dijous, 8 de desembre de 2011

Crònica local
Eco de Sitges, 9 de desembre







Gratis et amore


Ara que gairebé es questionen les raons de tot, quan fins fa quatre dies no es questionaven les raons de res, sovint escolto un comentari recorrent del tipus: veus com es poden fer coses bones sense gastar diners? Cert. Com de dolentes gastant-ne, penso. No és res de nou. Abans, ara i sempre, a Sitges hi ha hagut i hi ha molta gent que fa bones coses sense fer soroll. Que ajuda sense demanar res a canvi, i que treballa per a causes comunes. I també hi ha persones que es trenquen la closca diariament per a tirar endavant. Són els que treballen des de la discreció en una societat acostumada a fer-se veure, i que han hagut d’ésser testimonis de com molts diners servien per a encarregar feines a qui no calia encarregar-les, que han acabat generant despeses que tampoc no calia generar. Avui, que tornem a veure el bosc un cop han caigut els arbres, la bona voluntat –aquella que ni es compra ni es ven- estarà, més que mai, darrere d’algunes de les grans i petites dates del nostre calendari mogut per l’austeritat. Als qui ja la practicaven en els bons moments no els costarà gens continuar practicant-la en els dolents. Als qui es varen empassar el discurs de la pretensiosa professionalització en l’organització de determinats esdeveniments quan les vaques anaven grasses, no els tocarà més remei que posar els peus a terra i obrir els ulls davant d’una realitat que, en el fons, és la que ens ha de servir per a situar les noves vares de mesura. Els comerços del carrer Sant Josep han unit esforços per a fer un calendari a benefici de l’Ave Maria, un grup de sitgetans ha posat en marxa el Sitges corre per la marató, el petit miracle de Els Pastorets ja funciona, la cavalcada de reis serà un èxit gràcies a un esforç comú que contrapesarà el pressupost més baix que es recorda de fa temps. No caldran camells mecànics, ni focs d’artifici, ni el gran elenc de Disney. N’hi haurà prou amb que vinguin dignament aquells a qui tothom espera. I així seguiriem amb una corrúa llarguíssima d’esdeveniments i activitats, vinculades amb entitats i associacions, que la secció es mostra incapaç de relacionar i que han estat i seran possibles gràcies a que sempre hi haurà gent disposada a fer coses pels altres. Necessitem d’experiències així, mal que sigui per a injectar una mica d’optimisme al panorama.


Dimarts, 29 de novembre
S’inaugura el centre d’empreses creatives. Aquell que durant tants plens municipals defensà la regidora Carmen Prat, i que ha estat un dels pocs projectes pendents que ha sobreviscut dins del govern de la nova majoria, fins al punt d’utilitzar una prosòdia bastant similar a l’hora de copsar-ne les virtuts. Dies després, i gràcies a la difusió de la posada en marxa d’aquest equipament, ElPuntAvui situa l’alcalde Forns a la capçalera del llistat de semàfors verds, al costat de Pep Guardiola i Angela Merkel. Déu n’hi do per a qui fa quatre mesos explicava penes a Intereconomia. Sigui com sigui, la proposta comença des d’un plantejament de mesura, amb 10 mòduls de treball complementats amb zones de serveis comuns, que es lloguen a partir d’uns raonables 250€ al mes. Benvinguts siguin els emprenedors seriosos en un món de venedors de fum que els posa massa obstacles per a desenvolupar-se. Ha estat una de les poques bones notícies d’una setmana en la qual la Generalitat li ha dit a l’alcalde que es preveu molt difícil la construcció de l’escola Agnès de Sitges -i que allò que abans s’assegurà des del departament d’ensenyament no podia assegurar-se- i en la qual l’alcalde ha dit que l’Ajuntament no pot assumir la minva en la subvenció de la Generalitat a l’escola de música i, en conseqüència, les quotes pujaran. En contrapartida, si les coses es posen de cara, i tenint en compte que les dues llars d’infants sitgetanes són gestionades per la mateixa empresa, potser amb la renegociació del contracte de la concessió de El cercolet –que expira la tardor de l’any vinent- s’hi podrà afegir el de La Moixiganga –que no finalitza fins el 2015- i les educadores dels dos centres podrien veure millorades les seves condicions laborals d’una vegada i sobre el paper.


