Eco de Sitges, 2 d'agost
Esqueixada
Us he mirat Santa Tecla, i veig un alcalde fent equilibris a la corda
fluixa. Si mira a la dreta té una decisió acabada de prendre i de conseqüències
incòmodes. Si mira a l'esquerra té alguns companys de govern que li erosionen
el lideratge. I si mira al centre té..... un Sitges esgotat de tants esforços. Fa
dues setmanes la secció avisava d'un futurible evident. Passés el que passés en
el ple de la recuperació dels topònims antics del carrer i de la plaça
d'Espanya, hi hauria emprenyada segura. Més difícil de preveure era el foc
creuat entre companys de la nova majoria,
que ha eclosionat entre dilluns i dimarts d'aquesta setmana i que deu respondre
a una mar de fons pretèrita i somorta.
Vaig per parts. D'entrada, un consell per a ànimes sensibles. No s'acostin a
les xarxes socials. No s'acostin al hashtag #Sitges fins d’aquí uns dies. Al
costat d'opinions lliures, educades, i contraposades des d’uns raonaments lícits,
n'hi ha d'altres, i no son poques, que arrosseguen el nom de la vila i del
batlle pel fangal injustificable i reprobable del ressentiment, la intolerància,
l’amenaça i l'insult, per mor de l’assumpte de l’adéu a Espanya. D'aquí que, per poc sentiment de pertinença que es
tingui, l'internauta pot acabar ferit en el seu fur intern sense compassió. Twitter
bull. I no només twitter. Davant d'una pressió mediàtica molt polaritzada,
Sitges no podrà donar, malauradament, una resposta política contundent i
unitària, perquè aquesta no ha existit al saló de plens. Només un terç dels
vint-i-un regidors ha votat decididament a favor del canvi. I, molt
probablement, davant del mon qui més l'haurà de justificar serà l'alcalde,
sigui des del punt de vista propi -com a batlle del municipi que ha donat un
pas ple de significat- o sigui per explicar les divergències amb la resta de grups
polítics de l'equip de govern, que han votat pel no sense embuts. D'aquesta qüestió,
considerada per alguns menor davant
d'altres temes essencials, qui n'ha sortit enfortida ha estat la CUP. La
formació liderada per Òscar Ortiz va recollir la proposta de l'ANC i l'ha
sabuda encarrilar fins al final, marcant un gol per l'escaire. Ha aconseguit el
que volia, i, de passada, la remor ha esquerdat l'equip de govern per altres
bandes. Una jugada rodona. S'ha vestit, amb un dictamen indiscutible des del
punt de vista històric, una petició que, desenganyem-nos, tenia un objectiu
marcadament ideològic. D'aquí que, lluny de referir-se a la recuperació dels
topònims antics, els titulars periodístics que han monopolitzat la notícia han
apostat per el d'impacte extramurs. Un:
Sitges elimina Espanya dels seus carrers,
amb totes les variants disponibles que s'hi puguin afegir, destinat a
sacsejar l'ànima del personal, estigui a favor o en contra. Des de fora, al
Partit Popular ja li qüestionen com pot anar de bracet amb un alcalde separatista. Des de fora, al PSC li qüestionen
com la seva abstenció estratègica li ha donat suport implícit. I segur que algú
de la secció local de CiU deu pensar que la federació s'ha complicat la vida
ficant-se en un embolic innecessari a mitja legislatura, amb quelcom que no
estava escrit en el programa electoral. Que ningú no dubti que el que s'ha
viscut respon a un procés democràtic, legal i respectable, es pugui discutir o
no la seva representativitat real amb el risc de caure en argumentacions
perverses. Potser el govern no va mesurar el ressò de començar l'aposta per els
processos participatius, amb un que posés sobre la taula un afer de
sensibilitat, de sentiments, d'intangibles emocionals... I ara administrar-los
des d'una mínima postura d’autoritat serà difícil. Us he mirat Santa Tecla i
m'ha semblat veure el plafó del Madrigal de
Carner.... Blanc d'Espanya que enlluerna
les espurnes de l'estiu...
En paral.lel al debat del ple, o a conseqüència del debat del ple, o
envoltant el debat del ple, s'han exposat opinions que sorprenen per explícites
i, òbviament, per venir de qui venen. Tot plegat ha aparegut de cop i volta, extemporàniament.
