Eco de Sitges, 1 de novembre
Sociovergència no. Per ara.
Abans del ple de dilluns, el titular ja estava cuinat feia hores. I amb
ell, una foto. La foto, en definitiva, que il.lustra
l’oficialització-escenificació d’un acord sobre ordenances i pressupostos entre
l’equip de govern i el PSC, malgrat que la imatge del moment –la que s’escampà
per les xarxes socials i es publicarà als mitjans- té dos protagonistes:
l’alcalde Miquel Forns, que és a la vegada cap de l’equip de govern i líder de
Convergència i Unió, i el cap del principal grup de l’oposició, Ricard Vicente.
La interpretació bàsica i simple, o simplista, del moment vindria a dir que la
governabilitat està garantida, després de la crisi esdevinguda arran de la
marxa dels regidors del Partit Popular. Un avís a navegants, doncs: en allò fonamental
que mou les polítiques de gestió del municipi, com és l’aprovació del
pressupost i de tots els serrells que d’ell se’n deriven, s’han posat d’acord
17 regidors de quatre partits diferents. 16, si tenim en compte l’absència
d’una regidora del PSC, però 17 al cap i a la fi. El 80% del total del plenari,
que no és qualsevol cosa. I s'han posat d'acord setmanes després que els
socialistes afirmessin en veu alta i clara que la legislatura estava esgotada i
que no calia donar més voltes a un projecte polític fracassat. Avui, el malalt
ha rebut un baló d'oxigen de primera divisió, inflat d'optimisme i decorat amb
unes quantes medalles, repartides entre els responsables d'aquesta fita impossible de concebre fins fa ben poc. El PSC ha
estat pragmàtic. En el ple de setembre va llençar l'ham als companys d'oposició
plantejant-los una moció per a l'aprovació d'un pla d'acció de govern per a Sitges, i com que ni Partit Popular ni
la CUP varen respondre amb una mínima empatia al cant del cigne, ha decidit canviar
d’estratègia. I l'equip de govern,
que necessitava un col.laborador
necessari per a poder exercir la capacitat de diàleg sense deixar de
respirar tranquil, ha trobat en aquest soci conjuntural el coixí perfecte, amb
tots els matisos o suspicàcies que facin falta. Com era previsible, i tornant a la foto amb la qual es va llevar
la setmana, l'acord ha estat agafat amb el mateix grau de satisfacció per ambdues
parts. Per una banda el govern pot començar a deixar anar llast, i a mirar el
futur amb un cert optimisme, no sense fer valer la gestió econòmica del passat,
que ha servit per a sustentar les decisions del present. Per l'altra, el principal
grup de l'oposició pot afirmar, sense despentinar-se, que la seva contribució a
la causa comuna, sobretot en el vessant social, ha estat decisiva, donat que
l'equip de govern ha acceptat totes les seves consideracions de fons. O sia que
regna la pau i la glòria en el moment d’obrir l'estipulat període per a que puguin
presentar al.legacions la resta de grups de la oposició, la plataforma per a
uns impostos i serveis justos -que es mencionada amb la boca molt petita pels signants
del pacte- i els ciutadans que vulguin, per a que siguin incorporades o no al
document que tornarà al ple per a la seva aprovació definitiva. I el temps dirà
si al final s'afegirà més quòrum al que es va palesar el passat dilluns.
