dijous, 11 de desembre de 2014



Pal i pastanaga


Dilluns, 24 de novembre
El llibre es deixa sentir. I no només en el l'aspecte físic. Un gruixut quadrat de 366 pàgines profusament il·lustrat que explica, cercant totes les connexions possibles amb els referents estilístics del pintor, la vida, l'obra i la petjada d'un dels pares de l'escola Luminista, al costat, entre d'altres, del també gracienc de naixença Joan Roig i Soler, l'autor d'aquella petita joia -a punt de descobrir-se dalt de tot de Maricel- on es representa un tren de vapor arribant a l'estació de la vila. Isabel Coll acaba de publicar Arcadi Mas i Fontdevila: el pintor poeta. En la portada, un detall de El pastor, quadre del 1901, gairebé quinze anys posterior a la popularíssima Processó de Corpus, que l'autora ha escollit pel que té d'exemplificador del sentit final de l'obra de l'artista: captar la llum a través de la pinzellada en una mena d'impressionisme sitgetà que res té a envejar a l'escola francesa. D'aquí que el volum esdevingui un veritable descobriment per als qui, com un servidor, poca cosa havíem llegit de Mas i Fontdevila més enllà de l'escrita per la pròpia Isabel Coll, Antoni Sella i Roland Sierra en aquell esplèndid catàleg de la memorable exposició sobre el Luminisme que es programà al Miramar l'any 2002. En paral·lel al mestre que dominava totes les tècniques, i que trobà la inspiració en els paisatges i els costums de Catalunya i Itàlia, l'autora posa un especial èmfasi en el vessant humà del personatge. El pare de família que avantposà la vida pròpia a l'artística sense equivocar-se en l'elecció. El marit que morí un 31 de gener del 1934, deu dies després que la seva esposa, la Laieta, amb qui es casà el 1883. Editat per El centaure groc, Arcadi Mas i Fontdevila: el pintor poeta és l'estudi biogràfic i crític d'un gran pintor, que, a més, també fou una gran persona. Un excel·lent regal per aquestes festes.

Més enllà de "La processó de Corpus", Isabel Coll ens descobreix un altre Mas i Fontdevila.

Dissabte, 29 de novembre
El mar pica de valent el mur de la Torreta i travessa sense esforç els límits de la barana del passeig renovat. Un espectacle tardoral impressionant que amaga la incertesa de saber si, un cop acomiadat el temporal de llevant quedarà prou platja de Sant Sebastià com per a no generar una nova frustració entre els que ja consideraven que havia minvat enormement els darrers anys. Han passat quatre mesos des que la draga Josefa Pérez actuà d'urgència a les platges del municipi en una operació que ja s'intuïa conjuntural malgrat que, de no haver-se fet, probablement ara en lamentaríem les conseqüències per a tots els negocis i famílies que depenen de les platges per a viure. La natura ens recorda cada any que Sitges té una assignatura pendent de resoldre, i qui sap si també un debat sobre els límits de l'explotació turística del nostre litoral. Sota un cel plomós i espurnejant, Francesc Sillué descobrí la seva placa a la plaça dels artistes, minuts abans d'inaugurar exposició al primer pis del Miramar. Una gairebé antològica segons confessa ell mateix, a la qual no hi ha pogut portar algunes peces que aprecia. En qualsevol cas, el visitant té cinquanta set obres per a resseguir la evolució d'un pintor que vesteix els paisatges urbans d'una atmosfera màgica, on els espais es defineixen de manera subtil, apuntada a través d'un perfecte domini de la composició i de la llum. Des dels clàssics aparadors anglesos fins als ocres intensos de les façanes dels palaus venecians, o les places de Paris o Barcelona, hom té la sensació de viatjar per un mon de bellesa eterna.

La proposta de baixar l'IBI és una gran notícia. La rebaixa insòlita del coeficient permet malpensar.

Dijous, 4 de desembre
En roda de premsa, l'alcalde, acompanyat de Jordi Mas, Vinyet Lluís i Lluís Marcé, anuncia un titular dels de lletres de motlle. La proposta del govern de rebaixar el coeficient de l'IBI per al 2015 fins al 0,83%, 10 centèsimes per sota del 0,93% previst en el debat inicial de les ordenances fiscals, i 15 centèsimes per sota del 0,98% que és el que s'ha aplicat durant l'any que deixem enrere. Estem, doncs, davant d'una gran i bona notícia que permet pensar no només en el fet, sinó també en les possibles, probables, veritables o hipotètiques raons que poden justificar aquesta mesura que depassa qualsevol previsió i que, d'aprovar-se definitivament, suposaria una rebaixa mitjana del 5,5% en l'import de gairebé 26.000 rebuts dels 29.000 que es despatxen a Sitges. El cas és que després que el PSC, el PP, la CUP, NeCAT (ara MES),  l'Entesa per Sitges, la plataforma per uns impostos i serveis justos o el Gremi d'Hostaleria, hagin reiterat una demanda gairebé crònica durant la segona part de l'actual legislatura, Forns els ha respost amb un cop d'autoritat que justifica a partir dels bons resultats del tancament del balanç de caixa del 2013, de la capacitat de la casa gran de compensar la minva del prop d'un milió d'euros en ingressos derivats dels rebuts més baixos a través de la gestió d'altres partides, i, òbviament, de la necessitat d'aprovar definitivament els comptes per l'any que ve des del consens. Sigui com sigui -i deixant de banda el crèdit que se li vulgui donar a les explicacions de l'alcalde- el joc polític té un manual d'estratègia intemporal que suggereix, en la mesura del possible, que si cal apujar impostos es faci a l'inici dels mandats, i que es deixi pel final la possibilitat d'abaixar-los. L'ésser humà és desmemoriat per naturalesa quan es tracta de somatitzar els mals moments, si al final n'arriben de bons. Quelcom d'això hi deu haver quan superat el pal de la contribució amb ferides que encara es curen, sis mesos abans d'eleccions s'ofereixi la pastanaga per a compensar-lo.