dijous, 15 d’abril de 2010

Crònica local
Eco de Sitges, 17 d'Abril



Bilderberg?





Dijous, 8 d’Abril. Migdia. Hotel Subur Marítim.

Costa de Barcelona, mar, Modernisme i Penedès. Vet aquí la marca, el paraigües publicitari que vol donar resposta a un repte inabastable i contradictori per naturalesa, com és el de promocionar la globalitat tot intentant conciliar la singularitat. Una quimera en la seva gènesi, bastida, en conseqüència, a partir d'uns fonaments indefinibles. Un propòsit impossible que, malgrat tot, algú creu que pot posar-se en marxa sense que es perdi algun llençol en aquesta bugada col.lectiva, endegada per la delegació de turisme de la Diputació de Barcelona, amb l'aprovació dels consorcis de turisme del Garraf, el Baix Llobregat i l'Alt Penedès, territoris als quals va dedicada aquesta campanya que vindria a substituir a la inutilitzada Costa de Garraf. En una jornada organitzada per l'ADEG, Josep Chias, reconegut professional de màrqueting que ha rebut l'encàrrec de crear-la, desenvolupà un argumentari més defensable en alguns casos que en d'altres, i gens en aquells en els que exposà la tesi que Sitges no ha tingut una imatge turística personalitzada, quan, possiblement, de tots els municipis que s'han aplegat en aquesta iniciativa és, de llarg, el que pot vantar-se d'una història turística exportada al darrere, des que era Estación de Invierno, fins als pòsters de Catalunya amb el mirador de Maricel, editats durant els primers anys de la Generalitat recuperada, o alguna que altra foto ministerial del passeig de la Ribera.... per no parlar de les de gran format de producció pròpia. Tornant a l'assumpte, i assumint el repte i l'evidència que al final en sortiria quelcom conseqüència d'un acord de mínims, l'eslògan, que barreja conceptes amb territoris, sembla fet exprès per a que d'un cop de tisora en quedi, només, allò que, des d'un punt de vista global, serà el veritable i únic reclam: Costa de Barcelona. La resta poden considerar-lo un gran serrell que pot ficar-se o treure, i que penja de la cortina metropolitana, com tantes d'altres coses de la nostra quotidianeïtat. Sigui com sigui, es considera que qualsevol acció propagandística és millor que res, i, probablement, es tingui raó. El convençut de debò és el senyor Chias, fins al punt que promet tornar l'import dels seus honoraris si d'aquí deu anys la marca turística no ha fet encaix.... El 2020, si ho recordo i encara tinc salut, ganes d'escriure i l'Eco segueix existint, intentaré parlar-ne. De moment, envejo i admiro la Costa Brava que, des de fa més de cent anys, manté ferma i esplèndida de salut la gràfica descripció que el periodista Ferran Agulló deixà per a la posteritat a les pàgines de La veu de Catalunya. Breu, sonora, explícita... magnífica. Hom es pregunta, de debò, si ens cal ser partíceps d'invents d'aquesta mena, que, en major o menor grau, dissolen la projecció de Sitges a l'exterior, enmig d'una indigesta escudella barrejada on, al final, qui de debò en surt guanyant és.... la centralitat barcelonina.


Dissabte, 10 d’Abril. Matí.

Truquen. I agraeixo la trucada que m'avisa: Saps alguna cosa de la reunió de Bilderberg al Dolce? Internet en va ple…. Ignorant de tantes coses, inclosa aquesta, li pregunto al meu interlocutor què és això de Bilderberg. M'ho explica per sobre i, a cop de Wikipèdia, ho acabo d’arrodonir, d’aquella manera. En síntesi, es tracta d'un influent club que aplega les elits empresarials, polítiques, econòmiques i dels mitjans de comunicació, que es reuneix anualment per a parlar de tot allò que poden arribar a parlar els qui mouen els fils darrere les bambalines del nostre teatre del món. Oficialment, ningú no ha confirmat res. Oficiosament, durant la setmana de Corpus, Sitges pot ser la seu d’aquesta trobada que, malgrat el rebombori general, preten, en essència, ser discreta en la forma, perquè el que mana de debò sempre sap mesurar els gestos i les paraules, i està per veure si tot aquest rum rum pot influir o no en una hipotètica decisió final que ens afecti. Vaja, que de seguir així qui sap si se’n desdiuen. En qualsevol cas, era previsible que, paral.lelament a la notícia de l'arribada a l'estat dels Bilderberg (el darrer cop que es reuniren a Espanya fou fa 21 anys al balneari de La Toja) s’hagi despertat la part contrària, que és present amb força a les xarxes socials. Una passejada ràpida per diferents webs resulta prou esclaridora. Llegeixo al diari Público: Sitges espera al “club de los poderosos” (...) La noticia ha provocado la reacción de grupos antiglobalización que se oponen a los encuentros por entender que este foro privado toma decisiones que determinan de forma transparente la política y la economia internacionales. Llegeixo la capçalera d’un grup a Facebook: Contra la reunión Bilderberg en Sitges 2010. Subratllant la imatge d'un globus terraqui sostingut a la manera d'una marioneta, l'enunciat és, de nou, explícit: Grupo donde se uniran en apoyo las personas que tengan algo que decir sobre esta reunión (...) Habrá que ir a Sitges no os equivoqueis. Este grupo no es sólo para hablar, tiene una meta. Y se llevará a cabo, tanto si somos 100 como si somos 50.000. Ja en són prop de 600. I, inevitablement, també poden llegir-se als fòrums els recorrents comentaris que intenten ser sornaguers aprofitant el tòpic: ¿Qué hayan elegido precisamente Sitges significa que van a estudiar como dar p-- c---- más eficientemente a los ciudadanos de a pie? Sospechoso....muy sospechoso. Encantadora opinió, plena de sensibilitat….


Diumenge, 11 d’Abril.

Quatre plaques per un petit carreró. Encarades en parella a l'inici i al final del passadís per excel.lència -on l'aire sempre troba una sortida, i els turistes, i no tan turistes, s'hi aturen sempre a la recerca d'una foto pintoresca- qualsevol pot sorprendre's per aquesta singular combinació. Acabades de posar, a una banda un model de rajola rústec, rectangular, de peça sencera de color ós, on, al costat de la silueta de l'estatua de la llibertat, pot llegir-se en majúscules el lema utrillenc 5 AV..DA AVENUE. A l'altra, el conegut plafó oficial de rajoles del nostre nomenclàtor, on hi consta Corraló de la rectoria. M'apunten que l'autor de la primera és un venerable sitgetà. M'apunten que la segona respon a la denominació recomanada per la comissió de toponimia. Agafin la que els vingui de gust, tot i que serà millor que l'exemple no s'extengui, sota pena de desempolsegar denominacions populars pretèrites a cada cantonada...


Dimarts, 13 d’Abril.

El presenta des del coneixement, la modèstia i la il.lusió, perquè sap el terreny que trepitja, i el context on s’encaixa el producte. David Martínez, jove i acreditat someller del restaurant El Velero, acaba de treure al mercat el primer vi de La caseta de fusta, l'aventura empresarial que comparteix amb el seu pare Florencio, i que s'ha iniciat amb aquest blanc jove el.laborat totalment amb xarel.lo provinent d'una vinya vella, visible des de la carretera de Ribes, i que neix sense cap altra pretensió que la d'acompanyar amb facilitat àpats lleugers i estiuencs que vulguin un vi delicat i aromàtic. Els especialistes l'han rebut amb bones paraules, i els impulsors volen continuar amb un blanc envellit en bóta, un rosat i, en el futur, un negre.