Eco de Sitges, 13 de Febrer
Carnaval (I de II)
“De todos los sitios que podía elegir para venir a vivir, he elegido Sitges porque pienso que es la ciudad más bonita del mundo.”
Fernando Guillén, en la entrega del Trinitat Catasús.
Dimecres, 10 de Febrer.
Què, ja tens l'anorak a punt? A molta distància del significat i la trascendència emocional que poden tenir, per exemple, les americanes verdes retiristes o la camisa de Festa Major d'en Trino -peça de roba que per dret propi juga en una altra divisió- vet aquí la pregunta que haig de contestar aquests dies de forma bastant recorrent i entre somriures. Com cada any des-de-fa-no-se-pas-quan, i qui sap si fins el 2011 per allò del retorn a baix a mar, tot tancant una etapa, aquest inefable anorak mediàtic i d'estilisme caduc proper al fardo tornarà a sortir per dues vegades, si res no ho impedeix, mentre pel Cap de la vila passa el Carnaval de la crisi. Crisi? quina crisi? Diumenge passat, en un eloquent reportatge del 30 minuts de TV3, es podia veure a l'alcaldessa de Roda de Berà tot intentant convéncer per telèfon a un, cal suposar, responsable de colla carnavalera, de la necessitat d’haver d’espavilar-se amb 500 euros per a fer la carrossa, atesa la defenestrada situació econòmica del municipi, que fins fa quatre dies era capaç de comprar parereres d’acer inoxidable a 150 euros la peça, i de les quals avui només en queden els suports. Està clar que sempre hi ha un pitjor. O encara tenim sort, i aquí la subvenció per carrossa no ha minvat, com han minvat tantes altres coses, o cada terra fa sa guerra i en la guerra sitgetana, almenys enguany, els diners no han estat en el punt de mira del debat públic carnavaler, monopolitzat pels temes de sempre.
Divendres, 5 de Febrer. 20h. Retiro.
Un condensat de Carnestoltes en el petit espai del cafè de l’art de la Palla, va aconseguir reunir a bona part dels qui han encarnat el paper durant les darreres tres dècades, en una vetllada molt emotiva i entretinguda, on no hi mancà el record als absents. Dels arribos de Paperets al trajo que vestí Jordi Milán des d’aquella memorable grúa cubanera, fins al de l’àliga-pollastre de l’Edu Cosialls, tot passant pel recull fotogràfic de rigor, l’exposició d’alguns dels textos –llegits o no- que inspiraren predicots o testaments, o la presència de molts elements definitoris per a resseguir la memòria dels records, la mostra, organitzada amb eficàcia per la periodista Laura Gómez, a partir de la valuosa aportació de les colles i els particulars, s’inaugurà amb el complement projectat d’un muntatge de vídeo commemoratiu, realitzat per Josep Maria Alegre i Carola Fernández. Com d’habitud en les jornades prèvies a l’inici de la festa, entre conversa i conversa es deixà anar alguna hipòtesi sobre la identitat que s’amaga sota el personatge del 2010. I la majoria coincidiren: és probable que es tracti d’un portant, i no del Sant Crist precisament. També m’ensenyaren les proves que demostren que un dels llits de la cursa de dissabte no deixarà indiferent a les ànimes beates.
Dissabte, 6 de Febrer. 19:30h. Palau del Rei Moro.
Benvinguts el debat del Carnaval-per-amor-a-l’art. Aquell que encara es mou en el marc eufemístic de la militància en la competència, a través d'expressions del tipus: l'altre personatge-l'altra entitat. Des de l’Eco, Nacho Rubí ha deixat un titular que plana sobre la convocatòria organitzada per l’Ateneu i l’Agrupació de Balls Populars. Acostumada a baralles dialèctiques de major contundència -d’aquelles èpoques en les quals les coques de llardons no apareixien, la carn es cremava, i els protagonistes eren a punt de tocar-se la cara- Mònica Gallardo conduí una taula rodona que es deixà conduir, i que només s’alterà una mica quan aparegué l’assumpte de la presència de la reina al Retiro, motiu d’una questió de puntdonor que qui sap si es dissoldrà d’aquí una generació, i quan les converses s’acostaren al sempre delicat punt dels efectes de l’alcohol i les seves conseqüències. La informació dels cossos de seguretat referida als casos de comes etílics, o al llindar dels mateixos, comptabilitzats en menors durant tota la setmana de Carnaval de l’any passat, i la reflexió sobre la responsabilitat dels pares davant d’aquesta realitat, també inevitablement present, centraren els minuts finals de la discussió. Per la resta, des del públic s'abordà de nou el pas de les rúes pel Cap de la Vila, i els populars tres minuts de coreografia, o del-que-sigui, i, en aquesta ocasió, no es va arribar a donar la discutida d'antany sobre la dicotomia fardo-ploma, sàtira-lluiment. En definitiva, hem donat tantes voltes al capdell carnavaler que, amb tota probabilitat, hores d’ara, potser s’ha arribat al veritable sostre de les possibilitats que permet la celebració, tal i com es desenvolupa i ha evolucionat fins avui. Ni els carrers es faran més amples, ni la rúa enxiquirà de tamany ni d’ambició, ni desapareixeran les tanques, ni les multituds de matinada es convertiran al civisme militant, ni el muntatge de la immensa maquinaria que permet que tot marxi amb un mínim de garanties serà més econòmic, ni les restriccions de trànsit viari i de vianants seran més laxes, ni els riscos, per bé que mesurats, deixaran de ser riscos amb els quals caldrà conviure mentre la gran majoria es diverteix, perquè els pros i els contres de la festa estan establerts amb fermesa de fa temps. Ni el Carnaval podrà arribar a agradar a qui no li agradi, ni arribarà a desagradar a qui el visqui amb devoció gairebé mariana. Ni els que pateixen i s'emprenyen deixaran de fer-ho, ni els que es diverteixen tampoc. És així, i tot plegat respon a una festa que suposa la culminació d'un munt d'esforços individuals i col.lectius, que posen a prova les sensibilitats davant crítiques i canvis. Sortim del palau del rei moro satisfets d’haver-hi anat, però amb la sensació que, com els venerables ases que arrossegaven les pedres dels molins, estem donant voltes al mateix cercle sense sortir-ne.
Dilluns, 8 de Febrer. 21:30h. Sala d'actes del Retiro.
Diu que un li pregunta a un altre: Qui és aquell que acompanya en Pausas? I l'altre contesta: l'alcalde. La meteòrica carrera social del senyor rector ha arribat a la familiar trobada que celebra el dia internacional del xató, i que, per questions d'aforament i, sobretot, de logística, s'ha traslladat del Janio’s al Retiro. Cap dels canvis afectà a la qualitat del tradicional menú, preparat amb exquisida cura per les mestresses i mestres habituals, que hagueren de servir prop de 120 comensals que sortiren tan satisfets i agraïts com sempre.
Bon Carnaval a tots, i, en especial, als que tenen la principal responsabilitat en els personatges. Ens retrobem quan l’anorak dormi, de nou, tot esperant l’any vinent. L’últim?