A ple estiu, una petita o gran caixa de pandora oberta, de les que permeten fer
volar les hipòtesis sobre allò que no s'ha escrit i potser es pensa. O sobre si
allò que s'ha escrit pot ser, només, un petit bocí del que queda per a
escriure. Casa de molts se la mengen els
cargols resa l'aforisme recorrent. Ara, qui sap si perquè estem al segon
any de legislatura, qui sap si perquè algú ho tenia al pap de fa temps i ho havia
de treure, o qui sap si per un cúmul de circumstàncies difícilment controlables,
enmig del foc creuat de les darreres hores, el Partit Popular i Nou Horitzó han
escrit uns quants paràgrafs que, des de fora, no donen peu a cap altra
interpretació que ni sigui una i unívoca. Entre alguns membres de l'equip de
govern no es pot parlar, precisament, d'una empatia manifesta. S'ha dit el que
s'ha dit i sense cataplasmes. Qui sap, doncs, si aquella confiança que Miquel Forns
demanava a l'antiga junta de l'hospital l’hagués hagut d’exigir ben a prop del
despatx d’alcaldia…. Perquè serà que tinc la sensació d'un dejà vu, de trobar-me davant d'un episodi poc edificant ja viscut, convertit
avui en una mena de globus-sonda o de
torpede en la línia de flotació de la fotografia del saló d'or de fa dos anys.
L'article de Nou Horitzó, publicat a facebook el mateix dilluns del ple de
referència, és d'una contundència marca de la casa quan apunta a una CiU molt
parladora i poc pencaire: "Els
companys de govern, potser dins de la mala maror que tenen a casa seva, on
existeix una lluita amagada per a ocupar el lloc del senyor batlle, des d'una
regidoria important....." I tampoc no estalvia munició al dirigir-se
al Partit Popular afirmant que "haurien
de tenir clar on son i amb qui estan al govern. No poden anar tirant pedres als
seus companys de govern, però, es clar, estan acostumats a fer-ho, ja que entre
ells ho fan a diari. Que es pot dir d'un partit que entre els seus regidors no
es parlen, i entre ells els insults vagin a dreta i esquerra. La roba bruta es
renta a casa Srs. del PP." El cas és que, paradoxalment, el text deixa
en evidència que les pedres i la roba bruta no només es llencen o s'estenen des
d'una de les bandes... I a través d’una nota oficial enviada als mitjans, l'ubiquu
Ferran Ignasi Llombart crida l’atenció amb unes declaracions que plantegen,
sense embuts, el que esdevindria un punt d'inflexió. Des del convenciment que
CiU està allunyada de les necessitats reals del municipi, i amb la promesa que
faran el possible per a que la plaça i el carrer d'Espanya no deixin de ser-ho
en el futur, el regidor afirma que: "Hem
acordat amb la direcció del partit obrir un període de reflexió per a valorar
la nostra permanència en l'equip de govern (...) CiU utilitza aquest tema com a
una cortina de fum per a tapar la mala gestió que està duent a terme en les
seves àrees de govern". És aquesta afirmació la torna de la decisió que apartà Francisco Castillo de governació
i Jorge Carretero de turisme, o hi ha quelcom més?
Amb tot això, que té mal arreglo,
i un polsim -o dos, o tres- de confiança traïda, de ferida oberta i de llindar
de no retorn que deu tenir responsabilitats compartides, l'alcalde té sobre la
taula a l'equador de la legislatura una patata bastant més calenta que la de la
plaça d'Espanya. Es fa molt difícil pensar en un treball conjunt de l'equip de
govern des d'una rebotiga tan alterada, d'aquelles que permetrà que l'oposició
ompli el plat de la seva balança sense massa esforç, perquè s'han deixat prou
motius per a collar des de l'evidència del testimoni escrit. Valdrà de nou la
reflexió lapidària que afirma que en política no guanya l'oposició sinó que
sempre perd qui governa? El PSC, cansat de ser l'ase dels cops, demana que
l'alcalde presenti una moció de confiança, i mentrestant, els regidors del
Sitges Grup Independent -travessat un rum rum intern que els critica l'actitud-
ja han fet saber -per a evitar el que pugui evitar-se- que treballen i continuaran treballant per Sitges. És dimecres a la nit
i es viuen hores d'incertesa.... Socorreu-nos
nit i dia, Verge Santa del Vinyet......
