dijous, 7 de març de 2013

Crònica local
Eco de Sitges, 8 de març



Paraula de fiscal


No tindreu pas davant la resolució de la fiscalia?

No. En aquest moment no la tinc just al davant, però si que et puc dir que son dues línies (...) I l'únic que diu és que s'arxiven les diligències que s'havien obert per part de la fiscalia anticorrupció en el tema del Reference. I punto. No diu res més.

David Garcia, 27 de febrer


En espera de poder enfilar, amb la documentació necessària, el capítol IXè de VentdelCau, i amb la sensació que, llegit el poc que he llegit sobre l'assumpte, s’ensopega incomprensiblement amb una pedra semblant a l’anterior, m’acosto a un dels molts serrells del nostre elefant blanc que es tanca. Té raó el primer secretari dels socialistes sitgetans. A la coberta de l’informe de la fiscalia provincial de Barcelona no hi diu res més. Per tant, vet aquí un titular. El titular si volen: el fiscal exonera Jordi Baijet i Carmen Prat d'haver comès cap tipus de delicte en el procés que comportà la permuta del terreny i la posterior creació de la societat mixta Sitges Reference, per a l’adjudicació de les obres de l’edifici del mateix nom. I punt. Queda clar. Malgrat tot, el cronista creu que el comentari quedarà curt -Déu me'n guard de dir interessadament curt, o intencionadament curt-  si no es fa referència a cap dels vint-i-un folis del decreto de archivo que acompanyen la pàgina inicial, i que val la pena llegir amb una mínima detenció, perquè hi ha material suficient com per a proposar algunes reflexions afegides, que podrien començar per una de bàsica. Establir una analogia directa entre la no comissió d'un delicte i la gestió immaculada d'uns processos administratius, pot portar a la visió esbiaixada dels fets, per no dir –Déu nos en guard, i perdonin un altre cop- intencionada o interessada. I més si es tenen en compte paràgrafs de la resolució on el fiscal exposa amb claredat el resultat de la seva anàlisi: “Dicho esto anticipamos que los hechos descritos pueden ser contrarios al derecho administrativo, pero no por ello constituyen un delito de prevaricación, pues tienen soporte legal”. De la mateixa manera, també sembla prou explícit el balanç general que fa el lletrat un cop analitzada la cronologia del Reference: "Lo primero que debe significarse es el estado en que han quedado las arcas municipales por una gestión municipal que se nos antoja cuanto menos que arriesgada (...) sospechamos que la decisión no fue sopesada suficientemente puesto que se asumieron unos riesgos que tal vez no debieron arrostrarse, existiendo como hay otros procedimientos menos comprometidos." El contingut de la resolució se centra, com no podia ser d’altra manera, en l’exposició de la jurisprudència que ampara la legalitat de les decisions que es prengueren aleshores, no sense advertir disfuncions, com la que fa referència a la negociació prèvia que ja s’havia establert amb PROINOSA abans de l’anunci del concurs públic per a adjudicar edifici i soci capitalista: “Cómo se ve, para llevar a cabo el proyecto, que de facto ya estaba adjudicado, la corporación se valió de un mecanismo oblicuo que evitaba el concurso público para la elección del contratista”. D’aquí que el fiscal apeli, en més d’una ocasió, a la possibilitat que es pronuncïi la jurisdicció contenciós-administrativa, bé quan es tracta d'abordar la permuta del terreny: “Es posible acudir al mecanismo de permuta para realizar una operación compleja que incluye la enajenación de bienes immuebles del municipio, aunque se pueda discutir la legalidad de la operación por el órgano jurisdiccional competente llamado a pronunciarse sobre ella, que no es otro que uno del orden contencioso administrativo”, o bé quan es tracta de valorar els requisits d'un concurs públic que, per altra banda, tampoc va complir els paràmetres de publicitat i termini de presentació d'ofertes que estableix la llei de contractes de les administracions públiques. Així, el fiscal explicita sense embuts que les dues empreses que es presentaren al concurs del Reference (la ja esmentada PROINOSA i EMPORDÀ BEST QUALITY HOMES) reconocieron en su declaración policial que participaron en el concurso precisamente porque su elección como socio les otorgaria la ejecución de la obra. Este incumplimiento vicia por tanto el concurso y la adjudicación de la condición de socio, ya que se han vulnerado los principios de competencia e igualdad de oportunidades (...) Cuestión distinta es que dicha vulneración tenga la entidad suficiente para subsumirse en el delito de prevaricación". En aquest context, si l'empresa que va perdre el concurs l'hagués impugnat, s'hagués pogut començar el procediment de bell nou d'una forma escrupulosa, però el segon licitador va quedar fora per no complir, d'entrada, amb una de les condicions indispensables per accedir-hi. O sia que ningú en va sortir directament perjudicat i, en conseqüència, el fiscal rebla la resolució sentenciant que "el cumplimiento irregular del procedimiento de contratación no se estima de entidad suficiente como para iniciar actuaciones penales."

Pels qui ara s'agafen a la conclusió fonamental d’aquest document i l'utilitzen per a defensar la mai questionada -almenys aquí- honorabilitat de Baijet i la sempre suposable i valorable bonaintencionalitat de la iniciativa de l'edifici d'oficines, però que es mantingueren en preocupant silenci quan el globus del Reference s'anava fent cada vegada més gran sense control, fins arribar al deute de gairebé 12 milions d'euros certificat per l'administrador concursal, val la mateixa reflexió que per a la resta de mortals. Es pot renegociar, es poden fer mil i un malabarismes, es pot jugar a la rifa a veure si toca, o esperar que el destí o la providència portin el miracle sota el braç. Tot és plantejable sobre el paper. A la vida real, els principals perjudicats per aquests 12 milions d'euros de deute només son els que tots sabem. Administradors i administrats, ciutadania en general. D'això tampoc no hi ha dubte, i hauria de ser suficient per a intentar no treure més pit del compte, perquè no hi ha motiu. O almenys, a servidor li costa de trobar.

I acabo. En paral.lel a la difusió pública de la resolució de la fiscalia, s’ha conegut una altra informació no menys important. La jutgessa del mercantil número 1 de Barcelona ha tornat a desestimar el recurs que presentà l’Ajuntament contra la petició de l’actual administrador concursal de la societat Sitges Reference, de demanar la suspensió de les facultats de l’alcalde com a president del seu consell d’administració, pel fet que, segons criteri de l’administrador, Forns ostenta una doble condició que fa incompatible la defensa igualitària dels interessos d’ambdues posicions. És alcalde d’un Ajuntament que deu un disbarat de diners de lloguer a una societat de la qual també n’és president del consell d’administració. La jutgessa, doncs, torna a donar la raó a l’administrador concursal, mentre que l’Ajuntament pot tornar a presentar recurs, insistint en la tesi que no existeix cap conflicte d’interessos, prenent com a exemple que en la reunió del consell d’administració del setembre del 2012 la societat va requerir a la institució el pagament del deute contret sense cap problema.  Paradoxes de la vida, l'Ajuntament demanà el concurs de creditors, i ara és l'administrador del concurs qui vol que l'alcalde en quedi fora...