dijous, 24 de gener de 2013

Crònica local
Eco de Sitges, 25 de gener



Deixem-ho així?


Nosotros lo dejaríamos así. No nos quedan más ganas de seguir.
Si hi hagués la possibilitat que Ajuntament i propietat es posessin d'acord per a que aquesta mesura cautelar esdevingués definitiva...
El procedimiento sigue, pero si la cuestión fuera que, de alguna manera, ellos quisieran también dejarlo, nosotros también lo dejaríamos
I això no seria com una forma implícita d'acceptar la no legalitat d'aquests balcons?
Bueno.... pues.... si ya no van a ser más balcones, a mi me da igual ya que sean legales o no legales. Yo lo que quiero es una solución para el hotel.

Francisco Sánchez. 22 de gener.

Diumenge, 20 de gener
I així fou com algú, amb voluntat, insistència i perseverança de ferro, pensà en una entrada de Sant. I aquest algú li ho va dir a algú altre que li comprà la idea fins al final. I el segon li ho plantejà a un tercer que, a la vegada pensà, al gener? Ja us ho heu mirat bé això?. I el tercer li ho va comentar a un quart que, amb posat d’estranyesa, li deixà anar que ell no ho faria però que si els altres ho volien fer, ell no diria que no. I el quart li digué a un cinquè que li tornà amb un categòric després ens diran que no hi ha diners per Festa Major i ara ens volen fer sortir? I el cinquè li va dir a un sisè que, fent abstracció de tot, va creure que faria molt bonic i que la canalla s’ho passaria bomba… I així fou, amigues i amics lectors, com s’aconseguí aplegar 33 penons, banderes i estendards, que culminaren una processó amb tabernacle multiús, devotes i devots amb ciris, banda de música i els balls populars, que travessaren un entorn de gent abrigada i sense barrets de palla ni gairebé vasos de cervesa, per arribar, superat el ministerial i costerut  pendent de mausoleu, a l’ermita del màrtir sagetat, enlluernadora gràcies a les bondats de la restauració i a la magnífica decoració per a la diada. I tot, o gairebé, gratis et amore. Tornem-hi: Això només passa a Sitges m’han repetit manta vegades. Està clar que mentre anem de festa en festa no barrinem en altres coses menys afalagadores, però no questionaré que es difícil trobar millor teràpia col.lectiva que passar-ho bé junts. I, en el fons, es palesà aquesta necessitat amb escreix el passat diumenge. Malgrat tot, entre una Festa Major d'hivern, i una processó amb entrada de Sant a l'hivern hi ha subtils diferències. Suficients com per a pensar que el que s'ha viscut mereix recordar-se, però no repetir-se fins que la història torni a situar en el calendari una data amb prou pes específic com per a ésser commemorada. La proposta de celebrar la renovació de la devoció a Sant Sebastià arran del 150è aniversari de la benedicció de l’ermita -152è per mor de les obres- jugava amb una carta a la màniga que n’augurava l’èxit d’antuvi, tenint en compte que, sense menystenir el Sant, la quotidianeitat de la festivitat del gener s'ha mogut, en els darrers anys, en la discreció dels fidels a la tradició. I a Sitges no hi ha aposta més segura que la de treure el folclore al carrer, sigui estiu, hivern, primavera o tardor, sigui per Corpus, Festa Major, Santa Tecla, o Sant Sebastià. I, probablement, també funcionaria si recuperessim l'aplec de Santa Bàrbara o el de la Mare de Déu de Gràcia. Guardem, doncs, el millor record d’una jornada històrica, i aprofitem la invocació a Sant Sebastià pels dies en què alguns contenidors la demanen a crits.

Dimarts, 22 de gener
El relat de l'hotel de l'Avinguda Sofia ha arribat a un punt d'inflexió? La propietat  es mostra avui més contemporitzadora i pot estar considerant que la seva estratègia té poc recorregut de futur? M'ha semblat que quelcom d'això es respirava en l'expressió cansada de Francisco Sanchez -fill- a l'hora d'abordar la situació actual. Fins al punt que podria plantejar-se la hipòtesi de si la proposta de retrobar el diàleg amb l'Ajuntament per a que la mesura cautelar de la jutgessa pugui esdevenir definitiva, i es tanqui el cas d'una vegada, suposa una forma implícita d'acceptació d'un escenari de derrota, malgrat que s'insisteixi en l'argumentari que, obviament, defensa la legalitat dels popularíssims balcons, i constata una certa consciència que potser al final l’opció jardinera millorarà l’aspecte de la façana, respecte a la previsió inicial. En qualsevol cas, per afegir-hi més incertesa a aquest serial per entregues, i deixant de banda les opinions a l'entorn del dictàmen de la comissió d'urbanisme de Barcelona, Sánchez intenta explicar la raó tècnica que dificultaria en gran mesura l'enderroc dels balcons a la manera tradicional. Vaja, que si s’agafa la radial i es tallen pel dret l’hotel caurà. Així de simple. I les raons cal buscar-les en la concepció de l’obra. L'edifici s'ha dissenyat utilitzant la tècnica de l'estructura postensada, una enginyosa i complexa variació de la tipologia constructiva del formigó armat, en la qual els murs perimetrals de l'immoble esdevenen fonamentals per a la seva consolidació, ja que els cables d'acer que travessen el forjat dels pisos van ancorats a l'exterior, i son tibats quan el formigó és a punt d'assecar-se, talment com si tenséssim una lona en un bastidor de fusta. D’aquí que els balcons esdevinguin solidaris de l’estructura i, en conseqüència, proposar-ne l’enderroc pugui comportar un veritable maldecap pels professionals del ram que hagin de resoldre la papereta si la sentència judicial ho exigeix. Recorden el taló d’Aquiles?. Entre Setmana Santa i l’estiu està prevista la inauguració oficial i un seguit de jornades de portes obertes. Seria una bona solució deixar-ho així? S’arribarà a un acord per aturar el procés judicial? Seria èticament defensable aturar-lo? De moment, tanco capítol balcons.

Dimecres, 23 de gener
21 mesos han passat des que es presentà a la biblioteca popular Santiago Rusiñol Modernismo en Barcelona, el llibre de 600 pàgines, 600 imatges i 3,8kg escrit per Beli Artigas, amb fotografies de Josep Maria Alegre i Ramon Manent. Acaba d'arribar a les llibreries després que l'edició en castellà del volum quedés confinada -per aquells misteris editorials- en un contenidor a la Xina. Per 40 euros poden tenir un gran llibre en tots els sentits, sempre i quan el disposin sobre una bona superfície per a llegir-lo i mirar-lo còmodament.

La tarda és intensa. El parlament aprova una declaració de sobirania històrica. Tan històrica com les esgarrifoses dades de l'atur mai vistes. Enmig de continues citacions al pensament dels il.lustrats, Oriol Junqueras –hàbil especialista en exemplificar el present a partir de referències del passat- fa valer la seva condició d'historiador i deixa anar a Alícia Sánchez Camacho una frase lapidària de Voltaire, que depassa en la seva gènesi qualsevol norma per apelar, directament, a un dels drets fonamentals de l’ésser humà. 'No estic d’acord amb allò que vostè em diu però faré tot el possible per a que vostè ho pugui dir.' No es pot negar que la sentència és bona. Amb tot, a més de poder decidir en quin país vol viure, la ciutadania ha de poder tenir un mínim d’esperança de poder decidir en quina feina vol treballar. Però abans cal que hi hagi feina. També és un dret tenir-ne.