Eco de Sitges, 9 de desembre
Gratis et amore
Ara que gairebé es questionen les raons de tot, quan fins fa quatre dies
no es questionaven les raons de res, sovint escolto un comentari recorrent del
tipus: veus com es poden fer coses bones
sense gastar diners? Cert. Com de dolentes gastant-ne, penso. No és res de
nou. Abans, ara i sempre, a Sitges hi ha hagut i hi ha molta gent que fa bones coses
sense fer soroll. Que ajuda sense demanar res a canvi, i que treballa per a
causes comunes. I també hi ha persones que es trenquen la closca diariament per
a tirar endavant. Són els que treballen des de la discreció en una societat
acostumada a fer-se veure, i que han hagut d’ésser testimonis de com molts
diners servien per a encarregar feines a qui no calia encarregar-les, que han
acabat generant despeses que tampoc no calia generar. Avui, que tornem a veure
el bosc un cop han caigut els arbres, la bona voluntat –aquella que ni es
compra ni es ven- estarà, més que mai, darrere d’algunes de les grans i petites
dates del nostre calendari mogut per l’austeritat. Als qui ja la practicaven en
els bons moments no els costarà gens continuar practicant-la en els dolents.
Als qui es varen empassar el discurs de la pretensiosa professionalització en
l’organització de determinats esdeveniments quan les vaques anaven grasses, no
els tocarà més remei que posar els peus a terra i obrir els ulls davant d’una
realitat que, en el fons, és la que ens ha de servir per a situar les noves
vares de mesura. Els comerços del carrer Sant Josep han unit esforços per a fer
un calendari a benefici de l’Ave Maria, un grup de sitgetans ha posat en marxa
el Sitges corre per la marató, el
petit miracle de Els Pastorets ja funciona,
la cavalcada de reis serà un èxit gràcies a un esforç comú que contrapesarà el
pressupost més baix que es recorda de fa temps. No caldran camells mecànics, ni
focs d’artifici, ni el gran elenc de Disney. N’hi haurà prou amb que vinguin dignament
aquells a qui tothom espera. I així seguiriem amb una corrúa llarguíssima
d’esdeveniments i activitats, vinculades amb entitats i associacions, que la
secció es mostra incapaç de relacionar i que han estat i seran possibles
gràcies a que sempre hi haurà gent disposada a fer coses pels altres. Necessitem
d’experiències així, mal que sigui per a injectar una mica d’optimisme al
panorama.
Dimarts, 29 de novembre
S’inaugura el centre d’empreses creatives. Aquell que durant tants plens
municipals defensà la regidora Carmen Prat, i que ha estat un dels pocs projectes
pendents que ha sobreviscut dins del govern de la nova majoria, fins al punt
d’utilitzar una prosòdia bastant similar a l’hora de copsar-ne les virtuts. Dies
després, i gràcies a la difusió de la posada en marxa d’aquest equipament, ElPuntAvui situa l’alcalde Forns a la
capçalera del llistat de semàfors verds, al costat de Pep Guardiola i Angela
Merkel. Déu n’hi do per a qui fa quatre mesos explicava penes a Intereconomia. Sigui com sigui, la
proposta comença des d’un plantejament de mesura, amb 10 mòduls de treball
complementats amb zones de serveis comuns, que es lloguen a partir d’uns
raonables 250€ al mes. Benvinguts siguin els emprenedors seriosos en un món de
venedors de fum que els posa massa obstacles per a desenvolupar-se. Ha estat
una de les poques bones notícies d’una setmana en la qual la Generalitat li ha
dit a l’alcalde que es preveu molt difícil la construcció de l’escola Agnès de
Sitges -i que allò que abans s’assegurà des del departament d’ensenyament no
podia assegurar-se- i en la qual l’alcalde ha dit que l’Ajuntament no pot
assumir la minva en la subvenció de la Generalitat a l’escola de música i, en
conseqüència, les quotes pujaran. En contrapartida, si les coses es posen de
cara, i tenint en compte que les dues llars d’infants sitgetanes són
gestionades per la mateixa empresa, potser amb la renegociació del contracte de
la concessió de El cercolet –que
expira la tardor de l’any vinent- s’hi podrà afegir el de La Moixiganga –que no finalitza fins el 2015- i les educadores dels dos centres podrien veure millorades les
seves condicions laborals d’una vegada i sobre el paper.
