dijous, 18 de novembre de 2010

Crònica local
Eco de Sitges, 20 de Novembre


Flors i violes


“Aquest alcalde m'ha encarregat un teatre.. No un teatre.. Un espai polivalent per a fer teatre, per a fer moltes coses... I... si surt.. ‘estupendu’... I si no.. ja ho hauré fet.”


Francesc Fontanals

12 Novembre


Dijous, 11 de Novembre

No tinc gens clar que la façana d’aquest edifici respecti la distancia a la vorera que mantenen la resta de cases... El professional gairebé m’ho assegura i em demana que vagi a veure-ho. Hi vaig, però jo no se interpretar més enllà d’allò que amaga la tanca, tot i que per damunt d’ella la vertical de l’estructura sembla confirmar els recels de qui m’ho explica. Els parlo del Nou Veracruz, a l’Avinguda Sofia. El que està destinat a ser un equipament de categoria, i de generosa alçada, comença a definir la seva fesomia. L’únic que puc constatar, i no és pas cap descobriment, és que l’edifici es farà bastant més present i visible dins l’entorn que l’antic hotel. Per la resta, caldrà esperar a que la faldilla metàl.lica s’aixequi… Millor m’ho posa, sens dubte, el veí que em demana que passi pel carrer Sant Pere. Abans m’adverteix de l’impacte i de la necessitat que m’ho prengui amb conya. I Així ho faig. Un establiment de restauració ha decidit redecorar la façana amb la imatge d’unes llampants i esponeroses flames que emergeixen de terra, i que no desentonarien gens dins del popular quadre de les calderes d’en Pere Botero, amb uns quants garranyics-garranyacs de fons. Si l’objectiu dels propietaris era cridar l’atenció, la iniciativa mereix una matrícula d’honor, perquè resulta impossible passar per davant i no girar el cap. Si el catàleg de bones pràctiques permet aquestes llicències en el nostre paisatge urbà, ja són figues d’un altre paner.


Divendres, 12 de Novembre. Vespre

Convidat per l’Ateneu, el periodista Xavier Bosch arriba a Sitges per a presentar el diari, o mitjà de comunicació multiplataforma, Ara. Els padrins, i alhora accionistes, són un grapat de personalitats destacades de l’àmbit de la comunicació en català, que aposten amb fermesa i convicció per un producte que es vol neutral i amb valor afegit, i a la vegada rigorós, i a la vegada valent, i a la vegada independent, i a la vegada proper, i a la vegada immediat, i a la vegada crític i reflexiu, i a la vegada tot allò que se li pot demanar a un mitjà de comunicació quan és l’hora de presentar-lo i vendre’l en públic. L’aposta és ambiciosa, i combina l’experiència d’alguns articulistes de referència –ja coneguts d’altres mitjans- amb l’empenta d’una molt jove plantilla, que s’enfrontarà a un panorama especialment complicat. Tres exemples només: Primer: El paper va de baixa seguint una tendència imparable, i la transició al món web encara es mou en els números vermells. Segon: Les noves tecnologies han aconseguit acostumar-nos al desinterès pels textos massa llargs, i a que la nostra demanda d’informació cavalqui, molt sovint, a cop de titular breu. Tercer: En l’atribolat mapa de la premsa en català, si, finalment, La Vanguardia s’incorpora a l’aventura de publicar en la nostra llengua, de nou el negoci tornarà a trontollar, perquè està per veure si s’incorporaran nous lectors al mateix ritme que s’afegeix oferta periodística…. Mentrestant, perquè serà que tinc la sensació que Ara neix de l’Avui desmantellat. Bona sort, en qualsevol cas, perquè l’empresa té molt mèrit.


Divendres, 12 de Novembre. Nit

XIIIa edició de la Nit de Premis Sitges. Platea justeta, poques alegries en la posada en escena, i uns quants comentaris sobre la idoneïtat dels texans del presentador, atesa la categoria de l’esdeveniment. Des de l’oficialitat ja s’ha trobat la mida dels discursos, que acostumen a barrejar un polsim de felicitació als premiats, amb el recorrent apunt a la vitalitat cultural de la vila, per acabar amb alguna cirereta informativa a l’entorn dels projectes municipals de futur. A veure si serà més fàcil fer un teatre de bell nou que no rehabilitar els que tenim?. Els veterans recorden la vàlua de Francesc Fontanals, resident a Madrid de fa temps. Servidor es remet a la seva participació en el marc dels actes commemoratius del 50è aniversari de l’escola de grallers, i, sobretot, si la memòria no em falla, a un reportatge que la revista Soninter, una publicació ja extingida especialitzada en música i so, dedicà a la infraestructura tècnica que es posà en marxa al teatre Alcalá-Palace de Madrid, arran de l’estrena –quinze dies abans de morir Franco- de la impactant versió espanyola de Jesucristo Superstar, protagonitzada per Camilo Sesto, Ángela Carrasco i Teddy Bautista. En la il.luminació del memorable espectacle, que utilitzà la tecnologia més sofisticada de l’època, Fontanals hi va tenir un paper clau. 35 anys després, el guanyador d’un dels premis especials de l’Ajuntament –ex aequo amb el merescudíssim guardó al cinquantenari de l’escola Barrachina- equiparà Baijet -a qui va conéixer una nit de castelldefocs gràcies a l’intercessió d’Abdón Vidal- amb l’alcalde Barrabeig, per mor de la sacsejada catàrquica a la qual ha sotmès la vila. Baijet, que no s’esperava aquesta ensabonada històrica, deixà anar alguna cosa sobre el nou espai que li ha encarregat a Fontanals, i que s’emmarcarà –tu diràs- en la globalitat del projecte Qualia.


La família Mirabent Magrans ha vist reconegut amb el premi Trinitat Catasús l'esforç per a bastir del no res un dels concursos de música de referència. Per arribar aquí han travessat el desert vàries vegades. Encara desconeguda per a molts, Cèlia Sánchez Mústich, ploma d'or d'enguany, és gran en la paraula i menuda i discreta en la presència. No sempre és fàcil fer-se entendre a través de la poesia, i l'autora mai no ha deixat d'aconseguir-ho. Finalment, cal considerar les aportacions dels joves. Jesús Coines ha guanyat un dels Carbonell i Gener, i Rafel Ferrer el premi Folklore de Sitges, per una aproximació a l'atzarosa i rocambolesca història del ball de cavallets, a través d’alguns testimonis que ho varen viure. Mal que sigui per atrevir-se a ficar el nas en el que, fins avui, ha estat la darrera gran polèmica festamajorenca, ja paga la pena premiar l'esforç.


Dimarts, 16 de Novembre

Tres grans coses. L’anunci de la marató de TV3 emociona. És, pel missatge i per la realització, una petita obra d’art. I el video de presentació de la candidatura dels castells per a que la Unesco valorés concedir-los la qualificació de Patrimoni cultural i immaterial de la humanitat, -molt ben editat pel sitgetà Martín Elena, i amb imatges de la Jove de Sitges enmig de grans moments de la història castellera– tampoc no deixa indiferent. Hi afegeixo els dos esplèndits articles que Santi Terraza ha publicat a les pàgines de Vivir de La Vanguardia, on s’exposa l'evolució del fet casteller, la defensa dels seus edificants valors humans i, amb l’ajut d’uns infogràfics molt ben trobats, s’explica amb meridiana claredat les parts d'un castell per aquells que, com un servidor, encara necessiten comptar els pisos per a fer números. Els castellers estan feliços. I, amb ells, diria que tothom.