dijous, 12 de juliol de 2012

Crònica local
Eco de Sitges, 13 de juliol



Vaga a CESPA?

“Sitges siempre se me ha vendido como ‘la perla del Mediterráneo’ y cada vez se parece más a un mejillón. (…) Sólo tienes que darte una vuelta por Terramar, les cases del sord, por les cases noves… y el pueblo se dará cuenta de que el servicio de limpieza deja mucho que desear. (…) Si nosotros hacemos una huelga el que sale salpicado es el pueblo y el Ayuntamiento que es el que nos paga. A nosotros nos paga CESPA, pero es el Ayuntamiento quién paga a CESPA”


Bernardo Sánchez, representant dels treballadors de CESPA. 5 de juliol.


Amb tota la intenció, en la llista de la setmana passada mancava un hotel, l’hotel hores d’ara. L’Avenida Sofia Hotel & Spa mereixerà una crònica apart quan obri les portes el dia en que, forçosament, una de les dues parts es rendeixi a l’evidència i es mengi el gripau que ara es passeja pels despatxos de l’administració. Tinc el pressentiment –subjectiu, personal i intransferible- que els balcons no aniran mai a terra i l’hotel obrirà. Vaja, que no se si és millor mantenir les espases en alt, o cercar una postura de conciliació que permeti compensar el daltabaix normatiu d’una manera o altra, tot cercant, no cal ni dir-ho, l’interès públic. Mentrestant, la temporada d’estiu ja és aquí de fa dies, els contractats esperen i la secció no pot abaixar la guàrdia, mal que sigui perquè a la mínima que em permeto un article laudatori, un d’aquells fidels lectors amb perpètues ganes de gresca m’aborda pel carrer i de bon rotllo em diu: apretes poc!. Tornem-hi doncs. Avui divendres, els treballadors de l’empresa de neteja protestaran pels carrers del rovell de l’ou, amb la intenció posterior de convocar una jornada de vaga els primers dies d’agost, i de plantejar una aturada indefinida coincidint amb la Festa Major. En aquest cas, les raons no sembla que vinguin donades per l’assumpte del deute de l’Ajuntament amb la companyia –reconduït després d’una feixuga negociació, on fins i tot ambdúes parts han fet els ulls grossos davant de pràctiques il.legals com serien l’el.laboració de factures falses, per mor de no acabar en un procés judicial- sinó per el convenciment que la nova previsió anual del contracte de concessió obligarà a prescindir d’efectius. Es tractaria, tenint en compte que la direcció no ha manifestat les seves intencions a la plantilla, d’una mena de vaga preventiva, basada en una hipòtesi amb la qual tan el representant sindical com el regidor de via pública coincideixen: hi haurà reducció de personal a CESPA si l’empresa ha de respondre als 3,5 milions d’euros que l’Ajuntament posa sobre la taula per a pagar el servei de neteja, tenint en compte que la xifra exclou el cost del manteniment de les platges, assumit com prou bé saben per la casa gran.

