Tinc la sensació que mai no acabaré d'incorporar en aquest bloc tot allò que m'agrada. Segurament per això, les entrades no segueixen cap fil temàtic, ni tampoc cap sistematització específica. Em sabreu disculpar, però el meu cap sempre ha funcionat més o menys d'aquesta forma. En un desordre mínimament organitzat, mogut pels rampells de les emocions. "Matar a un ruiseñor" és una pel.lícula extraordinària, perquè reuneix un cúmul de virtuts que s'equilibren entre elles: Una història sòlida i compromesa, basada en la novel.la del mateix nom de Harper Lee, que guanyà el Pulitzer l'any 1960, acompanyada per la interpretació magistral de Gregory Peck, en la pell de l'advocat Atticus Finch -que s'enfronta a les conviccions de l'Amèrica profunda, retratada en un poderós blanc i negre- i, finalment, una banda sonora que destil.la innocència, deguda al mestratge del gran Elmer Bernstein. La pel.lícula fou produïda per Alan J.Pakula, l'any 1962, i dirigida per Robert Mulligan. Gregory Peck guanyà l'òscar, i, amb ell, el reconeixement de crítica i públic, que sempre han vist en l'actor la projecció perfecta del personatge que interpreta.
Els crèdits de la pel.lícula, obra de Stephen Frankfurt, esdevenen una evocació tendra i emotiva de la infantesa. Un clàssic.
