Eco de Sitges, 30 de Juliol
Buenas noches señor Forns
Dijous, 21 de Juliol. 20:30h.
Sona la fanfàrria i el cronòmetre marca el compte enrere.... Cinc, quatre, tres, dos... la càmera s’acosta.... s’il.lumina el plató, i una timbrada veu en off anuncia : el Telediario de Intereconomia, con Pilar Garcia de la Granja, Eduardo Garcia Serrano y Jorge Javier Esparza. I allí estan. Ella flanquejada per ells, arrenca amb una salutació del tipus, posem per cas, señoras y señores, muy buenas noches, esto está fatal pero Zapatero no se marcha.. El d’Intereconomia no és un telenotícies com els altres. No diu el que diuen els altres, potser perquè també diu el que els altres no diuen. És un telenotícies obertament i explícita militant, punta de llança -amb programes com Dando caña, El gato al agua o Más se perdió en Cuba- d’una televisió orgullosa de ser de derechas, i que cada Diumenge transmet la missa des del Valle de los caídos. No no. No cal que ningú s’exclami. La ideologia, d’un costat o d’un altre, i expressada de manera més subtil, subliminal o abraonada, amb intenció propagandística o sense, o amb objectius finals o sense, pot formar part dels mitjans de comunicació com a obra humana i negoci que són. I el cas que ens ocupa no és, ni vol ser, una excepció, encara que, sovint, calgui un digestiu potent quan la desqualificació s’apodera del discurs dels tertulians i dóna exemples colpidors com aquells guarra, puerca i zorra repugnante que Garcia Serrano, periodista cultivat de prosòdia barroca, dedicà a la consellera Geli i dels quals l’endemà se’n penedí amb resignació cristiana. El cas és que, de manera habitual, a l’informatiu del vespre d’Intereconomia -on no hi surt el desèrtic, faraònic i ruinós aeroport de Castelló, que per això hi ha La Sexta que el treu més sovint- dedica un espai a aquells ajuntaments –en especial als no governats pel PSOE- que viuen amb l’aigua al coll. Certament, la secció, titulada Tu Ayuntamiento en quiebra, té munició per eternitzar-se tal i com estan les coses. En aquest context, era previsible, doncs, que una setmana després d’aquella roda de premsa de Jordi Mas que acabà convertida en un titular cridaner arreu de l’estat, la cadena del toro truqués a la casa gran per a parlar amb l’alcalde.
Probablement, hagués preferit que la primera intervenció pública televisiva arreu de l’estat de Miquel Forns s’hagués produït en un altre canal, però la vida és així, i un càrrec públic pot buscar mil i una justificacions per a evitar l’encàrrec, però no pot negar perpètuament la petició de la premsa, tot i que, en aquest cas, el fet d’acceptar la invitació pugui suposar, col.lateralment, la millor excusa per a la causa que persegueix qui el convida. És l’hora de la veritat i l’alcalde apareix circumspecte. Amb una expressió al rostre que sembla delatar un pensament íntim del tipus a veure com acabarà tot això. Superat el moment inicial de confusió sobre el pacte que ha dut Forns al càrrec –pero usted es de CiU no?- durant quatre minuts els periodistes l’inquireixen sobre la situació econòmica –oiga, pero han saqueado Sitges?- i la possible demanda de responsabilitats als anteriors administradors. L’alcalde contesta amb mesura i no va més enllà de les argumentacions exposades els darrers dies. L’entrevista finalitza amb una exhortació al turisme com a cataplasma dels nostres mals, amb una cordial invitació a que l’audiència visiti la vila, i amb un que tenga suerte señor Forns. Això mateix. Buenas noches y buena suerte que diria Clooney. En queda de tot plegat una sensació rara, perquè la previsible circumstància ha deixat una mínima escletxa per a l’optimisme o la confiança en les paraules de l’alcalde. Sitges pot haver donat una imatge de realisme victimista, esplèndida per a l’estratègia comunicativa d’Intereconomia, però qui sap si tant rendibilitzable des del punt de vista dels interessos del municipi a l’hora de captar inversions externes que poden espantar-se.
