Eco de Sitges, 12 de juliol
593.625,49€
I vet aquí com en una xafogosa tarda dels primers dies de juliol, al
saló de plens de l'Ajuntament s'aprovà quelcom prou important. Què pot ser tant
important com per a aprovar-se amb caràcter d'urgència urgentíssima una
xafogosa tarda de juliol? El vist i plau de la corporació a la signatura de l'acord transaccional pel qual es liquida
el contracte de lloguer establert el 2010 entre l'Ajuntament i la societat
Sitges Reference, ja saben aquella formada al 50% per Sitges model XXI i
l'antiga Proinosa avui Altiare. Un pas fonamental, vaja, per a tancar la
història d'un dels projectes empresarials més atzarosos mai viscuts a la vila. El
cost d'aquesta liquidació s'eleva a la xifra exposada a la capçalera d'avui, no
massa allunyada de la que l'alcalde expressà fa setmanes. L'Ajuntament haurà de
pagar 593.625,49€. Si els treurà de la recaptació de l'IBI, o del que l'estat li
permeti escapçar de la popular guardiola dels quatre milions estalviats, la
secció ho desconeix. Ho haurà de pagar i punt. La quantitat és la suma, per un
costat, del desbloqueig de l’aportació de 326.735€ que la casa gran va
aportar el novembre del 2012 com a fiança per a una possible indemnització que
pogués donar-se arran del procediment de revisió d’ofici del contracte -que decidí
interposar-se en el seu dia- i, per l’altre, del pagament de 266.890€ que s'aprovà
divendres.Tornem a la frase inicial que em deixaren la vigília de Santa Tecla
del 2012: 'Morando, això del Reference
acabarà malament, o molt malament'. Vist el pacte assolit entre l'administrador
concursal i la institució municipal em quedo amb l'opció de l'adverbi a seques,
tenint en compte que es partia de l'exigència inicial d'abonar 1,7 milions
d'euros , que ha pogut retallar-se fins arribar a aquesta
rebaixa substancial superior al milió. Se li pot atorgar una part del mèrit als
negociadors i pensar, a la vegada, que el senyor Galán, o bé ha estat
condescendent amb la circumstància, o conscient, des del pragmatisme, que
l'Ajuntament no arribaria mai a pagar la totalitat d'allò que deu, i que
serviria de ben poca cosa picar aquesta pedra de manera indefinida.
L'aforisme popular diu que hi ha
un temps per a parlar i un temps per a decidir. Qui sap si empès per el
neguit del signem-ho ràpid no sigui cas
que algú s'ho repensi i faci marxa enrere l'alcalde va convocar el ple a toc de pitu. Sense vulnerar la norma,
però amb un punt de pistola al pit perquè
dilluns passat se signava el paperam i era imprescindible el nihil obstat previ de la corporació.
Només així s'explica aquesta precipitació si tenim en compte que, segons
l'acord assolit, l'edifici Sitges Reference ha de quedar buit de dependències
municipals d'aquí dos mesos, temps suficient per a parlar-ne. O per a parlar-ne
una altra vegada. Malgrat tot, si s'escolta la sessió del ple hom pot percebre,
sense necessitat d'aprofundir massa, que el debat retrobà els dos mantres argumentals ja escoltats reiterades
vegades en anteriors ocasions, des d'opinions polaritzades que no s'han trobat
en cap moment, perquè tampoc ningú no ha volgut baixar del burro. Més enllà de
la cacera de bruixes i de totes les
fílies i fòbies ideològiques o personals que condicionin l'administració
d'aquest cas, sobre el paper el PSC diu la veritat quan es refereix al fet que
el municipi perdrà patrimoni -com a mínim el terreny públic aportat en el seu
dia- i en diu de més matisables quan emfatitza el discurs vers la poca voluntat
de l'equip de govern per a lluitar pel futur d'un edifici que tenia, i té, un
cost difícilment defensable en el context de l'època que ens ha tocat viure, o quan
parla de l'oportunitat fulminada de centralitzar els serveis municipals en un
únic indret, quelcom que, des del punt de vista conceptual, és una idea
excel.lent si no fos perquè aleshores el plantejament general de la història
del Reference ja hagués hagut d'ésser un altre de bon principi. No va servir
intentar esmenar una errada amb una altra errada més gran. Amb un volantasso en tota regla que, sense
dubtar de la bondat de la intenció, va tenir molt d'autoengany...
