dijous, 13 de novembre del 2008

Crònica local
Eco de Sitges, 15 de Novembre






















L'interior del mercat nou, el passat dilluns.




El mercat reviu




Divendres, 7 de Novembre

A un any i mig de les darreres eleccions municipals, globus sonda al Diari de Vilanova: “Corre amb insistència pels passadissos de la política municipal sitgetana que l’alcalde Jordi Baijet decidirà la seva continuïtat més enllà del 2011 aquestes pròximes festes nadalenques. Sembla que Baijet vol sotmetre a la consideració de la seva família més propera la possibilitat de continuar abanderant els socialistes en un altre mandat”. L’article, de prosòdia florida i propera a l’autocomplaença, apunta a tres substituts possibles i/o probables. Endevina endevinalla: Armand Paco, Marc Quero i Elisabeth Pérez. Qui prefereixen, en cas de preferir algú? Estic per pensar que, més que córrer amb insistència, hi ha qui aparenta prou interès en que corri amb insistència el rumor del relleu. I jo que em creia que tothom tenia la crisi al cap, i no estava per a plantejar d’altres ambicions… En fi, cada casa és un món i cada persona un misteri.


Dissabte, 8 de Novembre. Edifici Miramar.

Tranquil.litat absoluta a la sala d'exposicions més maca de Sitges, revestida de color marró tabac que potencia amb elegància l'obra exposada. Si l'acte de crear és l'acte de néixer, com declara Humberto Tran en les pàgines centrals del catàleg de la exposició, l'artista, a la manera dels gats, ha nascut vàries vegades, tot intentant desenvolupar un llenguatge que es manifesta molt sovint a través de les figures geomètriques, i d'unes textures de matèria que emergeixen del suport amb decisió. És l'expressió artística d'aquell il.lustrador de còmics que va trobar en la pintura el camí de la plena i lliure creativitat, fins al punt de plantejar-se la creació d'un corrent artístic per a refermar-ho. No els deixarà indiferent, encara que els costarà de digerir als qui cerquin sempre una explicació a allò que veuen, més enllà de veure-ho.


Dilluns, 10 de Novembre. Mercat Nou.

Fa mesos, la secció fou convidada a passejar-se per les obres del mercat nou, quan el més calent era a l’aigüera de la incertesa, la rampa del pàrquing derruïda feia basarda, i eren visibles les columnes de l’edifici plenes de les nafres produïdes per aquella patologia del formigó que ningú no va copsar, fins que va aparéixer, ves per on, sense haver de gratar massa….. Aleshores, el cap del regidor bullia, mentre es passejava per aquesta babel de multipropietats carbonatades per l'ús de materials impropis, enmig de mostres de rajola, tancaments d'alumini, i planxes metàl.liques coarrugades de pela amb cinc i dubtosa dignitat. La setmana que ve s'inaugurarà la reforma que partía d'una herència enverinada: Un edifici lleig, fallit de concepte i execució –sens dubte obra d’una mala nit del consideradíssim Carles Ferrater- al qual s'hi afegia l'amenaça administrativa de tancament, perquè algunes zones de la infraestructura no complien amb les mínimes normes sanitàries exigides per l'administració. Per acabar-ho d'adobar, el projecte havia d'enfrontar-se a un garbuix administratiu d'enorme magnitud, al tractar-se d'un immoble que reunia i reuneix quantitat d'interessos individuals, entre llogaters i propietaris, privats i públics. Avui, a l’entorn del desenvolupament de la reforma del mercat nou se'n poden questionar tres aspectes, que, en qualsevol cas, romandrien en l'àmbit dels condicionals verbals, sobre els que resulta estèril donar-hi més voltes, atès que les postres del menú ja són coll avall. Es podria haver tirat a terra i començar de zero, es podria haver trobat alguna solució provisional, i es podria haver forçat la negociació, per ajustar un pressupost que, a diferència d'allò que es digué en el seu dia, no resultarà una ganga per l'erari públic. Hores d’ara, sense menystenir les xifres, l’interès se centra en la feina acabada.


Superades les controvèrsies, vaig tornar a l'obra el dilluns, per gentilesa del regidor hipotèticament alcaldable, segons la premsa vilanovina. Serà bo començar abordant les generalitats de l'assumpte, que poden resumir-se en una frase del tipus venint d'on es venia, qualsevol actuació sobre el mercat havia de ser bona per força. El problema no era altre que trobar el camí prou planer per a remuntar un malalt en estat catatònic. En general, seguint la imatge metafòrica, i llevat d'algunes questions de matís, el treball de l'equip mèdic pot qualificar-se de molt meritori. Per començar, l'edifici actual no s'assembla en res al seu predecessor, del qual gairebé només en conserva el volum, i s'orienta ara, decididament, cap on hagués hagut d'orientar-se sempre. La solució adoptada a les façanes principals, que juguen amb una combinació de blanc trencat i marró xocolata, en què la marquesina esdevé un element definitori de la planta baixa respecte la resta, és molt pròpia d'alguns exemples d'arquitectura barcelonina recent, i respecte al monòton i antiestètic gris plom, que teniem tant interioritzat dins de la nostra sensibilitat col.lectiva, suposa una alegria per a la vista. Pel que fa a la façana del pàrquing, i la resituada rampa d’accés, que s’enfila, ara, des de l’extrem oposat del gran rectangle, la solució final, potser no ideal, però molt millor que la proposada des de l’inici, ha aconseguit amagar els cotxes de mirades externes, gràcies a l’ús d’uns tancaments en làmines horitzontals que, tot jugant amb l’efecte visual del seu gruix, dibuixen dos tipus de franjes verticals que, alternativament, cobreixen la part superior de la llarguíssima paret de la estació.


Si, abans de la reforma, al mercat s’hi entrava per unes enxiquides obertures, pròpies d’una estació de metro de tercera, els arquitectes han pensat en dos grans i airosos vestíbuls, plens de vidre i d’estètica Banca Catalana, que suggereixen al visitant l’accés a un àmbit d’aspecte cuidat i modern. I així és. Tenint en compte totes les limitacions imposades per la configuració de l’espai, des de l’entrada de la plaça de l’estació, que mena a les reformades botiguetes de l’antiga galeria, pot contemplar-se una bonica perspectiva del passadis central del mercat, que destaca al fons per la seva lluminositat. Aquesta seria, segurament, la qualitat més destacable per poc observador que el visitant sigui. El nou mercat ha guanyat en claror i sensació d’amplitud ben ordenada, virtuts algunes d’elles pròpies de qualsevol equipament nou, però que en el cas que ens ocupa, prenen una consideració superior. Qui vulgui una impressió més contundent ha d’entrar pel carrer Illa de Cuba. Amb una alçada de dos pisos ben bons, aquest gran distribuidor permet la visió conjunta de l’àmbit del mercat, situat al pis de dalt, i el de Mercadona, al pis de baix. Àmplies escales i benvingudes passarel.les mecàniques oferiran la comoditat que qualsevol client desitja. Per acabar, Mercadona serà un revulsiu, però això ja són figues d’un altre paner…..El temps dirà si tothom en sortirà guanyant, o algú en sortirà perdent. D’entrada, cal pensar en positiu. La reforma s’ho val. El mercat ja no és l’aneguet lleig del conte.