dijous, 12 de març de 2009

Eco de Sitges
Crònica local 14 de Març


Entretemps


Divendres, 6 de Març

Gairebé per sorpresa, el Ministeri ha mogut fitxa, encarregant, per 580.000 euros –IVA inclòs- el Contrato de Consultoría y Asistencia para la redacción del Estudio de la Integración urbana del ferrocarril a su paso por el término municipal de Sitges (sic). Des que l’endemà del Sant Jordi del 2008, la ministra Magdalena Álvarez i l’alcalde, en companyia dels representants de l'Adif i la Generalitat, signéssin el protocol de col.laboració, amb l’objectiu de començar a posar en marxa l’enorme maquinària administrativa-burocràtica que ha de possibilitar quelcom que, hores d’ara, és indefinible en el temps, hem assistit al desenvolupament d’un altre projecte, impulsat per l'administració catalana, que, de concretar-se, suposaria quelcom no menys important, com és la connexió intercomarcal entre el Penedès i el Garraf a través del tren, sense deixar de banda el vincle amb Barcelona. Es tracta del no menys popular pla de la linia orbital, aquell que, aprofitant part de la infraestructura de l'actual traçat de Renfe, i sense ser incompatible amb ella, incorporaria un ramal, a l’alçada de l’Aquàtic, que, travessant el nostre nucli urbà per l'esquena, i soterrat en alguns trams, arribaria a Ribes, els Camils, les Roquetes, Vilanova i Vilafranca. Es resoldria, així, un deute històric del transport públic amb una part molt important del territori penedesenc. O sia que si no voliem propostes, aquí en tenim dues que poden complementar-se. Armand Paco té raó quan diu que l’Estat no renunciarà a la linia de la costa. De fet, tampoc no li ha calgut fer gran cosa per a mantenir-la, tenint en compte que hagués pogut parar un pelet més de cura vers els usuaris, tractant-se d’un dels trajectes de major rendibilitat de tota la xarxa espanyola. És igual, no cal fer-se mala sang, i es preferible mirar endavant. En el millor dels casos, la suma de tots els números d’aquest enorme sudoku enginyeril-institucional pot donar com a resultat que el municipi arribi a comptar amb una xarxa de transport públic per tren envejable, i incorporada a l’entorn urbà sense traumes. Sobre el paper les obres més importants del segle, les que obriran molts debats sobre el futur model de vila, semblen possibles, però queda l’escull, qui sap si insalvable, de la seva viabilitat econòmica. Ho veurem?


Dissabte, 7 de Març

Matemàticament, el Club Patí Sitges ha deixat enrere el somni de l'hoquei lliga, mentre pensa en el dineral en desplaçaments que valdrà el retorn a la Primera Nacional. Amb molt d'interès he seguit les diferents intervencions públiques de les persones vinculades als destins de l'entitat durant la temporada que és a les acaballes. Per a ells, pels mateixos que sempre podran dir que aconseguiren una fita històrica que no els treurà mai ningú, aquesta ha estat una etapa on en ben poques ocasions han pogut assaborir la satisfacció de trobar-se a la màxima categoria de l'hoquei estatal. En paral.lel al decencís, s'han formulat moltes preguntes sobre la capacitat del club per assumir un esforç d'aquesta magnitud, o el suport del poble i les institucions en la causa... A la dura experiència del Patí, de la qual no en dubto que se'n treuran un munt de lliçons, poden afegir-hi un reguitzell de circumstàncies que estan afectant a d'altres entitats del món de l'esport. Hores d'ara, la Unió Esportiva Sitges continua cercant recursos per a pagar les nòmines dels jugadors, i d'altres veus es mostren molt preocupades per la delicada -delicadíssima- situació econòmica del Club Natació.... La crisi pot obrir, si no ho està fent hores d'ara, un intens periode de reflexió, que pot arribar a questionar el model de gestió vigent fins avui, sobretot pel que fa referència a les entitats que es mouen en l'àmbit de les categories inferiors. A la vegada, de ben segur es redefinirà el paper de les corporacions locals en el finançament de les mateixes, o en el seu rescat si les coses es posen crítiques. Mentre els membres del Rugby Club Sitges poden defensar, amb orgull, una exitosa filosofia esportiva basada en l'absolut amateurisme, que encara s'ha de veure recompensada per unes instal.lacions a l'alçada dels èxits esportius que es repeteixen any rere any, d'altres, moguts per les inèrcies de cada casa i de cada disciplina, es veuen obligats a plantejar les temporades a base d'elevats pressupostos si de debò volen competir amb un mínim de garanties. I en el rerafons, una evidència punyent, a partir dels testimonis de més d'un: Manquen infraestructures per a satisfer les necessitats de tants practicants d'esport i, paradoxalment, semblen sobrar graderies, perquè l'assistència de públic s'acosta, massa sovint, al qualificatiu de testimonial.


Dilluns, 9 de Març. Matí

En la praxis, que no en el sentiment, el ral.li s'aproparia a la celebració ideal. No embruta en excès, comença i acaba amb precisió mil.limètrica, genera cues als establiments de restauració, és l'escenari perfecte per a les pretensions dels mitjans de comunicació gràfics i televisius... La festa que es presenta farcida de roba de la nova temporada, perquè porta el bon temps sota el braç, acostuma a ésser familiar, cívica -tot i que la gent ben vestida amb els seus gossets també trepitgen la gespa sense compassió- i, fins a cert punt, avorridament ordenada, però indubtablement atractiva. Amb entusiasta verb emfàtic, i locuacitat imparable, Salvador Mora, un dels impulsors de la feliç idea de revitalització de l'autòdrom, explicà in situ, als prop de trenta participants que decidiren quedar-se a Sitges l'endemà de la prova, les bases sobre les quals es fonamenta la il.lusió d'aquest grup d'emprenedors que, conjuntament amb la propietat, i la benedicció de l'alcalde de Ribes, volen recuperar l'equipament. Massa d'hora per a assegurar res, malgrat que l'optimisme que demostraren els presents pugui servir d'estímul per a l'esperança.


Dilluns, 9 de Març. Vespre

Els responsables de la organització del Carnaval han fet balanç al final de cada edició. Enguany, per aquelles circumstàncies que, de vegades, depassen el llindar de la sensibilitat, el ple municipal va acordar que els representants de les diferents forces polítiques comparteixin taula amb els membres dels cossos de seguretat, i els gestors municipals implicats, per a intentar reconduir els moments que posen Sitges contra les cordes. Seria bó que els qui viuen la festa amb un punt de visceralitat, empesos per l’implicació voluntària, no vegin com a portadors de la malastrugança als qui exposen els problemes colaterals que també es viuen, perquè són tan de veritat com les pròpies rúes. I, a la vegada, valdria la pena que els qui fan valer totes i cadascuna de les servituds, limitacions i problemes que la dimensió del Carnaval imposa en la nostra vida quotidiana, no deixin de pensar en què les opinions poden ferir sensibilitats, segons com siguin expressades. Ho dic per experiència. I tampoc no seria just, o seria del tot injust, que comparsers, carrossaires, tractoristes, colles, entitats i tots aquells i aquelles que participen de tants esforços personals i col.lectius, puguin arribar a pensar que hi ha una part de Sitges que no li veu cap virtut a una festa que en pot demostrar moltes.