Eco de Sitges, 30 de maig
El meló per obrir
Guardo per la setmana que ve algunes reflexions sobre l'atropellat final
del ple de dilluns, i la crònica d’una audiència pública no menys atropellada a
estones. Deixin-m'ho pair.
Divendres, 24 de maig
S'acosta Corpus. I era previsible que la circumstància portés a un cafè,
a una conversa i a l'inefable protocol sobre la taula. Assaboreixo el primer,
molt ben servit amb un got d'aigua ad hoc
que la marca ofereix per a prendre'l abans com feien els avis, agraeixo i
aprenc de la segona, i del tercer.... del tercer me n'agafen dos paràgrafs. El
primer fa referència a les sortides dels balls a Sitges, assenyalant les festes de Sant Bartomeu, les festes de
Santa Tecla, i, per Corpus, els gegants. En casos puntuals i excepcionals serà
la regidoria de cultura que decideixi la sortida o que se celebri una trobada. I
el segon a les músiques: Tots els balls i
grups participants en les processons i cercaviles van acompanyats per grups de
grallers o acompanyaments musicals tradicionals, i les colles de diables,
l'àliga i el drac només per timbals, evitant qualsevol so que els sigui aliè. Els
meus interlocutors m'ensenyen el document brandant-lo amb la vehemència del qui
creu que el raser no és igual per a tothom, i assumeix a desgrat una decisió on
no ha pogut influir-hi en excès. I el protocol és com els ulls del Guadiana.
Apareix i desapareix segons convé a qui li convingui ensenyar-lo. I sí, no
s'equivoquen, parlem del Drac i l'Àliga i de la seva presència a la processó, diguem-ne
que induïda per la pressió jeràrquica
més que no pas per l'empatia dels components de les colles amb una proposta
que, vatua l'olla, originalment va venir d'un ex component del Drac, segons
assegura la presidenta de la comissió, que li va prendre la paraula fa tres
anys enrere. Des d'aleshores, la pilota ha anat saltant de terrat en terrat, valorant
l'assumpte amb experts folkloristes o esperant una restauració minuciosa que
deixà en el dic sec a la ferafoguera,
fins que enguany l'adreçador no ha deixat escapatòria als recelosos, que han
hagut d'aguantar amb estoïcisme alguns comentaris irònics sobre la històrica
mansuetud que demostraran les bèsties el proper diumenge.
No és un pas fàcil renunciar al foc, als timbals, a les actituds desafiants
que rauen en l'esperit dels qui fan respecte i marquen territori, perquè ho han
fet tota la vida, i bescanviar-ho per un vestit simbòlic trascendental, però
sense motivació especial en la pràctica. Despullats d'agressivitat i orfes de
maldat, el Drac i l'Àliga seran els figurants d'un seguici en el qual
desenvoluparan un paper inèdit fins avui. D'aquí que no sigui especialment
complicat ficar-se en la pell dels portants que assumiran aquest nou rol per decisió imperativa, d’aquelles mogudes
una mica per l’ordeno y mando de torn,
sense massa possibilitat de contrapesar posicions o conciliar sensibilitats. Això no exclou que el resultat final a
peu de carrer sigui, a més d’històric, bonic de veure, però, hores d’ara, a
ningú no se li escapa que, si faig cas al que em diuen amb sinceritat, i a les
sensacions que desprenen els portaveus, les colles sortiran perquè han de sortir. I no se jo si això
és el millor incentiu… Ves per on, i en un altre registre, l’endemà del ple
vaig intuir quelcom semblant en relació a la renovació de la comissió de
Carnaval. Hi ha gent ferida. I, deixant de banda filies i fòbies, m’exposen
motius raonables per a estar-ho, que tenen de nou relació amb el
desenvolupament de les converses en relació a aquest procés. Veurem.
Dilluns, 3 de juny
Hi ha una certa expectació a l'entorn de la consulta que, responent a
l'acord de ple arran de la moció presentada en el seu dia per la CUP,
l'Ajuntament posarà en marxa per a copsar l'opinió ciutadana sobre la
recuperació dels noms de la plaça del Pou Vedre i del carrer de la Bassa
Rodona. Travessat l'objectiu oficialment establert, la proposta amaga un morbo indefugible
com és el de pensar que, d'una tacada, les denominacions de plaça d'Espanya i de carrer Espanya poden evaporar-se del
nostre nomenclàtor, amb el ressò ciutadà i sobretot mediàtic que la decisió pot
comportar, si tenim en compte, sense anar més lluny, els nervis que es varen
viure arran de la difusió del veredicte de la comissió de toponímia a favor
dels topònims històrics d’acord amb les raons ja exposades en aquesta secció. En
un context especialment sensible a les questions relacionades amb la sobirania,
l'enquesta, que s'anuncia amb molt bon criteri anònima i no vinculant, deixarà
sobre la taula de la corporació municipal una patata calenta perquè, d'entrada,
no es podrà complaure tothom. D'aquí que el primer procés de participació
ciutadana que el municipi afronta en dècades tindrà, s'agafi per on s'agafi,
una trascendència interessant. Els sitgetans i les sitgetanes empadronats i majors
de 18 anys podran respondre a dues questions molt bàsiques assenyalant quatre
respostes possibles, que vostès ja coneixen. I encara s'hi podria afegir una
variable no contemplada a la llista, i que potser interessaria a més d'un. La
tercera opció proposa mantenir el nom de la plaça Espanya/carrer Espanya, amb una referència al topònim antic, i,
en canvi, no s'ha plantejat l'alternativa que suggereixi la versió contrària. O
sia, retolar les plaques amb la
denominació plaça del Pou Vedre i carrer
de la Bassa Rodona, amb una referència als topònims de plaça d'Espanya i
carrer Espanya.
Passat el 10 de juny, data en la qual es farà el recompte d'aquesta enquesta que no és una consulta, sinó només
una enquesta orientativa segons declaracions de l'alcalde, el ple de la
corporació haurà de decidir a partir de dos elements fonamentals. Per un
costat, l'informe concloent de la comissió de toponímia. Pot agradar o no, però
la justificació històrica de la recuperació de les denominacions és d'una
contundència inapel.lable, que, per si sola, justificaria una decisió, si no
fos perquè el veredicte dels experts no es pot valorar fent abstracció del
context social i polític en el qual haurà de produïr-se el posicionament dels
regidors de l'Ajuntament. I per altra banda, caldrà ponderar el que els
resultats de la consulta certifiquin, d'acord amb la participació ciutadana i,
evidentment, al percentatge de vot per a cadascuna de les opcions disponibles,
entre les quals hi ha el no posicionament. I aquest és un tema delicat perquè
una consulta no vinculant pot donar un resultat que vinculi enormement, es
decanti vers un costat, vers l'altre, o vers un empat de vots que pot posar la
decisió final en un terreny delicat. I El tercer element no és menor. El debat
polític, o la voluntat política, d'acord amb el rerefons ideològic de cada
formació, serà, en definitiva, la base sobre la qual s’hi afegiran, o no, el
dictamen dels especialistes i l’opinió del poble. Han passat set mesos des que
la CUP presentà la moció, que incorporà la consulta arran d'un suggeriment del
PSC. A final de mes sabrem si tot queda igual, o si l’única referència pública
que quedarà al nom Espanya serà la
que apareix al plafó de ceràmica que immortalitza el madrigal a Sitges de Carner.
I un apunt final. Tendenciós. Pel preu que ha costat Neymar, milió amunt
milió avall, l'Ajuntament eixugaria el seu deute de cop, i la vida seria una
altra. El brasiler deu ser bo per força, doncs. Bon Corpus!
