Eco de Sitges, 14 de desembre
El pou vedre, la bassa rodona, i l'oportunitat política
"Si la mayoria de
ciudadanos piensa que es lo que hay que hacer, y cambiar el nombre de la plaza
(de España), pues lo cambiamos. Todo en esta vida es cambiable, y pienso que
hay que ser flexibles, reflejando el deseo del ciudadano, que para eso tiene a
las instituciones, y son las instituciones las que tienen que hacer lo que el
ciudadano quiere, y eso se hace dentro de un entorno y un contexto democrático
con las mayorias."
Ferran
Ignasi Llombart (sense xarxa), 13 de desembre.
Dimarts, 11 de desembre
He retrobat la frase amb la qual m'enfilaren la història del nostre
particular elefant blanc. Morando, això
del Reference només pot acabar de dues maneres. Malament, o molt malament. Per
a resumir-ho a grans trets, ho haviem deixat el 26 d'octubre, quan la
magistrada del jutjat mercantil número 1 de Barcelona havia de decidir entre
dues peticions: Primera, la del suplicatori del senyor Galán, administrador
concursal de Sitges Reference, en el qual es demanava la suspensió de les
facultats de la societat sobre la gestió del seu patrimoni, per entendre
que el desenvolupament del concurs de creditors no podia continuar degut a que
la triple condició de l’alcalde -com a representant institucional, i a la vegada
president dels consells d’administració del propi Reference i
de Sitges Model XXI- era incompatible amb la defensa dels interessos
de tots els organismes que representa, perquè qualsevol decisió que prengués en
perjudicaria algun. I segona: les alegacions que presentà la part pública de la
societat, que es defensà tot admetent la complexitat de la situació, però considerant
que l’activitat de la mateixa no estava paralitzada, i que la possibilitat que
el regidor d’hisenda pogués signar els documents que requereixen a la
institució el pagament de deutes, eliminaria l’argumentació d’incompatibilitat
exposada per l’administrador concursal. Finalment, el passat 27 de novembre, la
jutgessa decidí acceptar els raonaments de l'administrador i disposar la suspensió
de les facultats d'administració i disposició del seu patrimoni del consell
d'administració de la societat Sitges Reference, propietària de l'edifici del
mateix nom. La magistrada entén que l'argumentació de l'administrador
concursal, compartida per Altiare -el soci de Sitges Model XXI, en el fons
l'Ajuntament, en aquesta aventura- està fonamentada, i que, en l'actual context
de coses, Miquel Forns no pot compatibilitzar la múltiple defensa d'interessos
contraposats: el de president del consell d'administració d'una empresa a quí
la institució que presideix li deu un disbarat de diners. D'aquí que, si no
prospera el recurs a la decisió judicial presentat per la pròpia societat, el
senyor Galán esdevindrà el màxim responsable del futur de Sitges Reference i de
tots els seus àmbits d'actuació. En conseqüència, les decisions pel que fa
referència a la liquidació de deutes poden precipitar-se sense contemplacions.
I si es precipiten, i l'expedient de lesivitat del contracte de lloguer –molt
aturat sinó caducat hores d’ara segons m’apunten- no ho impedeix, la caixa
comuna pot patir un sotrac considerable. Val la pena recordar que, fins al 18
de setembre, data del darrer informe de l'administrador, l’Ajuntament devia, i
deu, a la societat Sitges Reference 771.058€ en concepte de lloguer dels espais
destinats a oficines municipals. Tot plegat sense afegir-hi els quatre
procediments judicials pendents de sentència, als quals vaig referir-me en el
seu moment, i que no repetiré per a no cansar-los.
