dijous, 20 de març de 2014

Sant Pere canta a Sitges


Un apunt quaresmal. Una analogia entre la realitat i la seva paròdia a peu de carrer que no puc evitar exposar. Paradoxes de la vida, a Ribes un regidor és protagonista informatiu per prohibir la presència dels ex-legionaris a la processó de Setmana Santa de Les Roquetes, i a Sitges és un altre regidor, qui sap si futur alcaldable, el qui s'hi disfressa per la rua de Carnaval. I el cert és que el seu grup, malgrat que semblés de permís -o fora de servei directament- es diria tret d'una caserna. Vaja, que Juan de Orduña l'hagués pogut contractar per acompanyar Alfredo Mayo en algun d'aquells clàssics d'efervescència franquista. Un impacte nostàlgic. Passo pàgina. Per mor de cridar l’atenció m’ha sortit un titular amb un punt de demagògia. El punt el té perquè, s’agafi per on es vulgui, la reflexió que segueix no contempla un pla B. No hi ha cap alternativa a l’encant únic i indiscutible que té la Ribera, i, en conseqüència, no hi ha res que, hores d'ara, superi el potencial de negoci a l'hora de fer-hi el que sigui. És el paradigma del que Sitges ha venut sempre i no li ha fallat mai. D'aquí que no ens hagi d’estranyar que quan els colors esclaten, el sol comença a apretar, i els primers banyistes valents s’acosten a les onades, la nostra façana marítima entri en un veritable procés de transformació, on l’ocupació de l’espai públic requerida pels diferents esdeveniments que s’hi programen altera la imatge tradicional de la postal de tota la vida, tornant a obrir el petit debat sobre on son els límits de l’explotació econòmica de la mateixa en uns moments de crisi que acostumen a justificar-ho gairebé tot.

A Ribes, un regidor prohibeix els ex-legionaris. A Sitges, un altre s'hi disfressa. És la vida.

Passat Carnaval s’ha produït d’una forma encadenada, o coincident, el desembarc d’un seguit d’activitats. Hem tingut la xurreria als peus del Greco. Massa als peus, probablement, tenint en compte l’embalum de la caravana. S’han instal.lat els tres envelats tancats que ja han permès la celebració de la fira Boda Events –que ha vingut acompanyada per la trobada de minis clàssics a la Fragata- i que aquesta setmana acolliran l’esperat festival de Patchwork. Pel darrers dies de març, coincidint amb el 56è ral.li de cotxes d’època, tindrà lloc la fira de manualitats Scrap+ i l’abril començarà amb la dels artistes sitgetans i de la comarca. Al costat del Club de Mar continua situat el mercadillo hippie traslladat des de la Torreta, mentre no han deixat de proliferar els venedors de polseres i collarets arreu, per no parlar de l’imparable top manta o de tots aquells i aquelles que malden per guanyar-se la vida a peu de barana de platja amb alguna habilitat musical, malabar o de qualsevol mena, o dels que no poden fer res més que demanar, utilitzant la picaresca del murri, o l'agressivitat verbal. Finalment, i en una iniciativa sense precedents –o almenys servidor no els recorda- l’esplanada de l’ermita de Sant Sebastià s’ha convertit en l’aparcament dissuasori amb les vistes més excepcionals de Catalunya, arran de l’arribada d’un seguit de periodistes especialitzats en el mon del motor, que han pogut gaudir i analitzar les prestacions al volant de 40 Porsche Macan en una de les rutes de promoció que la prestigiosa marca ha preparat amb sortida des de Barcelona. La vila bull immersa, doncs, en una voràgine imparable centrada en aquest quilòmetre de costa cobejat i pretès pels organitzadors de qualsevol sarau amb una mínima projecció mediàtica.

No hi ha alternativa al magnetisme de la Ribera. O almenys cap de tan captivadora.

En aquest context, poden estar ben segurs que bona part de Catalunya enveja  Sitges. Si ja érem envejats abans de la crisi -i m’agafo a aquelles paraules de l’exdirector general de turisme Xavier Civit, quan en el sopar de l’agremiat del 2003 digué que “molts voldríem plorar amb els vostres ulls”- avui encara conservem, malgrat l’ensulsiada general viscuda arreu, l’etiqueta de poble-on-val-la-pena-venir-perquè-sempre-passen-coses. I m’agafo a la frase feta davant dels inevitables i en alguns casos justificats recels que desperta aquesta pressió continuada, i no sempre ordenada i controlada, sobre els nostres espais públics. Sense discussió possible, l’entorn del passeig de la Ribera ha estat, és i serà un dels grans actius de l’economia local. Fins on el podem esprémer sense malmetre’n l’essència?. És difícil trobar la justa mesura però està clar que, en algunes ocasions, s’estan vorejant els límits funcionals de l’espai afavorint una massificació que en pot devaluar l’encant. A qui no li agradin les andròmines dels tres envelats poques solucions se li poden donar. Imma Farreró, directora del festival de Patchwork, pel qual no apostava ningú en els inicis i ara tothom espera amb candeletes, confessa que l’escenari privilegiat on es desenvolupa el certamen i la seva proximitat al rovell de l’ou del poble han estat claus per a superar a d’altres de semblants que han nascut arreu. Durant aquest cap de setmana s’esperen entre 15 i 20.000 visitants dels cívics i dels que gasten. Amb tot, ja fa anys que sobre la taula de Sitges plana la proposta de construir un recinte firal on es puguin aplegar iniciatives d’aquest tipus, que generen un impacte popular molt superior a la de qualsevol congrés especialitzat que pugui celebrar-se en els hotels de referència. Però la realitat és molt tossuda. Per tant, a l’únic a que podem recórrer és al retorn econòmic que deu suposar tot plegat per al municipi i al valor afegit que rau en alguna d'aquestes propostes. El repte no serà altre que saber separar el gra de la palla.