Dimecres, 30 de novembre. Meliá
Sitges.
Amb unes 70 persones entaulades, l’assistència més minsa que hom recorda
des que assisteix al sopar de l’agremiat -i ja dec comptar uns 20 anys- el
sector fa balanç d’un exercici que ha recuperat les xifres d’ocupació hotelera
del 2008, a compte de rebaixar preus. Menys fortuna han tingut restauradors i
establiments d’oci nocturn, als quals la crisi està picant amb contundència.
Els menús i les tapes han fet encaix en una clientela amb menys possibilitats
econòmiques a l’hora d’entaular-se. Fins i tot la rumorologia parla de
l’aterratge d’un important nom del tapeo de
la comarca al Cap de la Vila. Veurem.... El gremi ha presentat alegacions a la
nova taxa de recollida d’escombraries, i Joan Anton Matas es mostra molt reaci
a la proposta de la Generalitat de desempolsegar el pagar per pernoctació –allò
que abans en deien ecotaxa- que no
treuria les castanyes del foc a les destinacions turístiques que no formen part
dels circuits dels tour-operadors. L’alcalde
confessa que el festival de patchwork ha estat a punt de marxar de Sitges,
perquè té molts pretendents amb millors infraestructures per a hostatjar-lo. Aquí,
està per veure si hi haurà diners per a construir la promesa electoral d’un
pavelló firal...
Dijous, 1 de desembre
Vinyet Panyella ha arribat a la direcció del consorci del patrimoni seguint
el mateix camí que portà en el seu dia a Antoni Sella. Bàsicament, la política
els posa, i la política els treu. Més enllà d’aquest questionable i arbitrari
criteri, m’agafo al vessant positiu: Sitges continuarà tenint a algú de casa i
amb capacitat demostrada al capdavant dels nostres museus. I això és més
important del que sembla si tenim en compte que la Diputació és qui té el mànec
de la paella de la seva gestió des de fa un munt d’anys. Conec a l’ex-director
i a la nova directora. I als dos –dos caràcters dels que no s’arronsen
fàcilment, i que imposen quan el treuen- els valoro i aprecio. S’equivocaran
els qui intentin menystenir Sella per aquest final d’etapa amargant, vinculat a
un projecte de reforma mal administrat des de molts àmbits. La trajectòria del
fins avui gerent ha estat impecable pel que fa a propostes d’altíssima
qualitat, palesades en exposicions, publicacions, restauracions, i múltiples
activitats de difusió, afegides a la perseverança infatigable amb la qual ha
perseguit l’objectiu d’aconseguir un futur millor per uns museus que, no ho
oblidem, estaven en un estat de salut crític des de feia lustres. Superat un
novembre de tensions subjacents, Vinyet Panyella –que ja va viure en primera
persona la feixuga remodelació de la biblioteca de Catalunya- arriba amb l’encàrrec
de donar un cop de timó a les polèmiques obres, que respongui als desitjos de
la majoria, i amb el compromís de no perdre massa llençols en aquesta bugada de
llarga durada, que ha d’acabar amb la inauguració més sonada en dècades. Bona
sort pel qui se’n va i també per la qui haurà d’enfrontar-se al palangre.
Divendres, 2 de desembre. Prado
Nou format per a la Nit de premis
Sitges. I funcionà. Fou sòbria, digna i amb uns quants apunts de
creativitat sitgetana que salpebraren una vetllada feliç, que se celebrà en abierto com dirien en l’argot
futbolístic i que l’alcalde reblà amb un discurs interromput amb aplaudiments
quan es referí a la reforma del Prado i a la dels museus. Fa sis mesos parlà de
la de la biblioteca i també hi va haver aplaudiments... Creuem els dits.
Joan/Vicenç Tutusaus/Morando En atenció a Mònica Zgustova ;-)
