dijous, 25 de novembre de 2010

Crònica local
Eco de Sitges, 27 de novembre


Conveniència


Conversa.

Entre els inversors hi ha Vertix?

Sí, si. Lògic, perquè és un dels promotors de tota aquesta Plana Est, i, a més, un dels terrenys que ara ja són nostres era un dels terrenys que Vertix havia de donar per obligació. Quan nosaltres vam demanar -en una reunió fa dos anys al parlament de Catalunya, amb els consellers Castells i Nadal i els promotors d'aquell sòl- que ens l'anticipéssin el més ràpid possible, Vertix i el senyor Felip Massot estaven allà.

En temps pretèrit havieu estat molt contundents amb Vertix i Felip Massot...

Oi tant, oi tant.... Bé, era el pla general que es volia fer, i en el qual Vertix hi estava implicat perquè era el seu negoci fer cases. (...) També és cert que vàrem aprovar el pla general en l'últim moment, gràcies a que Vertix va entendre que el poble de Sitges volia això, i punt. S'acabava la història, no n'hi havia una altra. A partir d'aquí, la relació ha estat bastant raonable, dins dels àmbits i negocis que cadascú ha de defensar. Però, en aquest moment, Vertix, que no està fent cap tipus de promoció, i té els seus terrenys allà, crec que s'interessa per aquest tipus d'activitat... que hi hagi una universitat.

L'enemic ara és amic?

No. No és enemic ni amic, és aliat. Amics no, aliats (...) Hi ha algú que es pensa que estem especulant. La especulació ha acabat (...) El món ha canviat tant que en aquest moment no es pot especular amb el sòl (...) El sòl no té quasi cap valor, i el sector immobiliari -que està en una crisi profundíssima, fins i tot Vertix- el que està buscant són projectes no per especular, sinó per a fer un tipus d'activitat de construcció. Construir una universitat genera dos anys de feina, i en aquests moments s'està creient -com ja creia jo abans de la crisi- que els projectes són allò important i no el terreny.

Us plantejo: Si jo estic acostumat a posar 1000 i que me'n surtin 5000 al cap de dues setmanes, estaré disposat -així, de cop i volta- a invertir en un projecte que, si me'ls dona, em donarà beneficis a llarg termini?

Sí, i molt pocs beneficis.... Aquest projecte....

Estaré disposat a tornar-me mig filàntrop de cop?

No, filàntrop no. És questió de: o guanyes un 30%, o guanyes un 7 o un 8% (...) Aquest és un projecte d'una inversió important, i d'uns beneficis a llarg termini, anticíclics, de crisi, d'un 7 o un 8%, que és quelcom raonable, perquè el que viviem no era raonable.

Així s'expressava l'alcalde el darrer dimarts, 23 de Novembre. Inevitablement, la memòria em situa... que els diré.... a gairebé una dècada enrere. Amb permís de Lluís Marcé -que mai no va deixar de recordar, des de la vehemència desbocada, una dramàtica reunió que féu tremolar les pedres de la masia de Can Milà- Felip Massot, l'home de Vertix, era il pericolo numero uno del PSC local, quan la polèmica pel creixement demogràfic i urbanístic de la vila encenia consciències, omplia carrers de vilatans emprenyats, i generava enervades controvèrsies polítiques. No s'equivocava Fraga quan digué que la política fa extranys companys de llit. Què ha passat doncs? Bàsicament serviria per a explicar-ho l'aforisme popular que es refereix a que la vida dóna moltes voltes. Arrieros somos y en el camino nos encontraremos. Avui, Baijet, que reconeix que va amb peus de plom, malgrat que expliqui el projecte Qualia com aquell nen que no pot evitar parlar del seu nou tren elèctric, no vol malpensar, o no vol malpensar tant com poden malpensar d'altres arran de les experiències viscudes, i prefereix prioritzar els aspectes més agraïts del tracte, abans de plantejar-se el que pot succeir si van maldades. Ja saben, allò que Qualia ha unit que no ho separin les circumstàncies. És la lícita lògica de l'entusiasme, que acostuma a moure les primeres passes de qualsevol cosa, que neix amb vocació ambiciosa. Aquesta empenta inicial ha obligat a resituar obligacions dins de l'equip de govern. Rafel Roig, que vivia relativament tranquil a festes, alliberarà Carmen Prat de les responsabilitats d'hisenda, mentre ella afegeix Qualia a la seva llista d'obligacions, per a que l'alcalde pugui posar una mica d'ordre a les petites grans coses quotidianes -que mouen la vida a peu de carrer, i estimulen el vot a les urnes- encapçalant l’àrea d’espai urbà. I m'insinuen que encara hi ha algun que altre projecte per a descobrir. Ssssssssssh.... callo. Per cert, si han vist paletes al Patronat, han vingut per apedaçar-lo una mica. L'Ajuntament s'ha esquerdat la gola de tant reclamar-li a la Generalitat que en faci un mínim manteniment, perquè ella n’és la propietària des que la història del bingo acabà com el rosari de l’aurora. No serà en debades refrescar la memòria. En diem el Patronat, però, de fet, només en queda la capella, perquè l'edifici contigu, aquell que fou escenari de tants bons moments per a generacions de sitgetans, i on s'hi encabia el cau, l'elenc artístic, la coral, el cinema-teatre o el bar, s'enderrocà per mor de.... deixem-ho córrer. Fa dos anys, la Generalitat li venia a l’Ajuntament la capella, tal com està, per un milió i mig d’euros, en una mostra evident que, pels de fora, Sitges segueix essent una sucursal de la banca Rotschild. Il.lusos.

No s'equivoquen els que insinuen que, amb el pas del temps, la imatge de l'equip de govern cavalca damunt del tàndem Prat-Baijet, per raons bastant òbvies. La nit de dimarts també varen ser presents a la taula d'autoritats, acompanyant al director general de turisme, Joan Carles Vilalta, durant la celebració del tradicional sopar de l'agremiat a l'hotel Calípolis, on al bon menú i al bon servei s'hi afegí la megafonia de tercera, per no dir de quarta, del saló Mirablau. Pel que sigui, els parlaments, que donaren la benvinguda a la nova i rejovenida junta del tast, obviaren una de les grans preocupacions del sector, molest perquè l’assumpte de les places de pàrquing i, sobretot, dels nous criteris d’accessibilitat a la postal no han ajudat, precisament, a administrar les conseqüències de la crisi de la millor forma possible. Hi ha gent molt indignada per això, i per les obres que sempre van més lentes del que es voldria. Els restauradors, sense embuts, continuen pensant que els clients defugen les dificultats, i que aparcar a Sitges val un ull de la cara, si hom ve de visita un Diumenge sencer, per a posar un exemple habitual. Malgrat tot, amb les xifres sobre el faristol, Joan Anton Matas féu un balanç positiu. Aquest any ha anat una mica millor que l’anterior, entre altres coses perquè difícilment podia anar pitjor, però el 2011 s’iniciarà amb un conflicte previsible. La nova legislació que impedirà fumar en locals públics, obligarà als clients dels establiments d’oci nocturn a sortir al carrer, pel que és molt probable que la convivència veinal es torni a posar a prova, sense que cap de les dues parts en tingui la culpa directa de minar-la. Ben aviat en serem testimonis.