Eco de Sitges, 26 de juliol
Seny
“Si vols que una cosa no se
sàpiga, ni la pensis”
Atribuïda
a Mn.Narcís Jubany.
Això és el que faré amb una notícia recent. No pensar-hi. Mossèn Pausas acostuma
a pronunciar aquesta frase sensacional, que les circumstàncies m’han posat a
mida. Millor no pensar-hi, fins que sigui l’hora. Què seria d’aquesta secció
sense una mica de cripticisme? Guardo dins del calaix l'impacte, i guardo per
la setmana que ve un espai per a les primeres notícies -bones, per descomptat-
de la Festa Major, arran de la presentació del passat dimecres.
Divendres, 12 de juliol
Com era previsible, Altiare -el soci de Sitges Model XXI a Sitges
Reference- s'ha enfadat molt arran del pacte entre l'Ajuntament i
l'administrador concursal, pel qual la institució i l'actual responsable de la
societat pactaren liquidar el contracte de lloguer entre ambdues per uns
600.000€. Una ganga al costat del 1.700.000€ que fins fa quatre dies demanava
el senyor Galan a la casa gran. No calia ser cap honoris causa de l'estratègia,
doncs, per a deduir que els advocats de la constructora es posarien en marxa
per a cercar una solució més beneficiosa per a la seva representada, que ha
quedat per a vestir sants després d'un acord que la deixa gairebé òrfana
d'indemnització. D'aquí que, a la manera dels serials, s'obre un nou capítol,
perquè, no ho dubtin, els bons lletrats no s'aturen fins haver esgotat totes
les possibilitats d'esprémer la llimona del client a qui serveixen. Coses de
l'ofici. En un escrit enviat al jutjat mercantil número 1 de Barcelona, on pren
una especial consideració l'opinió contrària de la comissió jurídica assessora
a la intenció de l'Ajuntament de declarar la nul.litat del contracte de lloguer
de l'edifici de les Pruelles, Altiare es mostra radicalment contrària a l'acord
formalitzat fa tres setmanes, i reitera els seus posicionaments de sempre, tot
assenyalant a l'alcalde i a Jorge Carretero com a instigadors d'un procés
concursal amb la clara intenció de liquidar la societat. No s'equivoquen perquè
ningú mai no ho ha negat, i seria de ximples fer-ho vist el desenvolupament del
procés. Altra cosa son els riscos que s'assumien amb aquesta operació, dels
quals ja se n'ha parlat abastament i no hi tornaré. A diferència del passat
recent, però, avui Altiare afegeix al sac de les crítiques l'administrador
concursal, per entendre que no ha respost a les exigències que l'imposa la seva
condició, al no haver vetllat prou pels interessos del soci que tenia el 50% de
la societat, i que, a la vegada, lamenta no haver tingut coneixement d'aquesta
negociació que ha acabat afavorint -amb els matisos que hi vulguin posar a
l'utilització d'aquest verb- l'interès públic per davant del del company
d’aventura empresarial de l’Ajuntament. Consumat el divorci entre Sitges model
XXI i Altiare, ara només caldrà veure si aquesta nova circumstància afecta o no
al que caldrà treure de la caixa comuna. I, per si no n’hi hagués prou, Bankia
–molt callada fins avui- acaba de presentar al jutjat les seves cartes. Qui sap
si, d’aquí uns anys, allò que s’ha acordat avui pot ser declarat nul… Algú no
vol que aquesta història es tanqui, perquè no està d’acord en tancar-la d’aquesta
manera. De seguir així, ens caldrà un ciri al Vinyet. I dels grans.
Dissabte, 20 de juliol
Definitivament, ja es pot multar per incivisme. O per determinades
actituds incíviques. Gairebé podria assegurar-se que, si s'arriba a cobrar tot el
que pot cobrar-se, no caldrà patir pel deute, perquè es pot fer un calaix de ca
l'ample per poc esforç que s'hi posi. Bé, esforç i estoïcisme davant del rosari
de situacions que poden posar a prova la flema de l'autoritat davant de la
rauxa dels possibles infractors o infractores, quan se'ls digui que han d'obrir
la cartera per primer cop o per conducta reincident. Tal i com havia promès el
regidor de governació, Jorge Carretero, s’han desbloquejat els obstacles que
impedien la tramitació administrativa de les sancions proposades per la popular
–per no aplicada- ordenança, i s’han fet públiques les clatellades a les quals
es podran veure exposats els infractors, sempre i quan es donin les condicions
per a enxampar-los in fraganti . Des
dels 120€ que pot suposar la col.locació d'anuncis o rètols a façanes (vagin
comptant els que puguin tenir al costat de casa, i segur que farien caixa) fins
als 750€ per als propietaris que portin els gossos sense corretja pel carrer,
tot passant pels 600€ a qui grafitegi
impunement l'espai públic, o als 200€ que els poden caure a manteros, compradors o encobridors de la
venda il.legal. En la llista he trobat a faltar l'estarrossar-se a la gespa, o
el fer pic-nic amb taules i neveres als espais verds del passeig, però vull
creure que sempre s’estarà a temps d'afegir-hi males praxis susceptibles
d'ésser censurades. A partir d’ara, doncs, cal creure que no hi podrà haver
excuses oficials per a que no es compleixi allò que ja s’havia d’haver complert
fa temps.
Dilluns, 22 de juliol
I mentre l'Ajuntament, en una operació prou valorable, ha rescatat d'un mal
futur el casal d'avis de Caixa Penedès, condemnat al tancament arran de la
dissolució de la matriu, l'home que ha de decidir quina de les dues oficines
bancàries del Cap de la Vila se salvarà un cop consumada l'absorció del mite
empresarial penedesenc per Banc Sabadell, fa balanç del seu primer mes com a
administrador de l'hospital. A Fernando Herraiz, sitgetà de 42 anys educat a Can Culapi, i actual director de
planificació comercial d’una de les entitats bancàries amb major projecció
avui, només li mancaria una mica de català en la seva oratòria, per arrodonir
la imatge d’home enraonat, de discurs pragmàtic i conciliador, que no cerca
culpables ni apunta a males intencions, sinó que aposta per a la millora dels
processos de gestió sense deixar de banda ningú, per bé que reconeix que durant
les darreres setmanes hi ha hagut un rum
rum intens sobre els qui podrien marxar i els qui podrien quedar-se. D’aquí
que entre les prioritats immediates s’hi trobi la de realitzar una auditoria
que permeti una anàlisi detallada de la situació actual de la institució
assistencial, per a reconduïr-la vers on convingui. L’hospital té un deute
bancari de 3,4 milions d’euros, un actiu comptable de 13 milions, i tancà el
2012 amb un balanç de resultats positiu, en el qual, probablement, hi va tenir
a veure la venda de patrimoni. Herraiz va amb peus de plom al referir-se a una
de les controvèrsies obertes en la recent crisi al patronat de l’hospital.
Abans no acabi l’any, i d’acord amb el que reclama el protectorat de fundacions
de la Generalitat, s’haurà de saber si els immobles que es varen vendre el 2010
es valoraren segons els paràmetres de mercat. Ningú no demanarà
responsabilitats si els números de la taxació que es farà corresponen als que
es varen moure en l’operació immobiliària d’aleshores. Això és el que espera el
nou administrador que, hores d’ara, no vol contemplar un escenari que no sigui
aquest. De la mateixa manera, Herraiz no exclou la possibilitat de vendre
patrimoni per a controlar el deute.