Dimecres, 30 de novembre. Meliá Sitges.
Amb unes 70 persones entaulades, l’assistència més minsa que hom recorda des que assisteix al sopar de l’agremiat -i ja dec comptar uns 20 anys- el sector fa balanç d’un exercici que ha recuperat les xifres d’ocupació hotelera del 2008, a compte de rebaixar preus. Menys fortuna han tingut restauradors i establiments d’oci nocturn, als quals la crisi està picant amb contundència. Els menús i les tapes han fet encaix en una clientela amb menys possibilitats econòmiques a l’hora d’entaular-se. Fins i tot la rumorologia parla de l’aterratge d’un important nom del tapeo de la comarca al Cap de la Vila. Veurem.... El gremi ha presentat alegacions a la nova taxa de recollida d’escombraries, i Joan Anton Matas es mostra molt reaci a la proposta de la Generalitat de desempolsegar el pagar per pernoctació –allò que abans en deien ecotaxa- que no treuria les castanyes del foc a les destinacions turístiques que no formen part dels circuits dels tour-operadors. L’alcalde confessa que el festival de patchwork ha estat a punt de marxar de Sitges, perquè té molts pretendents amb millors infraestructures per a hostatjar-lo. Aquí, està per veure si hi haurà diners per a construir la promesa electoral d’un pavelló firal...


Dijous, 1 de desembre
Vinyet Panyella ha arribat a la direcció del consorci del patrimoni seguint el mateix camí que portà en el seu dia a Antoni Sella. Bàsicament, la política els posa, i la política els treu. Més enllà d’aquest questionable i arbitrari criteri, m’agafo al vessant positiu: Sitges continuarà tenint a algú de casa i amb capacitat demostrada al capdavant dels nostres museus. I això és més important del que sembla si tenim en compte que la Diputació és qui té el mànec de la paella de la seva gestió des de fa un munt d’anys. Conec a l’ex-director i a la nova directora. I als dos –dos caràcters dels que no s’arronsen fàcilment, i que imposen quan el treuen- els valoro i aprecio. S’equivocaran els qui intentin menystenir Sella per aquest final d’etapa amargant, vinculat a un projecte de reforma mal administrat des de molts àmbits. La trajectòria del fins avui gerent ha estat impecable pel que fa a propostes d’altíssima qualitat, palesades en exposicions, publicacions, restauracions, i múltiples activitats de difusió, afegides a la perseverança infatigable amb la qual ha perseguit l’objectiu d’aconseguir un futur millor per uns museus que, no ho oblidem, estaven en un estat de salut crític des de feia lustres. Superat un novembre de tensions subjacents, Vinyet Panyella –que ja va viure en primera persona la feixuga remodelació de la biblioteca de Catalunya- arriba amb l’encàrrec de donar un cop de timó a les polèmiques obres, que respongui als desitjos de la majoria, i amb el compromís de no perdre massa llençols en aquesta bugada de llarga durada, que ha d’acabar amb la inauguració més sonada en dècades. Bona sort pel qui se’n va i també per la qui haurà d’enfrontar-se al palangre.


Divendres, 2 de desembre. Prado
Nou format per a la Nit de premis Sitges. I funcionà. Fou sòbria, digna i amb uns quants apunts de creativitat sitgetana que salpebraren una vetllada feliç, que se celebrà en abierto com dirien en l’argot futbolístic i que l’alcalde reblà amb un discurs interromput amb aplaudiments quan es referí a la reforma del Prado i a la dels museus. Fa sis mesos parlà de la de la biblioteca i també hi va haver aplaudiments... Creuem els dits.

Joan/Vicenç  Tutusaus/Morando   En atenció a Mònica Zgustova ;-)