Plantejat des dels números, aquí no hi ha massa sortides possibles si es tracta, com és el cas, d’un problema que només es pot resoldre des de la previsió d’una major quantitat de capital. Sanchez recorda que CESPA havia arribat a tenir 99 treballadors, que ara en té 74 -estabilitzats després que el nou equip de govern aconseguís, només arribar, salvar la situació de prop d’una desena de persones despatxades de facto- i que les noves condicions que es pactaran a la tardor poden suposar l’acomiadament d’entre 15 i 20. Lluís Marcé diu que el 2011 ja es va salvar in extremis d’una protesta, però enguany assumeix que la vaga pot produïr-se, i que s’ha previst un pla B que demanarà la implicació dels ciutadans per a minimitzar-ne les conseqüències. Vet aquí, doncs, la prèvia del que pot esdevenir un fet consumat de difícil solució. Una càrrega de profunditat per a qualsevol governant. El regidor assegura que, a diferència del que succeí el 2007, quan Jordi Baijet intercedí per aplicar un augment del 60% en les nòmines -que aturà d’arrel una aturada cantada, no sense conseqüències pels comptes municipals- ara l’Ajuntament no pensa intervenir en el que considera, en cas de produïr-se, un problema entre l’empresa i els seus treballadors, que la concessionària podria afeblir afinant el balanç de despeses en altres conceptes abans d’anar a parar directament al capítol de personal. En qualsevol cas, la situació permet donar una nova volta de cargol al delicat tema de les externalitzacions de serveis públics. Li servirà d’excusa a l’Ajuntament argumentar que és un problema intern de CESPA si les bosses d’escombraries arriben a omplir els carrers? Caldrà passar per aquest tràngol –com han passat d’altres municipis- abans no s’arribi a una solució? Davant d’una previsió tan preocupant, ambdúes parts tenen l’obligació de prendre mesures per a prevenir el que avui és un risc bastant evident davant de les declaracions escoltades? Es podran prendre mesures si no hi ha més diners a la caixa? L’escenari no ho posa fàcil. Llevat d’actituds militants d’esforçats veïns i comerciants que deixen el seu tram de carrer com una patena, constato que molts sitgetans creuen que el poble està brut, o molt brut, i s’enfaden perquè no veuen reflectits al carrer els 140€ de la nova taxa d’escombraries. L’estiu, i la xacra de l’incivisme que ens ronda a tota hora, ha posat el servei contra les cordes, i, per si no n’hi hagués prou, tot allò que cau sobre el dissortat paviment gris Quintana queda allí enganxat de per vida… Una merda vaja, i em disculpo. He vist Sitges més net en el passat, i també confesso haver-lo vist abans igual de brut que ara. Fou més net durant bona part de la legislatura 2003-2007, quan s’abocà el carro gros per assolir una promesa electoral que l’aleshores alcalde tenia entre cella i cella. Després el balanç ha anat fluctuant fins a arribar a la situació actual, condicionada per totes bandes. Ara, al repte de tenir net el poble s’hi afegeix el d’aturar un probable conflicte que tots voldriem que no es produís.

Enmig d’aquesta preocupació, Lluís Marcé deixa, com qui no vol la cosa, un titular cridaner que, si no erro a l’hora d’interpretar-lo, contradiu l’explicació que es va donar en el seu dia. Els diners del fons de contingència encara existeixen. No s’han gastat. El fons només s’està utilitzant com a fiança, i quan se signi el nou contracte amb Cespa tornarà a estar disponible en la seva totalitat. “El fons de contingència no es tocarà (…) jo tinc partida… No puc dir-te res més en aquests moments… ja he enraonat massa, no em toca parlar-ho a mi, no sóc el regidor d’hisenda…” . Intueixo, en conseqüència, una segona part no exposada en el ple. Ha servit el fons de contingència només per a avalar la despesa de la municipalització de les platges per aquesta temporada, i no per a pagar-la com es defensà? Apunto la pregunta a la llista de temes pendents, i acabo amb una reflexió a partir de les dades facilitades pel PSC. Els sis primers mesos del govern Forns han costat, entre nòmines i dietes, 244.384,4 euros, 25.799,9 més del que costaren els sis darrers del govern Baijet. A la contundent claredat de les dades cal contraposar-hi l’habilitat dels responsables de la comparativa, que, com era previsible, només han volgut pelar la pell externa de la ceba. D’haver volgut aprofundir afegint al còmput global el llistat de retribucions de tots aquells càrrecs directius professionals que havien de salvar l’Ajuntament, i que varen ser contractats a preu de multinacional, la balança hagués quedat ancorada en un dels seus plats, sense poder-la moure. Sigui com sigui, la setmana ha portat notícies que afectaran directament a les retribucions dels càrrecs electes, que deuen haver passat un calfred amb la proposta de la reducció del 30% que –respirin- podria aplicar-se a les properes municipals. I sí, a Mariano Rajoy també se li pot dir un “No diguis mai, mai” sense aplaudir-lo sota cap concepte. En el seu menú també hi ha gripaus, i el nostre….vostès ja m’entenen. Aviat a la classe política li caldrà un acte de contrició col.lectiu.