Publicitada de fa temps la rebaixa del 50% en la taxa d'escombraries, l'estrella
de la sessió fou el coeficient multiplicador del rebut de l'IBI, establert en
el 0,980. Val la pena tenir en compte que venim de l'1,213, que la documentació
que l’Ajuntament va presentar al ministeri per a validar la petició de crèdit
del pla Montoro marcava un índex del 1,180 per al 2014, i que els representants
de la CUP, del PP, i de la plataforma per uns impostos i serveis justos creuen
que es possible arranar encara més el percentatge, fins al 0,850. En qualsevol
cas, Jordi Mas en té suficient per a anunciar que els rebuts de la mare de tots
els impostos baixaran una mitjana del 6%, fins arribar en alguns casos al 20% de
reducció. De la mateixa manera, un cop finalitzi aquest procés, l'Ajuntament es
compromet a demanar a l'oficina del cadastre una nova revisió que situi els
valors en la justa mesura respecte al context actual del mercat. Si l'IBI és,
com s'afirma, un dels impostos més justos que existeixen, està clar que queda
molt camí per a afinar el punt de partida dels càlculs que el fan possible. Però
que ningú no s'enganyi. L'IBI d'avui pot ser, si es vol, tan injust com ho podia
ser el que es pagava fa deu anys enrere, quan la bombolla immobiliària
especulava amb els preus dels pisos, i les valoracions del cadastre no havien
variat des que s'establiren el.... 1994, molt abans que el creixement del
municipi fos imparable. Aleshores, a ningú no l'importava el més mínim que els
rebuts de l' IBI a Sitges no fossin, ni de lluny, proporcionals a les
quantitats estratosfèriques que es demanaven per metre quadrat. En qualsevol
cas, a l’altre costat de la disminució de la pressió fiscal també hi ha bones
notícies. S’enumera l'augment d'un 2,6% de les inversions en seguretat
ciutadana, d’un 5% en neteja, d’un 7% en serveis socials, d’un 26% en esports, d’un
14% en promoció cultural, o d’un 21% en festes. Hi haurà partida pressupostària
per a reobrir el centre obert El Rusc, i també una dotació inicial per a
impulsar la taula del tercer sector, que està treballant per a assolir un
important projecte de caire europeu. El regidor Mas, defensor aferrissat des
del primer dia de prioritzar la lluita contra l'endeutament a la mínima
oportunitat que es presenti -i raó no n'hi falta perquè l'Ajuntament continua
devent més del que té- proclama que queda enrere l'època de l'austeritat
draconiana i que s'obre un període on la cotilla dels diners pot descordar-se
una mica. Mentrestant, la CUP, un pèl descol.locada per la rapidesa de
l’enllaç, es lamenta que l’acord entre govern i PSC hagi escombrat la possibilitat
d’un debat més obert, i continua posant sobre la taula la important despesa de
l’Ajuntament al sosteniment de la fundació del Club Natació, la situació dels càrrecs
de confiança, o el lloguer de 800€ al mes que paga Bacardí per la joia
patrimonial del mercat vell…
És bo aquest acord? Indubtablement si. Seria de ximples pensar que no és
bo que més de les tres quartes parts dels representants de la ciutadania coincideixin
en beneir el full de ruta pressupostari per al proper exercici. Per a qui és bo
aquest acord? Cal creure que és bo per a Sitges, o, si volen, que seria pitjor
per a la vila assistir a posicionaments antagònics. Perquè ara i no abans?
Vatua l’olla quina pregunta…. En el rerefons no puc evitar tenir la sensació
que cadascuna de les parts necessita l’altre. El govern en minoria ara ha
d’assumir amb estoïcisme que, des de fora, li esmenin la plana en alguns
aspectes els mateixos a qui assenyalava com a pèssims gestors fa quatre dies, i
el PSC, que tampoc pot vantar-se d’haver estat impecablement escrupolós quan
manava, assumeix el preu de diluir el seu sacrifici
constructiu dins de la rendibilitat política que el govern en pugui treure
del suport que li dóna. De moment, queda inaugurada una petita sociovergència controlada, on uns diuen
que no ofereixen un xec en blanc però es mostren satisfets, mentre els altres
els agraeixen, de forma reiterada, les aportacions que han permès superar un
dels obstacles més difícils per a qualsevol govern. Benvinguts a la
reconciliació.
I acabo. Els infatigables germans de El
Cable estan darrera d’una de les propostes gastronòmiques amb més projecció
exterior que s’hagin pogut fer els darrers anys. L’hotel Meliá Sitges acull,
diumenge i dilluns, les jornades de La
tapa de l’any. Un concurs que haurà d’escollir la millor tapa d’entre les
18 que han guanyat les seves respectives rutes d’arreu de Catalunya, i que
vindrà complementat per una diada dedicada als professionals, amb la presència
d’un grup de xefs guardonats amb estrelles Michelin. Poca broma. La idea ha
nascut aquí. Caldrà, doncs, fer el possible per a que aquí es quedi.
