dijous, 11 de setembre de 2014



Apadrina un ambulatori. Una farmàcia. Una teula.


Dimarts, 2 de setembre
No és el primer cop que parlo amb Ramon Benazet. Després de un llarg període de bonança per al sector, atiat en part per la inefable picaresca quotidiana que va permetre que molts omplissin innecessàriament la seva farmaciola utilitzant la cartilla dels pares o la dels avis, avui la vida és una altra i el negoci de les farmàcies penja d’un fil, per moltes raons que no venen al cas o no son les fonamentals en el tema que ens ocupa, per bé que hi afegeixen un condicionant als nombrosos del dia a dia. El proper mes d’octubre es compliran tres anys des que Sitges va perdre el servei farmacèutic de guàrdia a les nits. Desconec si molts de vostès ho hauran notat, o fins i tot si, vist el context actual, han pogut assumir amb estoïcisme i sense massa enuig la situació perquè no han patit cap entrebanc de salut a hores intempestives.

El dia que torni el servei nocturn a l’ambulatori, tornaran a obrir les farmàcies de guàrdia.

Sigui com sigui, l’octubre del 2011 ja va quedar en un segon pla del debat el que, amb la llei a la ma, era i és l’origen del problema: el tancament de l’ambulatori a la nit portava implícit la no obligatorietat de mantenir les farmàcies obertes de matinada, en una circumstància que segueix afectant per igual tant als usuaris de la sanitat pública com als de les mútues, els qui, malgrat puguin tenir el metge a casa, es troben amb el mateix problema a l’hora d’anar a buscar el medicament de la recepta. D’aquí que quan aquest debat torna, Benazet s’expressi amb una claredat meridiana a l’hora de reflexionar sobre les responsabilitats de cadascú davant d’una mancança bastant difícil de justificar, per a no dir injustificable, en una destinació turística de referència, o considerada com a tal. “Hi ha un tema aquí Sitges que penso que l’Ajuntament no ha gestionat prou bé, que és el de l’assistència mèdico-farmacèutica. Una població turística no pot deixar de tenir un servei d’urgències mèdic nocturn. És a dir, un metge d’urgències a l’ambulatori”. La conversa deriva vers un exemple molt quotidià, que val per grans i per petits. “M’invento un cas: a les onze de la nit et cremes tocant l’olla i et fas mal de veritat. On aniràs? Aniràs als Camils perquè no tens metge d’urgències. El camí normal seria passar pel teu ambulatori, on el metge valoraria de quin grau és aquesta cremada, i, segons la gravetat, et derivaria a Sant Camil. Però si la cremada no fos important et curaria i, probablement, et prescriuria quelcom per anar-ho a buscar en aquell moment, o l’endemà si no fos urgent. Aquest és el circuit natural. El problema és que no tenim aquest servei. I jo he parlat amb algun representant de l’Ajuntament i els he comentat directament que el que s’ha d’aconseguir és que Sitges torni a tenir un servei mèdic a les nits. Aleshores, a les farmàcies no ens haureu de demanar res, perquè automàticament haurem d’estar de torn. Però el que s’ha d’aconseguir és el servei mèdic (…) i la regidora em contestà: bé, ja ho mirarem. I així es va acabar. Parlo de fa uns sis o vuit mesos. Se que aquest mes d’agost s’ha tornat a bellugar el tema, però jo no sé si s’estan fent aquests passos. El que si sé és que el senyor alcalde vol parlar un dia amb el representant dels farmacèutics per a veure com es pot resoldre la qüestió, però la resposta ja te la dic d’antuvi”. O sia, que no es tracta de demanar que obrin les farmàcies, sinó que la Generalitat torni a obrir el CAP de Sitges a la nit. La norma farà la resta, sense necessitat de grans negociacions. Així de simple, i de difícil pel que sembla. Li pregunto a Benazet per la resposta de l’alcalde en un dels darrers plens municipals, on es referí a que la situació resta encallada perquè les farmàcies no volen obrir, i és mostra contundent: “No. No volen no (…) Si algú pren mal a Sitges a la nit, no podem acudir a un metge. Hem d’anar a Sant Camil. Fa cinc anys podíem acudir a un metge. A l’ambulatori. (…) No hem de perdre de vista que la farmàcia de nit és un servei d’urgència que precisa de recepta mèdica, i, si m’apures, la normativa parla d’una recepta expedida la mateixa nit. No és un súper obert les 24 hores.” I així segueixen les coses. Serà cert que no hi ha manera de contractar un metge per l’ambulatori de Sitges, tot i que Sitges és Sitges? És això? Si és això, acabaré pensant que estàvem més ben atesos en època dels Serramalera, Anton, Celis, Lorente, o Ortí....

S’agafen dos carrusels dels de tota la vida, s'encadenen, i surt un Buffet Musical.

Dissabte, 6. Nit
Amigues i amics, visca la bona voluntat, visca la bona gent, visca Sant Sebastià i l’ermita, les teules, els bons desitjos i les iniciatives destinades al benefici de la comunitat. Durant el cap de setmana s'ha materialitzat un esforç col·lectiu que ha merescut l'èxit indiscutible del públic delerós de passar una bona estona, i, a la vegada, de satisfer la curiositat de veure la presentació a l'escenari dels protagonistes d'un extensíssim repartiment, amb algunes mostres brillants de creativitat i ofici. Qualsevol opinió sobre el Buffet Musical ha de prioritzar, doncs, el mèrit d'haver aconseguit el que s'ha aconseguit, sota la direcció d'Esteve Ferré i el concurs d'un equip tècnic i artístic entregat més enllà del llindar de l'esgotament. Dit això, en essència la superproducció té molt de dejà vu. Els habituals del Carnaval del Prado sabran de què parlo. Pels vinguts de bell nou a la vetllada els diré que vaig tenir la sensació de veure dos Carrusels en línia. Com si hagués entrat en una càpsula del temps on conviuen eternament Antonio Molina amb la Carrà i Marisol amb la Sardà. A mi em varen sobrar tres quarts d'horeta ben bons, però poden estar ben segurs que Sant Sebastià deu estar feliç.