La cançó dels catalans
Sardana
Música: Enric Morera i Viura
Lletra: Josep Maria de Sagarra i Castellarnau
1930
Per cantar amb totes les venes
i amb un alè que no mor
sols ens plau una tonada
que tots la sabem de cor.
Llibertat diu quan comença,
Catalunya diu després,
llibertat i Catalunya
no cal que digui res més!
Si la cançó sembla vella
mai de sentir-la n'hi ha prou,
les ungles de cada dia
li donen un aire nou
I lliga amb totes les coses,
amb el negre i amb el blanc,
amb els pals sense banderes,
i amb les banderes de sang!
Català d'aquesta terra
tu que escoltes al teu pit
tot allò que viu s'hi enterra
de vergonya i de despit.
En les teves nits amargues
t'han sobrat els pensaments,
les paraules eren llargues
i han estat curtes les dents.
Si les lluites són enceses
cal que tinguis una mà,
que no es fia de promeses
i que va de dret al gra.
Perquè hi ha molt temps per a viure!
Moltes ales en el món!
I la pell que vol ser lliure
no li manca estrella al front.
Català, l'espiga es daura
per la falç que sap segar...
i caurà allò que ha de caure
si ets català!