Dilluns, 25 de Juliol. Vespre.
A Convergència i Unió li comencen a pesar les promeses electorals, i al PSC li pesa l’ombra d’un passat recent, la ressaca del qual arrossegarà durant força temps. Els primers perquè han hagut d’empassar-se la convicció que la situació econòmica de l’Ajuntament podia redreçar-se sense tocar massa la pressió fiscal, i els segons perquè, desarmats argumentalment per la contundència de les xifres del deute, i enutjats pel fet d’haver d’assumir que poden convertir-se -almenys en els primers mesos- en l’ase dels cops d’aquesta legislatura, es veuen obligats a apostar per unes cartes molt marcades per l’herència de la pròpia gestió. Així, és lògic que els regidors del grup municipal socialista s’agafin als mals del present –retallades a la sanitat pública- o a l’oferta de col.laboració amb el govern per a redreçar els comptes, com a base d’una oposició que, de moment, no pot agafar-se a massa coses edificants que no siguin el fair play convivencial, si no vol que l’adversari respongui amb un reguitzell de greuges. En canvi, la CUP juga en la divisió del nouvingut amb ganes de fer coses i de posicionar-se, sense haver de patir per a justificar decisions pretèrites. Òscar Ortiz sonà sòlid en les seves intervencions, i marxà a casa amb el trumfo d’haver aconseguit que la moció impulsada pel seu partit, sobre el retorn de Sitges a la plataforma pro vegueria Penedès, fos aprovada. Dilluns passat, CiU va haver d’arriar una de les banderes pre-electorals a cop de circumstància, obligada per una solució que ha emprat un joc de paraules per a explicar que s’implanta una taxa i no es toca l’IBI, quan, de fet, la taxa s’afegeix a un IBI que, almenys en el meu rebut d’enguany, importa la mateixa quantitat, si fa no fa, que la de l’any passat quan duia la taxa d’escombraries incorporada. O sia que, de facto, és probable que al Setembre paguem el mateix IBI que pagavem, però hi afegirem a posteriori un rebut d’escombraries de 140€, que s’assegura que disminuirà, o fins i tot s’anul.larà segons va respondre Lluís Marcé a Òscar Ortiz, si la futura revisió cadastral –de la qual Sitges no se n’escaparà tard o d’hora- dispara la quota de la contribució. Veurem…
El cas és que l’Ajuntament necessita diners, per si algú ho dubtava, i, amb exempcions, compensacions o bonificacions socials incloses, ha buscat el mal menor, o la sortida directa inevitable en l’aplicació d’una taxa que el portaveu del PP, Jorge Carretero, va intentar vendre com una col.laboració dels ciutadans davant la crítica situació de les arques de la casa gran, que ara intentarà pagar les factures pendents de quantitat propera als 1500€. Jordi Mas esmentà que Fecsa ha estat a punt de tallar la llum a les dependències municipals –es deuen més de 200.000€- i Marcé reblà el clau amb la xifra actualitzada del deute a Cespa: 9.060.000€ i 518.000€ d’interessos. Per a glaçar la sang de qualsevol. Vist així, encara gràcies que netegin. El regidor de via pública reconeix que Sitges està fet una porqueria. En plena dialèctica comptable, s’estrenà Pau Pérez de Acha, una bona persona segons Carretero, com ho deuen ser tots afegeix servidor de vostès. I a l’edil novell el traí alguna cosa, perquè potser no volia dir el que va dir, però, conegudes aquestes dades demencials, la literalitat de la seva declaració dirigint-se a Marcé va fer mal a l’ànima: “Si la neteja a data d’avui té deficiències, home, serà cosa seva, no serà cosa dels que ja no estan”. Traducció en llenguatge planer i simplista: Et deixo el gec, i que salga el sol por Antequera. Per fortuna, hi va haver rectificació ràpida.
