Eco de Sitges, 26 de Febrer
Petites grans coses
Jordi Baijet ha estat escollit per aclamació candidat a l'alcaldia, i Andreu Bosch ho ha estat per unanimitat. Lluís Marcé ha passat la ITV dels seixanta -i, per tant, tornarà a repetir d’alcaldable, per enèsima vegada- i aquesta setmana la CUP també ha escollit el seu cap de llista... Si sí, la CUP ja té cap de llista i no se li coneixen vincles amb Hollywood. És aquell que vostès pensen, del qui tothom parlava feia dies, però que la formació no presentarà públicament fins el 13 de Març, en data propera a la que també contempla Convergència i Unió per a que Miquel Forns aparegui acompanyat del pom de dalt de la llista de la federació. Deixant de banda si alguna opció més s'afegeix a la corrúa de candidatures per a les properes municipals, queda pendent conéixer la confirmació de Jorge Carretero com a candidat del Partit Popular, i si al Sitges Grup Independent la decisió està entre Ignasi Garrigó, Vinyet Lluís, o algú altre. No hi ha pressa, el món continuarà donant voltes.
Divendres, 18 de Febrer
Mentrestant, el divendres es desperta amb un titular i se'n filtra un altre, que hores després es farà pública. L'Atlàntida no tornarà a obrir com a discoteca afirma l'edició del Diari de Vilanova, amb unes declaracions del regidor Armand Paco, que, d'alguna manera, confirmen les hipòtesis que apuntava la passada tardor Gerard Gasset, un estudiant de dret a punt d'acabar la carrera que s'interpelava sobre la idoneïtat de la concessió de la llicència d'usos atorgada a l'equipament, tenint en compte un marc normatiu que la questionava per totes bandes. Hi poden afegir la sentència que ha obligat la propietat a enderrocar la superficie construïda que envaïa zona de titularitat pública marítim-terrestre, i algunes infraccions urbanístiques ja denunciades en el seu dia arran de les cridaneres obres de reforma del 2010, i els quedarà un panorama difícil de reconduir, després de molta anys d'incerteses que sempre acabaven resoltes cada inici de temporada. Ara, tot apunta a que la propietat haurà de plantejar-se la viabilitat de, per exemple, un restaurant o una botiga d'enoturisme. Finalitzaria, així, la història d'una icona de les nits sitgetanes, sobretot en els seus inicis.
Per altra banda, el fiscal d'urbanisme de Barcelona ha arxivat la denúncia de la plataforma dels museus. Amb franquesa no ho esperava, si faig cas a la documentació existent sobre el particular, que no semblava susceptible de massa interpretacions dubtoses, tot i que tinc la sensació que el fiscal s’enreda. Sigui com sigui, i per a resumir-ho, el fiscal considera que, malgrat tots els malgrats, el projecte no suposa una desaparició o alteració rellevant d'elements protegits del patrimoni arquitectònic, històric o artístic de Sitges (sic). Bona notícia, doncs, pels partidaris de la proposta d’Hernández Cros –on segueixo militant- i un gerro d’aigua freda pels detractors, que obriran ara la via del contenciós administratiu. Enmig del procés, però, ha aparegut un nou informe prou interessant de constatar. És el que va redactar l’assessoria jurídica de la Generalitat per encàrrec de l’ex-conseller Tresserras, qui ho demanà per a contestar a tres questions molt concretes que la secció local de CiU plantejà a inicis del mes de Març del 2010, i que tenien relació amb el moll de l’ós del conflicte. El cas és que els especialistes tampoc no es varen mullar massa en l’assumpte, i el document cavalca entre la dualitat palesada en paràgrafs on, per un costat, es manifesta que en la mesura que el projecte va ser aprovat (...) cal suposar que s’adequa a la llei i que la seva execució és respectuosa amb la protecció del patrimoni mentre que, unes línies enllà, s’afirma que si efectivament fos cert que el projecte va més enllà del manteniment dels immobles, desvirtua la naturalesa del conjunt (...) i canvia la visualització històrica del poble de Sitges, el projecte podria entrar en contradicció amb l’esmentat en l’article i jurisprudencia anteriors. Total, el mes de Març passat, s’aconsellà al conseller de cultura que calia assegurar-se bé que el projecte que es vol subvencionar s’ajusti plenament a la legalitat, previ a la signatura del conveni. El conveni pel qual la Generalitat es comprometia econòmicament amb la reforma s’havia de signar una setmana abans de les eleccions al parlament, i va acabar signant-se el 23 de Desembre. Les obres, com és obvi, segueixen endavant.
Dilluns, 21 de Febrer
A les portes de Carnaval, hi ha un munt de notícies importants que han tingut, i tenen relació amb la veritable capacitat dels sitgetans de fer coses que valen molt la pena. No m’agradaria deixar-me ningú, començant pels administradors del Vinyet, ficats en una edificant aventura que ha d’aconseguir restaurar l’orgue del santuari, a cop de donatiu solidari. Segueixo. Entre moltes facetes artístiques, la periodista Lídia Gazquez -autora d’excel.lents reportatges al Què fem? de La Vanguardia i al programa La Malla tendències de la xarxa de televisions locals- il.lustra admirablement les argumentacions d’Eduard Punset i els seus convidats a Redes. Amb envejable seguretat davant dels fogons, Valen Mongay va saber conciliar, al cuines de TV3, els nous camins de la gastronomia, amb el respecte a la tradició i a la singularitat dels productes de casa. Dilluns que ve es presenta l’escumós de malvasia Monembàssia, i Slow food, amb la col.laboració de Caja de Navarra, ha editat unes boniques postals impreses en paper reciclat de considerable gramatge, on es reprodueixen, un per un, els diferents productes elaborats amb la varietat genuïna del raïm de la nostra malvasia. Rita Marzoa, directora del programa Solidaris a Catalunya Ràdio, ha rebut el reconeixement de l’institut de drets humans de Catalunya, per la seva labor de difusió d’una realitat social que no acostuma a sovintejar als mitjans. L’Alba Gràcia presenta un elaboradíssim treball en format de llibre sobre la presència de la dona a les festes tradicionals... Què més volem ? La llista –incompleta- seguirà i la secció serà feliç de continuar-la.
I Carnaval no se n’escapa. Aquella tendència que s’inicià al Prado fa cinc anys, avui és imparable. Les festes nocturnes pensades per i per a els joves són un veritable èxit. Dimecres el Cap de la Vila bullia per aconseguir entrades per a les nits Retiristes al Janio’s i el fenómen és extrapolable. Per cert, la secció felicita a l’autor o autora de la magnífica imatge gràfica del Prado per el Carnaval d’enguany, desenvolupada en diferents versions i amb un aire d’escut d’equip esportiu d’universitat americana molt ben trobat. L’Agrupació s’ha atrevit amb un cartell valent, agosarat, potser de factura perfectible, però amb aquella picant transgressió necessària i benvinguda. Markatú presentarà dijous gras Obatalà é energia (tremoleu al.lèrgics a les batucades que la colla vol posar en marxa una escola de samba) i, quinze anys després, Sitges Carnaval torna reversionada. Amb permís del mestre Janio, Jaume Miku Berbegal ha agafat el clàssic himne de tantes nits de ballaruga, i ha reconvertit la seva estètica musical, propera als tradicionals panachés, en quelcom que es dirigeix sense contemplacions al moll de l’ós del públic jove d’avui. Un Sitges Carnaval deconstruït, que batega compulsivament i repetitiva i només insinua la tornada. N’hi ha prou per a situar-lo amb coherència dins del repertori més canyero de la rúa. Amigues i amics, this is house.