A l'altre costat, també l'equip de govern diu la veritat, i en presenta
d'altres de matisables. És innegable que fa mal a l'ànima comprovar que s'han
abocat recursos públics a desdir per mor de mantenir viva la flama d'una inversió
fracassada, i que l'administració d'alguns dels processos de la mateixa no
passaria per un mínim exàmen d'ortodòxia, però no és menys cert que bona part
de la ciutadania té la sensació enraonada que els governants d'avui no
vetllaren prou -més enllà de les intervencions públiques- per a barrar el
desenvolupament del palangre que avui es critica amb vehement contundència. A
la vegada, tampoc queda massa clar si l'haver forçat la convocatòria d'un
concurs de creditors -que en alguns moments va posar contra les cordes la casa
gran i els seus responsables- ha acabat esdevenint la millor opció d'entre les
que podien contemplar-se a l'hora de trobar una sortida més negociada, o menys
traumàtica si volen, entre les parts en conflicte.
Assumint que tothom ha perdut llençols en aquesta bugada, la casa gran
encara pot donar gràcies. En el fons, aquests 600.000 euros que haurà de pagar,
afegits als que pugui pagar Altiare dels 540.000 que li reclama la justicia,
serviran, en bona part, per a que la societat pagui deutes a proveïdors, abans
de tancar la persiana definitivament. De
facto, doncs, els socis de Sitges
Reference en veuran ben pocs dels diners del lloguer pendent i reclamat, la
qual cosa perjudica més a Altiare que no a l'Ajuntament, ja que, en el fons, la
institució s'havia de cobrar a ella mateixa a través de Sitges model XXI i, en conseqüència, li és ara molt més fàcil
menjar-se la quitança d'un pagament que tampoc va arribar a produïr-se mai. Així,
la constructora -que semblava espavilada- n'haurà sortit escaldada de la
pel.lícula, a no ser que pugui jugar a la carta judicial del concurs de creditors amb intenció
d'arruinar-la. No vull pensar-ho. I queda Bankia, antiga Bancaja, a qui li
tocarà menjar-se un actiu tòxic d'impagada hipoteca milionària, que pot acabar
venut a preu de saldo, si mai
s'arriba a vendre.... I, si no hi ha cap
daltabaix afegit, la història és probable que acabi definitivament aquí.
Divendres, 12 de juliol
Era cert. L'Atlàntida ha
obert....... a Barcelona. Bé, a Sant Adrià de Besòs per a situar-ho amb
exactitud. Just abans d'arribar a les tres
xemeneies històriques de l'antiga tèrmica. S'anuncia per aquest divendres la
gran festa d'inauguració. Mentrestant, aquí ha quedat el testimoni d'un passat
que és capaç de generar malenconia a les xarxes socials.. El temps dirà si
l'Atlàntida sitgetana torna reformulada.
I dos records, des de l'apreci. Ella anava sempre arreglada. Impecable.
De diumenge en dia feiner. Permanentada a la perfecció. De camí cap a casa
sovint coincidíem i, després d'un somriure, ens arrencàvem amb un Por el humo se sabe donde está el
fueeeeeeeego, del humo del cariño nacen los ceeeeelos, entonat amb
discreció per part meva, i de manera brillant per la seva. Aquest és el meu record d'Isabel Magán. M'agrada conservar-lo
així. Han passat set dies, i aquest petit poblet on vivim i morim torna a estar
colpit per un altre injust cop de la vida, d'aquells que, com més s'hi pensa,
més incomprensible sembla. Una abraçada a la família Carbonell.
