quin mitjà de transport em desplaço pel municipi, per quines raons i amb quina freqüència utilitzo el bus urbà, i si estic satisfet del servei. Això és tot. Mentrestant, la vida segueix i el pas sota la via viu un període d’stand by, orfe de vigilància. Oficialment, i a diferència de la difusió del compromís del govern en la darrera audiència pública, ara ningú ha anunciat en veu alta la suspensió momentània del servei –com és propi de les notícies que poden generar enuig- i l’única explicació sobre l’assumpte la va donar l’alcalde durant el darrer ple, arran d’una de les respostes del torn de precs i preguntes. S’ha esgotat el termini de contractació d’urgència que va propiciar l’arribada dels primers vigilants i, un cop finalitzi el procés de licitació del contracte a una nova empresa, tot tornarà a la normalitat. Bé, tot no, perquè el que l’oposició no va preguntar ni l’alcalde va respondre és que, d’acord amb l’anàlisi estadística de les incidències que tenen lloc durant el dia, s’eliminarà el torn de vigilància de la franja horària que es demostri més tranquil·la. S’argumenta una qüestió de costos, quan, paradoxalment, fou una qüestió de costos la que, en el seu dia, féu valer Forns per a posar en marxa mesures al pas sota la via, en el sentit que fa ben pocs mesos semblava que sortia més a compte vigilar la zona que pagar per les conseqüències dels actes incívics o vandàlics en els ascensors i les escales. En fi….


Els han trucat de part de l'Ajuntament per a preguntar-los sobre el bus urbà?


Dissabte, 31 de maig.
La trentena reunió del Cercle d’Economia coincidí amb un encadenat de fets de rellevància informativa. L’ascens del vot sobiranista i dels emprenyats contra la casta política a les europees, el conflicte de Can Vies i els aldarulls al carrer, o la difusió de dues sentències judicials especialment llamineres, com la del cas de l’hotel del Palau amb els inefables Millet i Montull de protagonistes, i la que ha permès als ex directius de Caixa Penedès estalviar-se la presó, a compte de tornar els 28 M€ que s’atorgaren els quatre en sengles plans de pensions… Un menú difícil de digerir sense que l’ànima trontolli o vessi indignació per algun lloc o altre, vers algú o altre, i d'alguna forma o altra, inclosa la condemnable violència. D’aquí que les endogàmiques reunions de l’elit empresarial, recurrents en temes i ponents, generin cada cop menys empatia, malgrat que, no calgui ni dir-ho, Sitges en tregui una projecció indubtable com a destinació de qualitat per a aquest tipus d'esdeveniments d'alta volada.
Partint del que pot donar de si una trobada a peu dret, en un gest molt valorable, i a la vegada més publicitat que la història de Gesop o del pas sota la via, l'alcalde inquirí Mariano Rajoy sobre la consulta del 9 de novembre, i el finançament dels municipis turístics. Forns hagués pogut salvar el moment amb el recurs sempre sofert del temps i el microclima, però tirà pel dret tot i que, mirat des del punt de vista pragmàtic, molt em temo que la Constitució, o la interpretació de la mateixa, està precintada per a determinades intencions i l'alcalde passarà per ser un més en la llarguíssima llista de peticionaris al president del govern que han rebut com a contesta alguna de les argumentacions del repertori ja conegut. Tampoc seria la primera vegada que una autoritat amb poder de decisió sobre la injusta llei de finançament dels municipis turístics que rancieja des de temps immemorials, afirmi en veu alta que s'ho mirarà. Un eufemisme del sine die.


Forns intentà convèncer Rajoy. Millor això que qualsevol conversa sobre el microclima.


Dilluns, 2 de juny
Fou durant una sobretaula del 30 de juny de 1970 quan el president de la Diputació de Barcelona, Josep Maria de Muller i Abadal, digué tot pronunciant un emfàtic brindis: "Alzo mi copa por la felicidad de sus Altezas Reales los Príncipes de España; por la prosperidad de la provincia de Barcelona, y, singularmente, de esta joya, la villa de Sitges, con sus habitantes y autoridades; por el porvenir cultural y artísticamente fecundo del 'Museo Maricel de Mar' recién inaugurado, por la ventura personal del donador de sus colecciones el doctor Jesús Pérez Rosales; por la dicha particular y familiar de todos los que nos acompañan y, como remate de tales votos, por España y su jefe de Estado Francisco Franco". Així ho relatava La Vanguardia, encara española, arran de la presència a la vila dels aleshores prínceps d'Espanya per a inaugurar el Maricel de Mar. El proper 18 de juny Felip de Borbó serà proclamat rei d'Espanya. Rajoy ho ha dit ben clar: qui no vulgui monarquia que demani la reforma de la Constitució. Tornem-hi. Mentrestant, una remor contrària a la pervivència d'una institució mai consultada a la ciutadania s'escampa arreu... No hi ha pitjor cec que el que no vol veure.