Dimecres, 12 de desembre
Ja em veig de nou l'alcalde a Intereconomia
però no per a parlar del deute precisament. En la proposta del canvi de
denominació de l’actual plaça d’Espanya i carrer Espanya, propiciada per la
moció de la CUP aprovada pel ple municipal del passat 29 d’octubre, hi ha, no
cal ni dir-ho, una intencionalitat ideològica. Seria d’il.lusos i mesells no
pensar-ho, com seria d’ignorants questionar els raonaments sobre els quals es
fonamenta el veredicte de la comissió de toponímia sobre el particular, més enllà
de fílies, fòbies, empaties diverses i oportunitat política, o oportunisme
polític si volen. Vet aquí el moll de l’ós d’una jugada que pot posar a l’equip
de govern en un atzucac, pel fet que és evident l’existència d’un posicionament
previ del PP sobre l’assumpte que ara caldrà resoldre. I no és fàcil en el
context que vivim. Abans de seguir, em permeto reproduïr un paràgraf de
l’article La toponímia de Sitges, entre
la semàntica i les anècdotes, escrit per Ignasi Mª Muntaner i publicat per
l’Institut d’Estudis Catalans, on l’especialista explica, amb claredat
meridiana, l’origen del topònim de l’actual plaça d’Espanya:
Un topònim sitgetà, antic en el
temps i arcaic en la forma, que tothom feia servir a Sitges fins al primer
quart del segle xx, és el del pou Vedre. Que jo sàpiga, tret que hagi originat
també el nom de l’illot eivissenc des Vedrà —un topònim d’etimologia incerta—,
aquest arcaisme de vedre només s’ha conservat als Països Catalans a Sitges i a
Morvedre, nom tradicional de Sagunt. Fora dels Països Catalans el podem trobar
a Pontevedra. Vedre procedeix de vetere, adjectiu que en llatí vulgar va ser
arraconat per la forma,més afectuosa, de vetulu, ‘vellet’, de la qual ve el
nostre adjectiu vell (DECLC, ix, p. 85, l. 30b). Vedre significa, doncs,
‘vell’, i en el cas de Sitges és el nom d’un pou que hi havia a la banda oest
del poble i que era considerat el seu pou vell. Fins i tot, en alguns casos, a
la documentació se l’anomena així, en català, el «pou Vell» (Voz (8 abril
1894), p. 2). En contraposició amb aquest pou, l’altre pou important, el de la
banda de llevant, era el pou Nou, al qual s’arribava pel carrer de l’Aigua,10,
nom de significat obvi. El pou Vedre era a l’actual plaça d’Espanya, gairebé
exactament a sota de la font que s’hi ha posat no fa gaires anys. Lamentablement,
aquesta relíquia filològica, de caràcter gairebé únic, tan digna de ser
conservada, s’ha perdut i només la recorden algunes poques persones velles: el
29 de juny de 1911, a petició d’un veí, la plaça del Pou Vedre es va convertir en
plaça d’Espanya (Eco (2 juliol 1911), p. 3; Baluard (9 juliol 1911), p. 3), nom
que, a més, duplicava el d’un carrer que hi ha al costat. Diversos intents de fer
que la plaça torni a dir-se del Pou Vedre no han tingut èxit.
Tres quarts del mateix va passar, segons explica Muntaner, en el cas del
carrer Espanya, antigament denominat de la bassa rodona -pel fet que menava
vers la desembocadura de la riera a l’entorn del pont Doménech- fins que prosperà
la proposta d’un veí de rebatejar-lo. És cert, el mon continuarà donant voltes,
i ni la crisi ni l’atur, ni les retallades deixaran d’existir d’un dia per
altre, sigui quina sigui la decisió final sobre aquest assumpte, que ha de
tornar al ple municipal per a ser votat, després de copsar i incorporar –no em
facin dir com ni de quina manera- l’opinió dels veïns de la zona, tal i com
s’explicità en la mateixa moció que s’aprovà fa dos mesos. Amb bon criteri, la
comissió es desmarca de la polèmica i creu que l'important és que la vila pugui
obrir un periode de revisió que permeti conciliar el nomenclàtor amb uns
criteris històrics que no sempre s'han tingut en compte. En paral.lel, hi ha
una problemàtica afegida que té relació amb el petit/gran enrenou que el canvi pot provocar en escriptures, contractes,
i documents legals. També es demana un cop de cap de l'administració per a
facilitar les coses. Malgrat tot, a Sitges s'han variat molts números de carrer
i, pel cas, les conseqüències han estat o son, si fa no fa, les mateixes.
Finalment, queda l'eterna pregunta. Valia la pena encetar aquest debat? Vostès
mateixos.