Eco de Sitges, 3 de maig
El futur de l'Atlàntida
L'Atlàntida no pot obrir?
L'Atlàntida, a dia d'avui, amb la regulació i la
normativa legal, no pot obrir com a discoteca.
L'Atlàntida vol obrir?
Vol obrir, però com a discoteca no pot.
Pot obrir com alguna altra cosa?
Si. Nosaltres en aquest moment estem plantejant,
asseguts en una mateixa taula amb l'administració de la Generalitat, que és la
competent, i amb la propietat, reconduir el negoci cap allò que permeten els
usos actuals que disposa la normativa, que son activitats nàutiques
relacionades amb el mar, un establiment de restauració... És el que ens
interessa al poble de Sitges, que tinguem un establiment de qualitat que pugui
ser un reclam turístic, que estigui perfectament integrat amb tot el que és
l'entorn de Miralpeix, que és un espai protegit, amb el club de golf, amb tot
el veinat de Can Girona, Vinyet i Terramar... Que la seva explotació no
ocasioni les molèsties que ha ocasionat aquests últims anys als veïns.
Ras i curt... L'Atlàntida no pot tornar a obrir....
....com a discoteca.
Per tant si algú veu algun rètol, o algun anunci
d'obertura a través de la xarxa social, aquesta obertura no es pot produir..
(...) Si això es produeix en el marc legal actual, on
l'ús de discoteca està prohibit i l'establiment obre com a discoteca,
l'administració local actuarà en conseqüència amb les eines que té a la mà.(...)
Nosaltres farem el que ens toca fer.
La propietat està disposada a seguir amb un altre
model de negoci, amb una altra proposta alternativa?
Si, si, si, si. Hi ha bona disposició. (...) No podem
oblidar que l'Atlàntida és una marca de referència en l'oci nocturn i a la
propietat i a Sitges ens interessa reconduïr-la i adaptar-la i que continui
essent un atractiu turístic.
Miquel Forns, 25 d'abril
A les portes de l'estiu, just quan era a punt de tornar a ser motiu
recorrent de titulars noticiables i comentaris irònics sobre l'eterna-cançó-de-cada-any, enguany tot
dona a entendre que la història recent de l'Atlàntida ha arribat al final d'un
embut que només té com a única sortida -si no hi ha un canvi legal d'aquells
que fan malpensar en la influència dels padrins- l'adaptació a un nou marc
legal especialment estricte, que tanca una etapa històrica. Estem, doncs, en un
veritable punt d'inflexió on es barregen els records d'un passat gloriós, amb
els d'un present molt menys edificant i desvinculat de l'esperit inicial, i un
futur que no es vol perdre perquè la marca tira. Al costat de Pachá,
l'Atlàntida ha estat, sens dubte, l'establiment de lleure nocturn amb major
projecció exterior que ha tingut la vila en dècades. Qui sap si en tota la
història. Una popularitat només comparable a l'atzarós entorn legal en el qual
ha viscut, molt sovint al llindar de la norma. Ara, a punt d'executar-se la
sentència que obliga a l'enderroc de les darreres obres d'ampliació, sense
possibilitat d'establir estratègies de demora, i encaixada en l'adreçador de
les restriccions legals, caldrà repensar de debò en quelcom que recuperi aquell
punt de glamour amb el qual molts
sitgetans identificaren les nits de cap de setmana dels 80 i se les varen fer
seves. Xavier Vives, en el record, deia que, des del treball constant, una oferta de qualitat acaba, tard o d’hora,
atraient a clients de qualitat, entesos no des de la butxaca, sinó des del
reconeixement al valor del producte o la destinació. No hi ha fórmules
màgiques, però val la pena apostar per aquest camí.
Divendres, 26
"Que en quedi constància!
La palmera de la rectoria no està bé! Cada dia més torta! Caldria tallar-la i
plantar-ne una de nova!" Així
de vehement s'expressa un sitgetà veterà, dels que, superada de llarg la
vuitantena, pot explicar que l'ha vist créixer des de les beceroles. Servidor,del
tot ignorant en la matèria, li contesta a partir del que he escoltat els
darrers temps. Un argumentari que no canvia. Els experts diuen que la planta té
bona salut, que només cal esporgar-la per a que el cap no li pesi, i que encara
té una flexibilitat a prova de ventades intempestives, malgrat que es va considerar
instal.lar-hi una anella al tronc per a evitar que es balandregi més del
compte. Res no va servir per a calmar el neguit del meu interlocutor, que la
veu moribunda i desmaiada sobre la rectoria un dia o altre. Una amenaça
constant vaja, tenint en compte que li costa mantenir una mínima perpendicularitat.
Ho deixo per escrit, mentre em cal confiar en els que en saben. Amb tot, per un
moment em va venir al cap la imatge del dia inexorable en que calgui pensar en
la seva jubilació definitiva. En si, d'alguna forma, la d'històries personals i
col.lectives que han passat sota l'ombra d'un dels elements naturals més
simbòlics de Sitges l'han humanitzat als nostres ulls. En si, implícitament,
hem convertit la palmera en un estimat referent col.lectiu dels qual costarà
assumir-ne el relleu quan arribi de debò.
Elias Crespin, Circuconcéntricos Rojo Transparente, 2013 from Atelier Crespin on Vimeo.
Dissabte, 27
El conseller de cultura Ferran Mascarell, home de verb locuaç, ordenat i
intel.ligent, que enfila discursos sense paper amb el mateix ofici que les
puntaires experimentades mouen els boixets, presidí la inauguració de Cinetik!. Seguint l'exemple de les
antecessores, la darrera exposició de la Fundació Stämpfli omple un buit en el
panorama artístic local, i ofereix una mostra sorprenent i captivadora en la
seva intenció, que juga amb la nostra capacitat visual a cop de moiré i d'il.lusions òptiques de tota
mena, a través d'objectes concebuts des de la voluntat d'expressar un perpetuum mobile. Tot crida l'atenció,
però, sens dubte, la instal.lació circuconcéntricos
de l'artista veneçolà Elias Crespín reuneix totes les mirades dels visitants
que omplenen l'espai. Un seguit d'anelles concèntriques que, des d'un estadi
inicial de quietud, comencen a moure's lentament en una mena de dansa relaxant,
hipnòtica i onírica que manté l'espectador absort en l'espectacle i encuriosit
amb la complexitat tècnica que l'ha fet possible. Sobre la resta vostès
n'hauran pogut llegir opinions prou entenimentades. Una exposició
imprescindible que demana aparcar prejudicis. És art que belluga i sorprèn.
Nota: Per un problema en la impressió de l'Eco de la setmana passada, el paràgraf final de l'article original no va aparéixer al diari. D'aquí que, aquesta setmana, en paper trobareu el paràgraf que ja fou publicat al blog.